Salselles

Salselles, Berguedà (11 Setembre 2021)

Es tracta d'un petit poble abandonat, malgrat que una de les cases, molt a prop del nucli, ara sembla habitada. A diferència d'Aranyonet, poble que està a prop,  sí que he trobat molta informació a Internet, sobretot de la seva església. Sembla un bon senyal. Pertany al Berguedà, en concret al municipi de Borredà des de 1898, però històricament pertany a la sotsvegueria del Lluçanès i la seva parròquia depenia del Monestir de Santa Maria de Ripoll. 

Santa Maria de Salselles. 

Per arribar podem agafar la pista que baixa des del Nord per la riera de Merlés i que s'agafa a la carretera que va d'Alpens a Borredà o pujar per la mateixa pista, que conduiria al Lluçanès. Cal anar-hi amb compte en el tram de la riera de Merlés, perqué és un Espai Natural Protegit i només es pot aparcar a les zones autoritzades. El problema és que en aquest sector no hi ha cap. Des de el Pla de Salselles, a on hi ha un càmping, fins al poble, en principi no hi ha prohibicions. 

El poble inclou un nucli principal i diverses masies i masos al voltant, que són les que s'han conservat i encara estan habitats. El lloc de Salselles és documentat des del segle X com una de les propietats del monestir de Santa Maria de Ripoll. Sembla que al segle XVII el culte a la verge Maria va augmentar molt i la població va créixer notòriament, fins arribar a 257 habitants el 1857. 

A partir d'aquesta data, la població va anar minvant per diverses raons (emigració a les fàbriques tèxtils, les guerres carlines, tendència a viure a les ciutats) i el 1898 ja tenia 169 habitants. El 1936 es va cremar l'església, que ja patia de problemes estructurals des de feia anys. El 1948 marxa el rector i el 1970 només hi ha 39 habitants.  El 1979 es treuen les teules per portar-les a l'església de Borredà, fet que acaba d'enfonsar la nau central de l'església. 

L'església de Salselles sembla que en origen era romànica del segle X, Estava dedicada a Sant Pere, però l'actual data del segle XVIII i està dedicada a Santa Maria. És d'estil barroc rural i tenia 3 naus. Ara mateix la nau central està ensorrada i l'estat de conservació és molt deficient des de l'abandonament després del 1939. La imatge de la verge, la campana, la pila baptismal romànica i d'altres objectes estan al monestir de Lluçà. 

A principis del Segle XXI s'ha iniciat un procés de restauració per part de veïns de Santa Martí d'Albars, Borredà i Lluçà, visible sobretot en el reforçament del campanar i d'altres estructures. Tenen una web: Salven Salselles. Els diners (25.000 euros) els ha posat la Diputació de Barcelona a sol.licitut del ajuntament de Borredà. Com sempre, amb diners públics es restaura el patrimoni eclesiàstic. Malgrat tot, sembla que des de fa anys no es fa res i les bardisses hi han envaït de nou el lloc. 

En el Pla de Salselles hi ha un càmping al costat de la riera de Merlés. Al seu costat surt una pista que condueix a una casa rural (Xuriguera de Salselles). Deixem la pista que va a aquesta casa a l'esquerra i uns metres mes endavant arribem a una esplanada d'ençà que es veu el poble. La pista continua i arriba fins al poble i l'única casa ben conservada. No sé si viuen tot l'any o només els caps de setmana. Les terres del voltant no semblen cultivades.  No vaig poder entrar al nucli del poble perqué estava ple de vegetació. 

Vista del poble des dels camps abandonats a l'entrada. 

La església de Santa Maria de Salselles. 

Pujant per la pista es veuen els camps abandonats i el poble cobert d'arbres i bardisses. 

Els murs estan plens d'heures. 

Ja arribant es veu que només el campanar sobresurt dels arbres. 

Arribem a dalt del poble, a una petita esplanada a on es pot aparcar. Pocs metres més amunt hi ha una gran casa ben conservada, Can Pou. Hi havia un vehicle. Sembla més de segona residència. El lloc és molt agradable. Almenys és conservarà i no es caurà com la resta del poble. 

Al fons es veu una línia elèctrica. Pot ser és posterior a l'abandonament de Salselles. 

Entrada de Can Pou.

Està ben conservada i té una era i coberts. 

