Les Sitges, Segarra (23 Abril 2025)
La Segarra és una comarca difícil de conèixer del tot. Pensàvem que l'havien recorregut quasi tota en visites anteriors i cada vegada que l'Assumpta rebusca ens trobem amb altre llogaret nou. En aquest cas en el municipi de Torrefeta i Florejacs, plagat de nuclis dispersos i llogarets encisadors, com és el cas de Les Sitges. Vull aclarir que és un nucli petit, però amb més de 4 cases i que té església, cementiri i castell. Per tant, fent cas a Faustino Calderón el podem considerar com un poble abandonat.
Castell de Les Sitges.
Arribar a Les Sitges no té cap dificultat. Des de Guissona agafem la L313 direcció nord i passat Palou girem a l'esquerra en direcció a Florejacs. De seguida tenim un trencall a Les Sitges, però val la pena visitar primer Florejacs, i després agafar la pista que porta a Les Sitges, per tornar pel trencall que he comentat. Els paisatges d'aquesta primavera eren espectaculars i una mica més endavant segur que està ple de roselles.
Anant cap a Les Sitges, sortint de Florejacs.
Paisatge característic de La Segarra, amb camps de cereal y boscos de alzines i roures.
Aquests murs de pedra seca són típics de La Segarra.
Ja es veu el castell de Les Sitges, les cases del nucli i l'església.
Poc abans d'arribar hi ha aquestes estructures, que semblen megalítiques. Pot ser un dolmen caigut?
La pista està encimentada i en bon estat.
És la comarca cerealística de Catalunya, sens dubte.
Les Sitges és un veïnat, en castellà diríem una pedania, a mi m'agrada més el terme llogaret, que pertany al municipi de Torrefeta i Florejacs. És el principal indret d'interès històric i patrimonial del terme. Com a elements principals del poble tenim el castell de Les Sitges, amb una magnífica torre del segle XIII, l'església de Sant Pere (segle XI), una gran cabana de volta a l'entrada del veïnat i 5 cases, totes en runes, entre les quals destaca Cal Coma, documentades des del segle XVII.
L'any 1381 tenia 3 focs. El 1700 vivien 15 persones, que es van incrementar a 19 el 1787. L'any 1842 només tenia 4 habitants i es va despoblar a la primera meitat del segle XX. Cal Coma fou la última masia habitada. Tenim constància des del segle XI, quan
Arnau Mir de Tost, no podia ser un altre, ensenyoreix el lloc en nom del seu senyor, el comte Ermengol d'Urgell. Val la pena aprofundir una mica en aquest personatge medieval, anomenat el Cid Campeador català. Les seves restes reposen a Àger amb la seva estimada Ersenda. De fet, el paral.lelisme com a militar a sou i "alliberador" dels sarraïns és notori.
El castell de Les Sitges es deia abans Castrum des Ciges, vinculat al castell de Florejacs. Té una magnífica torre mestra i el seu estat actual data del segle XIV, malgrat que el castell original és del segle XI. Actualment, és més un castell-palau gòtic i es pot visitar amb reserva. És de destacar que s'ha mantingut en mans de la mateixa nissaga familiar, tot i que sota diferents títols. Des del segon terç del segle XX pertany a la família Canals. Comencem amb el castell.
Castell de Les Sitges. Es pot aparcar sense problemes.
La vista des del castell de Les Sitges de la plana de La Segarra és magnífica.
Baixo una mica als camps per tenir una millor perspectiva.
Edificació al davant que sembla més per guardar estris o la collita.
Els camps es perden cap a l'infinit.
Gran cabana de volta a l'entrada de Les Sitges.
Façana sud del castell de Les Sitges.
L'estructura és ben sòlida.
Detall del castell. Darrere la torre, amb 20 m d'alçada.
Aquests carreus sí que semblen del segle XI.
Té uns poderosos contraforts.
Façana est del castell, amb el fossar.
L'estat de conservació del castell és excel.lent.
Les Comes és la casa més ben conservada i l'última que es va habitar. L'estructura es ferma i es conserva encara en bon estat. Possiblement és anterior al segle XVII. Conserva la canal d'aigua pluvial de la teulada, feta amb pedra ben treballada i escairada. Es pot pujar al pis superior i de seguida es nota que es va abandonar en una època relativament recent. Les vistes dels seus finestrals són molt boniques.
Les Comes, davant del castell.
Façana principal de Les Comes.
Enfront hi ha altra casa, amb un magatzem adossat.
Porta d'entrada a Les Comes.
Part del sostre està enfonsat.
I també part del pis. Això sembla la cuina, amb la pica, la cuina i les estanteries.
Pugem per l'escala a la sala principal de Les Comes. Encara és veuen fils elèctrics.
Era una sala preciosa, plena de balconades i llum. Una llàstima.
Vista de la capella de Sant Pere de Les Sitges.
Mirant a l'oest altra edificació enrunada. Almenys hi havia 3 cases al nucli.
Sortint de Les Comes per anar-hi a la capella de Sant Pere.
Enfront de Les Comes hi ha un magatzem amb sostre de la maleïda uralita.
La capella de
Sant Pere de Les Sitges es, amb el castell, l'edifici més notable. Data del segle XI i és d'estil romànic. Té un campanar d'espadanya de dos ulls i un absis. Només té una senzilla i austera nau. A la clau de l'arc de la porta podem observar l'escut de la família Josa, inclòs en una refacció moderna de l'entrada. Té un arc preabsidal en forma de peix, de significat desconegut i dos contraforts a migjorn. Tenia set esteles funeràries al cementiri, malauradament robades.
Si mirem al nord-oest el Pirineu, encara nevat.
Vessant nord de Sant Pere, una casa sense nom i Les Comes.
L'ermita està en un lloc elevat, amb grans
vistes sobre les planes de La Segarra.
Escut de la família Josa a la clau de l'arc de la porta.
Campanar d'espadanya amb dos ulls.
Nau de la capella, amb arcs d'una curiosa forma. Pot ser el peix dels inicis del cristianisme?
Vista de l'entrada.
Vessant sud de la nau, amb la pista que es pot seguir de tornada.
La capella o ermita té una bellesa innegable, pot ser per la seva simplicitat.
Les Comes, el castell de Les Sitges i l'entrada de l'ermita de Sant Pere.
Vista dels contraforts de migjorn i l'absis.
Murs del cementiri. Al fons Palou.
Restes del que sembla un sepulcre. Les esteles foren robades. Quina poca vergonya...
Acabo la visita a Les Sitges amb algunes imatges típiques de La Segarra, pels voltants de Florejacs. No calen comentaris. Sí que aprofito per deixar els enllaços d'anteriors visites a La Segarra, una comarca poc coneguda, per desgràcia, però que guarda moltes riqueses arquitectòniques, culturals, paisatgístiques i naturals. Algunes vegades he anat amb els bons amics Juan Carlos i Núria a veure sisons i moltes més aus estepàries. Aneu i gaudiu.
Enllaços de interes
