viernes, 15 de abril de 2022

Castelló

Despoblats de Vandellòs (III), Baix Camp:  Castelló (12 Octubre 2021)

Tercera entrada dels 4 despoblats de la localitat de Vandellòs. No es pot parlar estrictament de pobles abandonats en tots els casos, sinó de despoblats, ja que els caps de setmana alguna casa està ocupada. En aquest sentit Castelló es pot ser el millor exemple. Al voltant del Km 8 de la C44 de l'Hospitalet de l'Infant a Vandellòs, passat Masboquera,  surt una pista asfaltada que arriba a Castelló, sense gaires complicacions, perque és estreta però en bones condicions.  

Vista general de Castelló,  al sud de les Obagues de Castelló. 

Mapa dels despoblats de Vandellòs. 

Castelló, també anomenat Masia de Castelló,  és un poble d'origen medieval. Es troba  a uns 390 m d'altitud, aproximadament, al sud de les Obagues de Castelló. És un poblet relativament gran, al voltant d'un gran roc, amb una estructura quadrada i bastants carrers. No té aspecte d'abandonament i ruïna ja què alguns dels propietaris de les cases les han cedit perquè siguin reconstruïdes, totalment o parcialment. Hi posen una placa de ceràmica. És un poble deshabitat, però no abandonat. 

Totes les cases cedides tenen una placa com aquesta. 

Castelló està despoblat des de mitjans del Segle XX. Afortunadament, una associació va començar a recuperar el poble l'any 1997. Cada any, per Nadal, l'Associació de la Masia de Castelló organitza el Pessebre dels Estels, pessebre vivent amb representació dels oficis tradicionals. Sembla que és un esdeveniment força concorregut i interessant i ha rebut 8000 visites. 

Aquesta associació organitza d'altres activitats. Té molts voluntaris. El 13 de Desembre es celebra la Festa Major per Santa Llúcia, fan una Rústic Festa i una Nit de Trobadors de Lluna. Us aconsello entrar a la web. És una iniciativa molt interessant. Pot ser el més original, com ja he comentat,  és la idea de la cessió de cases dels seus propietaris, amb un total d'11 cases, totalment o parcialment recuperades.  

Deixem el cotxe a l'entrada del poble, a on hi ha un pàrquing. Val la pena pujar a la part més alta del poble o al roc que hi ha quasi al mig del poble per tenir una visió de conjunt. Un GR continua cap a les muntanyes de Vandellós i una bassa amb aigua ens indica que hi havia una font al poble. Ara ja hi ha electricitat. No sé si tenen aigua corrent. 

Aquesta bassa és un paradís pels amfibis. 

Un camí remunta cap a les Obagues de Castelló. 

Com es pot veure,  hi han cases ja restaurades. 

Aquestes cases estaven concorregudes. Hi havia força animació. 

Si es recupera aquesta era quedarà molt bonica. 

Es veuen molt bé les cases recuperades totalment i les que s'han reforçat els murs. 

Un roc amb un petit mirador domina Castelló. 

Com ja he comentat, el poble té algunes cases totalment restaurades i a la resta s'han consolidat les parets, s'han arreglat els interiorss i decorat amb eines y estris de la pagesia les parets i racons. Les 11 cases cedides tenen una bonica placa de ceràmica amb el nom del propietari. M'ha semblat una iniciativa fantàstica. És per això que el poble ja no fa una sensació de tristesa per l'abandonament sinó fins i tot una certa alegria quan camines pels carrers. Sense comentaris; només cal caminar sense pressa pels seus carrers.  És com un museu a l'aire lliure. 














Ja sabeu que m'encanten les textures i el poble està ple de racons amb textures i d'altres detalls, especialment referits a les eines del camp. Vaig gaudir molt passejant. Els parterres amb flors i plantes, els pous restaurats, les eines del camp o els bancs, que conviden a seure, fan més agradable la nostra visita. Tota una sorpresa. No cal comentar les imatges. 












Per acabar la visita, val la pena pujar al roc que corona el poble, per tenir una visió més ampla. Un camí assegurat per cordes y fustes facilita la pujada. Un poble abandonat, però que no ha caigut en l'abandonament i la ruïna. Esperem que iniciatives com aquestes prosperin a altres llocs i que de nou torni una mica d'alegria als pobles abandonats. 

Es veuen bé les cases amb els murs reforçats. 

El lloc és d'una gran bellesa. Val la pena apropar-se. 

Mentre que escric aquestes línies m'ha vingut al cap la cançó del nostre estimat i enyorat José Antonio Labordeta "Regresaré a la casa", quan parla de recuperar la casa del seu pare. A Castelló són d'altres els que han recuperat algunes cases, però el que és important són aquestes restauracions, siguin pròpies o d'altres en cessió. Es una cançò meravellosa. Us deixo un petit bocí d'aquesta poesia d'aquest aragonès il.lustrat i per mi ja immortal. 

