Mostrando entradas con la etiqueta Vandellós. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Vandellós. Mostrar todas las entradas

domingo, 27 de abril de 2025

Remullà

Remullà, Baix Camp (2 Gener 2025)

Acabem amb l'últim dels despoblats de Vandellòs, després de Fatxes, Gavadà i Castelló, malgrat que encara es podria considerar algun nucli més. Vandellòs sembla la població de Catalunya amb més despoblats, si les meves informacions són correctes, almenys 5, ja que el Mas de Genessies és en realitat una gran masía, com podeu veure a aquesta entrada del mateix ajuntament. Remullà és el que està més a prop, a poc més d'1,5 km per una pista asfaltada. No és estrany que cap d'ells tingués església, pel fet que la tenien a prop a Vandellòs, excepte Gavadà que està certament més allunyat. 

Rètol a l'entrada de Remullà. 

Com ja he comentat, arribar a Remullà és ben fàcil, tant a peu com en cotxe, malgrat que la pista és estreta. Quasi millor fer una caminada des de Vandellòs, per conèixer l'entorn de Remullà. Arribem a Vandellòs per la C-44 després de deixar l'AP-7 a l'Hospitalet de l'Infant. Just abans d'arribar al cementiri una pista baixa per travessar el Barranc de Remullà. En poc més d'1,5 Km arribem a l'entrada del poble, amb un bon lloc per aparcar el cotxe. 

Com arribar a Remullà des de Vandellòs. 

Remullà es troba a 315 m d'altitud, per sobre del barranc del mateix nom, a sota de la Serra de Santa Marina, a una vall ampla, cultivada i amb molta aigua. De fet, Remullà vol dir lloc a on l'aigua està en calma. Hi ha constància des del segle XIII, malgrat que la documentació és escassa. El 1787 tenia nou focs, el 1818 tenia 71 habitants, al 1850 eren 130 habitants, al 1900 vivien al poble 142  i 83 el 1920 i el 1930. A partir dels anys vint comença a perdre població, que es recupera una mica amb la Guerra Civil, ja que alguns veïns de Vandellòs van anar a viure a Remullà, suposo que per seguretat.  El 1950 ja només vivien 20 persones, al 1960 només una persona i queda despoblat l'any 1962. Quasi tots van anar a viure a Vandellòs, que estava a prop i tenia més serveis. 

El poble està al voltant del  mateix carrer i tenia unes 20 cases, quasi totes alineades al carrer.  Els últims anys s'han rehabilitat 3 de les habitatges, s'ha asfaltat la pista i l'Ajuntament de Vandellòs ha recuperat una casa com Alberg Rural. Una de les cases és de Turisme Rural. També s'ha recuperat la Festa Major, dedicada a Sant Miquel, gràcies a una Comissió creada l'any 2000. El dia de la nostra visita hi havia obres per la conducció d'aigua. La base de l'economia era l'agricultura, de fet els camps continuen ben conreats, amb cereals, fruiters, oliveres i vinyes. També força avellaners. L'economia es completava amb bestiar i aprofitaven els boscos dels voltants per fer carbó vegetal. 

Remullà sembla que té un cert futur. Vàries cases estaven en procés de rehabilitació. Val la pena comparar les imatges amb les visites prèvies d'en Faustino Calderón, que ha visitat el poble en tres ocasions. Remullà no té problemes d'aigua (té tres fonts) i electricitat i la resta de serveis estan molt a prop. Els veïns de Remullà compraven el pa, anaven a missa i a l'escola a Vandellòs. El metge, Alfredo Simón, venia al poble quan calia i els joves festejaven a Vandellòs, per ballar i anar-hi al cinema. La Festa Major era el 8 de Maig per Sant Miquel, amb misa a Vandellòs i processió amb el sant fins al poble, a on es feia un menjar. Per a més informació us aconsello el blog d'en Faustino Calderón i un interessant article de La Vanguardia.  Us deixo també un video de la Festa Major i un altre amb la processió. 