D'aquest lloc és difícil arribar al mig del poble. Pot ser des de les feixes que hi ha per sota es trobi un corriol transitable. Totes les cases al voltant de l'església estan enfonsades i sembla difícil que es puguin recuperar, de manera semblant a l'església, molt deteriorada excepte el campanar, que es va reforçar amb uns tirants de ferro. Vaig fer alguna fotografia malgrat tot. No cal comentar-les. 

Com que no vaig poder arribar a l'església, he recuperat algunes imatges que mostren la seva esplendor de fa anys. Per la grandària del poble sorprenen les seves dimensions, possiblement pel fervor per la verge Maria del Segle XVII. A la web de Salvem Salselles trobareu més informació, imatges antigues i la planta de l'església, amb les tres naus. 

Imatge del campanar amb els reforços de ferro. 

Magnífica imatge de l'interior de l'església. 

Suposo que aquí estava la pila baptismal romànica. 

I des d'aquí parlava el mossén. 

Aranyonet

Aranyonet, Berguedà (11 Juliol 2021)

És d'aquells pobles que encara surten als mapes de carreteres, malgrat que s'arriba per una pista en mal estat, intransitable al final excepte per vehicles 4X4. Està situat a cavall entre el Ripollès i el Berguedà, però pertany al municipi de Gombrèn (Ripollès). Per anar-hi agafem la Gi-402 que va de Campdevànol a la Pobla de Lillet. Al Coll de Merolla agafem una pista que desprès de 4 Km arriba a pocs centenars de metres del poble. 

El Portell, Aranyonet. 

Pista des de el Coll de Merolla a Aranyonet

El poble inclou algunes masies del voltant (Les Muntades, El Solà, El Llunet, l'Oliva, Coll de l'Arc i d'altres) i es troba a una altitud de 1090 m, al sud dels Rasos de Tubau, entre els municipis de Sant Jaume de Frontanyà i la Pobla de Lillet. El lloc està documentat des de l'any 982 i la parròquia de Sant Romà des de 1101.

És sorprenent la poca informació d'aquest poble per internet. Quasi totes les referències són de la seva església, Sant Romà d'Aranyonet, que està inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, però està en un estat de conservació  precari, com veureu a les imatges. Era en part romànica, però la façana actual és de 1888. Un altre exemple de el poc que cuida el patrimoni el seu propietari. És habitual que només es conservin moltes esglésies si les Diputacions o els ajuntaments posen diners. 

Al llibre  Els Pobles Perduts del Pirineu Català i Aranès  (Edicions Sidilla) sí que hi ha un capítol de la Judit Pujalò. Faré un resum, basat en el testimoni de JM Muntades, que viu amb la seva família  a Les Muntades des del Segle XVII.  El poble existeix des del 982 i es deia Araionedo. Fa referència als aranyons, fruit amb el qual es fa el pacharán i que són molt abundants. Com la resta de pobles de la comarca vivien del bestiar, sobretot vaques i ovelles. També hi havia carboners. Va arribar a tenir fins i tot una fonda. 

La casa més gran es El Portell, amb unes arcades magnífiques. El poble es va anar despoblant progressivament. Mai va tenir aigua corrent ni electricitat. La gent va emigrar per treballar a les indústries téxtils i mineres dels voltants. El 2005 només tenia 8 habitants, possiblement a les masies dels voltants, perquè el nucli del poble fa molts anys que està deshabitat. 

Com ja he comentat, una pista que surt del Coll de Merolla, a on hi ha un petit refugi amb un bar, condueix al coll de l'Arç i continua cap a Les Muntades. Hem d'agafar una pista en mal estat que baixa a l'Aranyonet. Per tenir una visió del poble val la pena caminar una estona cap a Les Muntades, amb unes vistes magnífiques al Pedraforca, el Puigllançada i els Rasos de Tubau. 

Aranyonet des de el camí a Les Muntades. El bosc ha cobert quasi 

totes les edificacions i només destaca El Portell amb els seus arcs. 

Un magnífic roure a mitjan camí. 

El camí baixa pel bosc per arribar-hi a uns prats a l'entrada del poble. Només hi ha un carrer, que condueix a la casa més gran, El Portell. L'església està tan coberta de vegetació que no la van veure fins que tornaven al cotxe. Els arbres han crescut entre els murs i les cases i les bardisses han acabat d'envair l'Aranyonet.

Camí per arribar a l'Aranyonet. A l'esquerra ja veiem una casa en runes.