Renovaré los suelos, el techo, los tejados
Y el muro que soporta, los cierzos más airados
Blanquearé el silencio, el patio, la cadiera
Y el rincón donde niños, crecimos hacia afuera

Y cuando respirables, resulten las alcobas
Traeré a mis compañeros, para iniciar la obra
De levantar un árbol, delante de la puerta
Que dé cobijo al aire, y al hombre le dé sombra


 

domingo, 27 de marzo de 2022

Fatxes

Despoblats de Vandellòs (II), Baix Camp:  Fatxes (12 Octubre 2021)

Segona entrada dels despoblats de la localitat de Vandellòs. Ja he comentat que té 4 en total, malgrat que en alguns casos no es pot parlar estrictament de pobles abandonats, sinò de despoblats, ja que els caps de setmana alguna casa està ocupada, però faré la descripció en conjunt. Després de Gavadà, li toca a Fatxes.  Al voltant del Km 13 de la C44 de Vandellòs a Tivissa surt una pista que arriba a Fatxes, poc abans d'arribar al Coll de Fatxes. Millor deixar el cotxe abans, ja que és estreta. La millor vista del poble és des de la carretera que puja a Gavadà.   

Fatxes des de la carretera de Gavadà. 

A l'Oest de Fatxes està la Mola de Fatxes (619 m). 

Mapa dels despoblats de Vandellòs. 

Fatxes està a uns 400 m d'altitud, aproximadament. El seu nom de vegades apareix com a Fatges i és d'origen mossàrab. Fa referència al lloc on es troba, entre la mola de Fatxes i la Serra de Fatxes. Està documentat des de 1340. L'any 1787 hi vivien 4 famílies. El 1818 tenia 33 habitants, el 1850 43 y el 1900 77, que fou la màxima població del poble. El 1920 van baixar a 22 i el 1950 només tenia 10. Mai va tenir electricitat, aigua corrent ni escola. No vaig veure cap esglèsia, que sembla que està totalment en runes. 

El poble fou abandonat a mitjans del segle XX, sembla que a causa de la por. De nou ens trobem amb un poble amb una història sòrdida, com Jafre i Marmellar. L'any 1950 Jaume de Cal Tabà, conegut com el Tabanc, va apunyalar als seus pares i a la seva germana petita. Va fugir i la Guàrdia Civil no el va trobar. En Julio de la Manuela va descobrir el seu cadàver a la cova d'en Marcó, a on es va suïcidar amb la seva escopeta.  Malgrat tot, els altres despoblats de Vadellòs també es van abandonar, sense crims. 

Però la maledicció de Fatxes, ja tocat de mort, va continuar quan el 1962 Sebastián Godoy, temporer andalús, va degollar amb una falç a la seva dona, Laureana, mentre collien avellanes, sembla que per gelosia. També es va escapar, però al final es va entregar a la Guàrdia Civil. La gent va atribuir tots aquests crims a fenòmens sobrenaturals i la por va anar calant als pocs habitants de Fatxes. Finalment, tots s'en van anar a Vandellòs, que tenia escola i botiga. 

Peró la curiosa història de Fatxes no acaba amb el seu abandonament. Un arquitecte japonès  anomenat Masayuki Irie, estudiós del Modernisme i de Gaudí,  va descobrir Fatxes i l'any 2002 va emprendre un projecte de rehabilitació de 3 edificis de Fatxes, dels 23 del poble. El 2009 va acabar dos d'ells, amb estructures de ferro i un espai obert. Amb aquest projecte va guanyar el premi Murano Togo, un dels més prestigiosos del Japó. 

Malauradament el terratrèmol de Fukushima de l'any 2001 va parar la rehabilitació del tercer edifici, que tenía que ser un hotel i un centre d'acollida a estudiosos de l'arquitectura arribats des del Japó i d'altres països, ja que els diners es van destinar a la reconstrucció de la ciutat japonesa.  Els dos edificis restaurats van caure en l'abandonament de nou. 

Entrada al poble de Fatxes, amb la Mola del mateix nom al fons. 
La vall està cultivada, amb avellaners i alguns horts. 

Arribem a un primer grup de cases per l'únic carrer del poble. 

Aquesta té una era a l'entrada, que dóna a uns camps d'avellaners. 

Les finestres estan tapiades. Potser en guarden eines. 

Continuem pel carrer, entre camps abandonats. 

Arribem a altre casa, amb les parets que encara aguanten. Les cases de la dreta estan derruïdes.  

El carrer gira a l'esquerra i trobem altre grup de cases. 

Les heures i bardisses guanyen terreny. 

Tornem a girar a l'esquerra. Veiem més cases al fons. 

Les dues cases que vénen a continuació estan quasi totalment enrunades. 

Només aguanten les parets i algunes bigues. 

Arribem a dues cases que encara mantenen l'estructura. 

D'altra casa encara s'aguanta, per damunt del carrer principal. 

Les portes d'aquestes dues cases estan obertes i ens conviden a entrar-hi. 

Un vell SEAT 600 ja no sortirà d'aquí. 

Les teulades tenyides de blau són molt fotogèniques. 

Un vell sarró encara està penjat a la paret. 

A la foto es veu com es feien les teulades, amb canyes trenades. 

Arribem a les últimes cases del poble, reconstruïdes en el projecte de Masayuki Irie. 

El carrer continua en una pista forestal. A l'esquerra veiem les dues cases reconstruïdes. 

Esperem que aquest projecte es pugui continuar i no caigui en l'oblit. Potser l'Ajuntament de Vandellòs és el que tindria que prendre la iniciativa i que el poble no es deteriori encara més. Aigua hi ha a prop i és podria electrificar amb energies renovables. Estaria bé que el somni de Masayuki Irie arribés a bon port.