Aranyonet

Aranyonet, Berguedà (11 Juliol 2021)

És d'aquells pobles que encara surten als mapes de carreteres, malgrat que s'arriba per una pista en mal estat, intransitable al final excepte per vehicles 4X4. Està situat a cavall entre el Ripollès i el Berguedà, però pertany al municipi de Gombrèn (Ripollès). Per anar-hi agafem la Gi-402 que va de Campdevànol a la Pobla de Lillet. Al Coll de Merolla agafem una pista que desprès de 4 Km arriba a pocs centenars de metres del poble. 

El Portell, Aranyonet. 

Pista des de el Coll de Merolla a Aranyonet

El poble inclou algunes masies del voltant (Les Muntades, El Solà, El Llunet, l'Oliva, Coll de l'Arc i d'altres) i es troba a una altitud de 1090 m, al sud dels Rasos de Tubau, entre els municipis de Sant Jaume de Frontanyà i la Pobla de Lillet. El lloc està documentat des de l'any 982 i la parròquia de Sant Romà des de 1101.

És sorprenent la poca informació d'aquest poble per internet. Quasi totes les referències són de la seva església, Sant Romà d'Aranyonet, que està inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, però està en un estat de conservació  precari, com veureu a les imatges. Era en part romànica, però la façana actual és de 1888. Un altre exemple de el poc que cuida el patrimoni el seu propietari. És habitual que només es conservin moltes esglésies si les Diputacions o els ajuntaments posen diners. 

Al llibre  Els Pobles Perduts del Pirineu Català i Aranès  (Edicions Sidilla) sí que hi ha un capítol de la Judit Pujalò. Faré un resum, basat en el testimoni de JM Muntades, que viu amb la seva família  a Les Muntades des del Segle XVII.  El poble existeix des del 982 i es deia Araionedo. Fa referència als aranyons, fruit amb el qual es fa el pacharán i que són molt abundants. Com la resta de pobles de la comarca vivien del bestiar, sobretot vaques i ovelles. També hi havia carboners. Va arribar a tenir fins i tot una fonda. 

La casa més gran es El Portell, amb unes arcades magnífiques. El poble es va anar despoblant progressivament. Mai va tenir aigua corrent ni electricitat. La gent va emigrar per treballar a les indústries téxtils i mineres dels voltants. El 2005 només tenia 8 habitants, possiblement a les masies dels voltants, perquè el nucli del poble fa molts anys que està deshabitat. 

Com ja he comentat, una pista que surt del Coll de Merolla, a on hi ha un petit refugi amb un bar, condueix al coll de l'Arç i continua cap a Les Muntades. Hem d'agafar una pista en mal estat que baixa a l'Aranyonet. Per tenir una visió del poble val la pena caminar una estona cap a Les Muntades, amb unes vistes magnífiques al Pedraforca, el Puigllançada i els Rasos de Tubau. 

Aranyonet des de el camí a Les Muntades. El bosc ha cobert quasi 

totes les edificacions i només destaca El Portell amb els seus arcs. 

Un magnífic roure a mitjan camí. 

El camí baixa pel bosc per arribar-hi a uns prats a l'entrada del poble. Només hi ha un carrer, que condueix a la casa més gran, El Portell. L'església està tan coberta de vegetació que no la van veure fins que tornaven al cotxe. Els arbres han crescut entre els murs i les cases i les bardisses han acabat d'envair l'Aranyonet.

Camí per arribar a l'Aranyonet. A l'esquerra ja veiem una casa en runes.

Tenia un prat cap al sud. Fa anys funcionava com a hostal. 

Detall del mur de pedra seca que dona al prat. Ha aguantat molt bé el pas del temps.

Arribem a El Portell, que és la casa de l'esquerra.

Poc abans hi ha aquesta altra casa, molt deteriorada. 

Aquesta part està enfonsada. Una llàstima.

Els arbres i les bardisses guayen terreny a les edificacions. 

