jueves, 20 de octubre de 2022

Biscarri Vell

Biscarri Vell, Pallars Jussà (15 Maig 2022)

Com podreu endevinar fàcilment, es tracta d'un poble abandonat que té a prop un nou poble, anomenat de la mateixa manera. A prop hi ha altre poble abandonat, Comiols, i, de fet, des del proper coll de Comiols podem visitar els dos el mateix dia, malgrat que a Comiols haurem de caminar una estoneta. Tots dos tenen en comú que les seves esglésies estan restaurades, que són molt boniques i que estan en alt, amb unes vistes fantàstiques. 

Sant Andreu de Biscarri sobresurt entre ells arbres i matolls que envaeixen Biscarri Vell. 

Biscarri pertany  actualment al municipi d'Isona. Està situat a dalt del Serrat de Santa Eulàlia, a 939 m d'altitud. Per arribar  agafem des de Ponts (heu de parar a Ponts i donar vida al poble, que tinc bons amics i són molt bona gent) la C-1412b en direcció al coll de Comiols. Val la pena parar  al coll i contemplar la Conca Dellà, maquíssima en primavera. Baixem cap a Isona i passat Benavent trobem el poble nou de Biscarri a uns 4 Km del coll. Des d'aquí pel carrer principal del poble i pista arribem fins Biscarri Vell. Val la pena aparcar abans d'arribar a Sant Andreu de Biscarri. 

Biscarri, a dalt de tot de la Conca Dellà. 

Biscarri pertanyia abans a l'antic terme de Bernavent de Tremp, malgrat que tenia més població que Benavent. Joan Coromines explica que el nom del Biscarri prové de l'iberobasc, com altres poblacions del Pirineu. L'arrel de la paraula en basc significa carena, llom o cresta i el sufix arri vol dir població. Per tant, Biscarri vol dir poble de la carena. 

El poble vell està totalment en runes, en la carena orientada al sud, al costat de l'església de Sant Andreu de Biscarri. Formava una vila closa amb dos portals i dos carrers principals. Al cap d'amunt del turó hi havia un castell, documentat el 949,  del que queden alguns murs. Fora de la vila closa hi havia al voltant d'una desena cases. El 1831 tenia 237 habitants i el 1900 hi havia 49 cases, amb 191 habitants. 

El poble  de Biscarri és molt antic. Fins i tot a Cal Basturs es conserva una inscripció romana. El 1044 sabem que l'església ja estava consagrada. El 1079 el poble fou donat pel comte d'Urgell Ermengol de Gerp als comtes del Pallars Ramon i València i al seu fill Arnau. A la Guerra Civil el poble fou destruït, ja que es trobava just en el limit de les defenses republicanes, patint el bombardeig de les tropes franquistes, malgrat que ja estava quasi totalment despoblat. 

Per Sant Andreu, patró del poble, es celebrava la Festa Major Petita. La Gran es feia el quart diumenge de Setembre. A més, és celebraven dos aplecs i el Carnestoltes. Té una rica tradició màgica. En concret el Diable del Pedró, que va aparéixer al mossén com un xai amb una flamarada de sofre.  En Pep Coll dona una versió una mica diferent, amb un cabrit i un pastor. També es parla de l'existència de bruixes, foragitades amb la construcció d'una capella. El poble era ric en fonts, fruit de l'existència de les encantades o dones d'aigua, que vivien en coves i que, malgrat no eren dolentes. podien llançar terribles malediccions en contra de les persones malvades. 

Des del Castell de Llordà en primer terme la Serra Mitjana i al fons 
el Roc de Benavent. A la dreta el coll de Comiols. 

 A l'esquerra Sant Andreu de Biscarri i al darrere el poble nou de Biscarri. 

Detall del turonet a on està Biscarri Vell. Sant Andreu sembla més una casa. 

Deixem el cotxe abans d'arribar al poble. Una estreta pista ens porta fins a la carena. Comencen a veure a dreta i esquerra les primeres cases fora de la vila closa, totes enrunades. A dalt de tot hi ha una esplanada a on està Sant Andreu de Biscarri, amb un petit cementiri.  Val la pena caminar una mica entre les alzines per veure el castell de Llordà i veure en perspectiva Biscarri i Sant Andreu. 

Poca cosa queda ja de les cases de Biscarri Vell. 

Pugem cap a Sant Andreu. A la dreta murs encara ben conservats. 

Aquesta era una de les cases fora dels murs de Biscarri. 

L'Assumpta mirant el Serrat i el castell de Llordà. 

Hi ha unes boniques taules de pedra, quasi indestructibles. 

Vista del Serrat de Llordà. Al fons la Serra de Carreu. 

Detall de la Serra de Carreu

Castell de Llordà. És privat, però es pot visitar. 

Tornem per visitar Sant Andreu de Biscarri

Sant Andreu de Biscarri és una església romànica documentada des del 1068. Té una sola nau amb volta de canó. Ha sofert diverses reformes, amb afegits posteriors. L'absis té ornamentació llombarda. Té dues capelles laterals i no està ornamentada per dins. El campanar es va transformar en una torre. Té un petit cementiri orientat al sud, molt bonic, que em va recordar al d'Abella de la Conca. Us deixo algunes imatges. Es veuen els afegits i el campanar modificat. 







Es veu que falta el campanar. 

El poble Vell de Biscarri està totalment enrunat. Nomès queden alguns murs i la vegetació omple tot. Només al principi, entrant per la porta de la vila closa que donava a Sant Andreu, podem caminar amb garanties pel carrer principal del poble. Val la pena contemplar les magnífiques vistes sobre la Conca Dellà. No passeu de llarg cap a Tremp: aquesta conca està plena de petites meravelles. Més endavant ja faré una entrada al meu blog

Vista de la Conca Dellà des de Biscarri Vell. 

Aquesta era una de les entrades a la vila closa.

Al fons Toló i el Montsec. 

Veiem molt bé Isona, capital de la Conca Dellà. 

Potser només aquest carrer mereix nom. 

Com ja he comentat, Biscarri Vell està totalment en runes. No queda cap teulada i només els murs i alguns arcs encara aguanten. Penseu que porta quasi 100 anys despoblat i que el front de la Guerra Civil va acabar d'enrunar el poble. No queden carrers ni res a les cases, possiblement perque mobles i estris es van portar a les cases del nou Biscarri. Almenys sabem que el poble no està mort del tot i que un nou Biscarri està a prop. Us deixo algunes imatges d'aquesta desolació. Assumpta ni va pujar.