Els Masos de Millà, La Noguera (2 Maig 2024)
Fou una descoberta a La Noguera, mentre recorrien carreteres sense un destí clar. De vegades te emportes les sorpreses més inesperades i agradables. Malgrat que pertany al municipi d'Àger, a l'altre costat dels Monts de Millà hi ha un petit nucli de població que es diu Millà, que per cert ens va agradar moltíssim. De fet, el municipi d'Àger inclou també els de Millà. Agulló, Corça i Règola. Parlarem del nucli principal de la població, que té església i una escola, que és el que està abandonat, ja que hi ha cases al voltant, poques, que encara estan habitades.
Els Masos de Millà, per sota de les muntanyes del mateix nom. Al fons el Montsec d'Ares.
Arribar als Masos de Millà no té cap dificultat. Agafem la C-12 des de Balaguer direcció Àger. Passem Les Avellanes i a Vilamajor girem a l'esquerra per una petita carretera que passa pel llogaret de Montardit i continua, en direcció a l'embassament de Canelles, al que s'arriba per una pista a l'esquerra de la carretera. De seguida arribem, deixant masos a esquerra i dreta fins a una església, una escola i el nucli principal dels Masos de Millà.
Com arribar als Masos de Millà.
La ruta des de Vilamajor fins als Masos de Millà és molt agradable. Va pujant per una vall fins a arribar a una mena d'altiplà, plena de masos i granges, que a l'Oest baixa cap a l'embassament de Canelles. El paisatge és de mitja muntanya, amb camps de cereal. Val la pena fer un volt per les pistes al sud dels Masos de Millà per que el paisatge és magnífic. Tanmateix, permet veure els Masos des de lluny, per comprovar que no era una localitat petita.
En primer terme Vilamajor i al mig el Mas de Montardit. La carretera es bifurca abans
d'arribar al Mas: a l'esquerra cap a Tartareu i a la dreta cap els Massos de Millà.
El Mas de Jaumet.
Hem deixat la carretera als Masos de Millà girant a l'esquerre. Trobem
una bifurcació. Una porta a l'embassament de Canelles i l'altre a diverses
cases: Casa Marco, Casa Treso, Casa Delfí i Casa Tresina.
Torre dels Moros, d'origen islàmic, del Segle X. La foto és d'arxiu.
No es veu des de la pista dels masos a Casa Treso, o nosaltres no la vam veure.
L'embassament de Canelles i als fons les terres d'Aragó, amb el Pirineu nevat.
Casa Treso. Al fons el Tossal dels Ossos.
Fins i tot té una plaça: la plaça de Sant Antoni.
Al fons em sembla el Turbón, ja a Osca (Huesca).
Un dels masos abandonats.
I un altre més. De fet, la majoria estan en runes.
Els Masos de Millà. Es veu que l'electricitat va arribar. No fou la causa del seu abandonament.
De dreta a esquerra el cementiri, la església de Sant Romà, l'escola, tapada per una alzina i el poble.
Els Masos de Millà pertanyen al Municipi d'Àger Ja he comentat que el seu nom suggereix que eren part de Millà, poble a l'altre costat dels Monts de Millà. De fet, una pista comunica els dos municipis, passant per l'ermita de Sant Llobí. Nosaltres no la vam fer, però sí que vam visitar Millà i Sant Llobí des de la carretera que surt de'Agulló, al final de la baixada del coll d'Àger. És tan maco que deixo algunes imatges.
Vista des del coll d'Àger. No és estrany que Arnau Mir de Tost
reposi aquí, al costat de la seva estimada Ersenda.
El montsec de Rúbies emergeix sobre els camps, ben ufanosos.
Millà. Els Masos estan darrere d'aquestes muntanyes.
El poble esta mig derruït, pero hi ha varies cases habitades.
Ermita de Sant Llobí, anant cap als Masos de Millà.
Ens vam quedar aquí. La pista és una mica delicada.
Els Masos de Millà es troben a la capçalera del riu de Farfanya, entre les Serres de Millà, al nord i la de Blancafort al sud. Al nucli principal hi ha l'església de Sant Romà, l'escola i un cementiri. Al voltant 21 masos dispersos. Té només 7 habitants censats l'any 2023, cap al nucli principal. L'any 2009 tenia 24 habitants. Té aigua corrent i llum. Va tenir una escola nova, inaugurada l'any 1962, però va deixar de funcionar per manca d'alumnes l'any 1973. Ara està en mal estat. Els seus habitants es van traslladar a les localitats dels voltants.
No es coneix des de quan existeix, però probablement el seu poblament és altmedieval. La Torre dels Moros és del segle X, quan el territori estava sota domini andalusí. L'any 1035 aquestes contrades foren conquerides per Arnau Mir de Tost. L'església actual està dedicada a Sant Romà i és del segle XVIII, però és probable que hi hagués una església medieval més antiga, de la que no queden restes, excepte un sarcòfag de pedra del mur oest a Sant Romà.
Anem amb la visita dels Masos de Millà. Com ja he comentat s'arriba sense problemes per una estreta carretera, asfaltada l'any 2022. Es pot aparcar el cotxe a l'església o al petit cementiri. De seguida arribem al nucli del poble, que només té un carrer, amb cases y estables pel bestiar a banda i banda. No conec la data del seu despoblament definitiu però deu de ser recent, ja que alguna casa està en venda i el carrer és transitable, sense gaires bardisses.
Cementiri dels Masos de Millà. És molt bonic.
I esta ben cuidat.
Església de Sant Romà.
Arribem al nucli del poble. L'Assumpta no pot evitar recollir floretes.
Una explosió de colors, sobretot grogs.
La carretera baixa fins al poble.
De seguida trobem l'escola.
El seu estat és lamentable. Quina pena veure els bancs i la pissarra.
Costa poc imaginar els nens i nenes i el mestre o la mestressa.
Fins i tot el sostre ja esta enfonsat.
Una alzina dona ombra, arrelada entre la pedra.
Les seves arrels abracen la pedra.
Té un aspecte magnífic.
Trobem una primera casa.
El carrer continua i fa una ziga-zaga. A la dreta una masia en venda.
Quatre o cinc cases més a l'únic carrer del poble.
Les cases són tancades i encara semblen cuidades.
Malgrat tot, les heures es fan els amos del poble.
No es pot negar que són fotogèniques.
Fins i tot els vidres estan conservats. Bon senyal.
Aquests colors m'encanten.
Aquesta casa sembla mig arreglada després
de l'esfondrament de part de la teulada.
Al final del carrer camps en direcció a l'embasament de Canelles.
Tornem pel mateix carrer.