Arribem a un lloc més ample del poble. Si baixem una mica cap a l'esquerre trobem la casa més gran i bonica d'Aranyonet. Es tracta de El Portell. Algunes edificacions estan en runes, però la més gran, amb 3 pisos, golfes i uns arcs de mitja volta molt macos es conserva bé. Es nota que el primer pis encara serveix per a el bestiar, amb unes menjadores molt ben conservades. Sembla que l'amo va emigrar a Amèrica i va tornar arruïnat. Va oferir la finca a l'avi de JM Muntades. Després van passar almenys dos masovers. Ara no hi ha ningú. 

El Portell, En realitat són tres edificis adossats. 

Enfront dels Rasos de Tubau. 

Vista des d'un dels prats adjacents. 

La construcció és magnífica, amb 3 pisos i les golfes. 

Aquesta part està en pitjor estat. 

El pis inferior té una estructura sòlida i es conserva en bon estat. Fa la impressió de qué estem a la cripta d'una catedral, per la solidesa i la potència dels arcs. Una meravella. Em va encantar també veure les menjadores de fusta, amb l'estructura pers sostenir la palla. També la llum, que entra ufanosa des de els arcs semicirculars del primer pis. Una flaire de vida i esperança. He afegit alguna imatge en blanc i negre per imaginar com seria la vida fa anys, quan el poble estava habitat. 

Tornem a pujar i anem a veure el paller de El Portell, després de passar entre murs de cases derruïdes. Encara hi ha bales de palla pel bestiar i les menjadores estan ben conservades. Es nota que encara tenen una certa utilitat. Els murs i l'entorn, malgrat l'abandonament, donen al poble un cert encant, que fa més agradable el recorregut.  

Deixem les tres edificacions de El Portell i pugem a la seva era. 

Enfront hi ha altra edificació, més precària, pot ser per animals més petits o per guardar coses. 

Pugem cap a l'era entre murs de pedra. 

Malgrat tot, el lloc té detalls. 

Les plantes rupícoles creixen entre les pedres. 

Arribem al paller de El Portell. 

Des de la cantonada de l'era la vista es esplèndida. 

El paller i l'era de El Portell. Encara és utilitzat per les vaques. 

Pis de dalt del paller. 

Arcs del pis de baix del paller.

Menjadores del paller de El Portell. 

Des de l'era en direcció Oest, uns prats ens porten fins a altra casa, amb el paller al seu costat. Està ben conservada i algú guarda eines. El lloc és molt maco i els prats, ben dallats i verds donen una certa alegria a la casa. Mirant als mapes es tracta de la Casa Estremeres, que dona nom al turonet que té al seu costat.

Casa Estremeres. A l'esquerra el paller. 

Façana de la Casa Estremeres. Al mig El Portell y al fons Les Muntades. 

Tornem pels prats al paller de El Portell. 

Tornant per l'únic carrer del poble l'Assumpta ha vist l'església de Sant Romà d'Aranyonet, mig coberta per la vegetació i els arbres. Pujant als prats que té per sobre es veu millor, malgrat que els últims anys la manca de conservació l'ha deteriorat. En pocs anys si no es neteja les heures, bardisses i arbres acabarán de tapar i enrunar l'església. 

Estat actual de l'església de Sant Romà d'Aranyonet. Té una casa parrroquial. 

Costa de veure el campanar, cobert per les heures. 

L'entrada està plena de bardisses i els arbres han crescut molt. 

Aquesta foto de l'església de Sant Romà d'Aranyonet és més vella. Es nota la diferència.  

En aquesta imatge de fa uns anys encara és podia accedir a l'entrada. 

Acabo aquesta entrada amb algunes imatges una mica mes esperançadores del poble i els seus voltants. La veritat és que és un poble que és podria recuperar sense gaire dificultat, ja que Les Muntades té electricitat i està al costat i l'aigua tampoc crec que sigui un gran problema, ja que el riu Arija està a prop. Tanmateix la pista, excepte el tram final, està en bon estat.