Tenia un prat cap al sud. Fa anys funcionava com a hostal. 

Detall del mur de pedra seca que dona al prat. Ha aguantat molt bé el pas del temps.

Arribem a El Portell, que és la casa de l'esquerra.

Poc abans hi ha aquesta altra casa, molt deteriorada. 

Aquesta part està enfonsada. Una llàstima.

Els arbres i les bardisses guayen terreny a les edificacions. 

Arribem a un lloc més ample del poble. Si baixem una mica cap a l'esquerre trobem la casa més gran i bonica d'Aranyonet. Es tracta de El Portell. Algunes edificacions estan en runes, però la més gran, amb 3 pisos, golfes i uns arcs de mitja volta molt macos es conserva bé. Es nota que el primer pis encara serveix per a el bestiar, amb unes menjadores molt ben conservades. Sembla que l'amo va emigrar a Amèrica i va tornar arruïnat. Va oferir la finca a l'avi de JM Muntades. Després van passar almenys dos masovers. Ara no hi ha ningú. 

El Portell, En realitat són tres edificis adossats. 

Enfront dels Rasos de Tubau. 

Vista des d'un dels prats adjacents. 

La construcció és magnífica, amb 3 pisos i les golfes. 

Aquesta part està en pitjor estat. 

El pis inferior té una estructura sòlida i es conserva en bon estat. Fa la impressió de qué estem a la cripta d'una catedral, per la solidesa i la potència dels arcs. Una meravella. Em va encantar també veure les menjadores de fusta, amb l'estructura pers sostenir la palla. També la llum, que entra ufanosa des de els arcs semicirculars del primer pis. Una flaire de vida i esperança. He afegit alguna imatge en blanc i negre per imaginar com seria la vida fa anys, quan el poble estava habitat. 

Tornem a pujar i anem a veure el paller de El Portell, després de passar entre murs de cases derruïdes. Encara hi ha bales de palla pel bestiar i les menjadores estan ben conservades. Es nota que encara tenen una certa utilitat. Els murs i l'entorn, malgrat l'abandonament, donen al poble un cert encant, que fa més agradable el recorregut.  

Deixem les tres edificacions de El Portell i pugem a la seva era. 

Enfront hi ha altra edificació, més precària, pot ser per animals més petits o per guardar coses. 

Pugem cap a l'era entre murs de pedra. 

Malgrat tot, el lloc té detalls. 

Les plantes rupícoles creixen entre les pedres. 

Arribem al paller de El Portell. 

Des de la cantonada de l'era la vista es esplèndida. 

El paller i l'era de El Portell. Encara és utilitzat per les vaques. 

Pis de dalt del paller. 

Arcs del pis de baix del paller.

Menjadores del paller de El Portell. 

Des de l'era en direcció Oest, uns prats ens porten fins a altra casa, amb el paller al seu costat. Està ben conservada i algú guarda eines. El lloc és molt maco i els prats, ben dallats i verds donen una certa alegria a la casa. Mirant als mapes es tracta de la Casa Estremeres, que dona nom al turonet que té al seu costat.

Casa Estremeres. A l'esquerra el paller. 

Façana de la Casa Estremeres. Al mig El Portell y al fons Les Muntades. 

Tornem pels prats al paller de El Portell. 

Tornant per l'únic carrer del poble l'Assumpta ha vist l'església de Sant Romà d'Aranyonet, mig coberta per la vegetació i els arbres. Pujant als prats que té per sobre es veu millor, malgrat que els últims anys la manca de conservació l'ha deteriorat. En pocs anys si no es neteja les heures, bardisses i arbres acabarán de tapar i enrunar l'església. 

Estat actual de l'església de Sant Romà d'Aranyonet. Té una casa parrroquial. 

Costa de veure el campanar, cobert per les heures. 

L'entrada està plena de bardisses i els arbres han crescut molt. 

Aquesta foto de l'església de Sant Romà d'Aranyonet és més vella. Es nota la diferència.  

En aquesta imatge de fa uns anys encara és podia accedir a l'entrada. 

Acabo aquesta entrada amb algunes imatges una mica mes esperançadores del poble i els seus voltants. La veritat és que és un poble que és podria recuperar sense gaire dificultat, ja que Les Muntades té electricitat i està al costat i l'aigua tampoc crec que sigui un gran problema, ja que el riu Arija està a prop. Tanmateix la pista, excepte el tram final, està en bon estat.