Comencem amb la visita a Remullà una assolellada i magnífica tarda de Gener.  Hi ha un espai per aparcar al costat d'un rètol del poble. No cal continuar en cotxe, ja que gaudirem més de la visita a peu. El primer que trobem són dues cases, amb els sostres enfonsats i amb molta vegetació a dins, abans d'arribar al nucli principal del poble. Sembla difícil que es recuperin, malgrat que els seus murs aguanten bé, amb arcades de maons a les portes i finestres. 

Les dues primeres cases a l'entrada del poble. 

L'Assumpta enfilant el camí. 

Detall de les arcades amb maons.

Els murs encara aguanten. Tenien 3 pisos, amb una bona orientació al Sud. 

O els pins creixen molt ràpid o la casa fa molts anys que està abandonada. 

Vista mirant al darrere. Al fons el lloc per aparcar. 

Agulles a la Serra de Santa Marina. 

Continuem pujant i després de dues corbes arribem al nucli principal de Remullà, al voltant del Carrer Major, malgrat que hi ha un carrer lateral que porta a dues edificacions més, les dues enrunades. La primera casa està, almenys una part d'ella, en rehabilitació i es veu moviment i estris a l'entrada de la casa, amb un cordill perquè no passi la gent. Abans de visitar la part principal del poble, al Carrer Major, m'endinso en el carrer lateral a tafanejar una mica. 

Ja veiem les primeres cases del nucli de Remullà. Al fons la Mola de la Viuda (593 m). 

La pista està asfaltada i en bon estat. 

La primera casa que veiem està en procés de rehabilitació. És molt gran. 

Detall d'una de les seves parets. 

Aquesta part està enfonsada, però sembla que han reforçat les parets. 

Com es veu a aquesta imatge. 

En aquest cas s'ha tapiat la finestra perquè no s'enfonsi. 

Part posterior de la casa. 

Carrer lateral, amb dues construccions a banda i banda. Suposo que Faustino no el va visitar
perquè estaria ple de runa i bardisses, ara netejades per les obres de la primera casa. 

Sembla més un corral que un habitatge. 

Torno pel carreró en direcció al Carrer Major. Es veu que les parets s'han reforçat. 

Malgrat que l'interir, de tres plantes, està enfonsat. 
Es veuen les restes de la llar de foc. 

Una magnífica porta. Esperem que es pugui restaurar. 

De seguida trobem dues cases més, que em van semblar rehabilitades. 

La pista baixa una mica per enfilar el Carrer Major. Mirant al darrere veiem
aquestes tres cases i el carreró lateral que acabem de visitar. 

Ja s'insinua el Carrer Major. 

Aquesta és la primera casa de la filera de habitatges. 

Per sota camps 'avellaners i oliveres. Al fons  les muntanyes que voregen la Mola de Genessies. 

De tornada al Carrer Major enfilem una pujadeta, amb una filera de cases a l'esquerra, algunes en mal estat i d'altres rehabilitades o en procés. Acaba en una mena de placeta amb magnífiques vistes als camps de cultiu. A la dreta un talús de pedra seca, amb horts. És una delícia passejar per aquest carrer. No és d'estranyar que el bo d'en Faustino hagi visitat el poble tres vegades i que no descarti tornar-hi una altra vegada. Potser jo també ho faré, ja que encara em queda un despoblat de Vandellòs. 

Carrer Major. Algunes cases s'han enfonsat i es recuperen sense 
el tercer pis, com amb molta agudesa ha notat en Faustino. 

Detall d'una arcada recuperada. 

Hi ha almenys 8 cases en aquesta part del carrer. 

Aquesta està enfonsada, però la porta ens deixa aquest detall tan bonic. 

Aquesta també. Es veu que estaven magníficament orientades. 

Acabem de recorrer el Carrer Major, amb una placeta on també es pot aparcar. Cal Domenech a la dreta. 
A l'esquerra una construcció que sembla totalment nova. Suposo que és la de Turisme Rural. 

La pista continua un bon tros, passant per altra casa, que sembla més una segona residència que una casa original de Remullà. El camí és molt agradable i la pista continua cap als camps i la carretera T-311 que va del Coll de Fatxes a Pratdip. La tornada és per gaudir dels paisatges de la Serra de Santa Marina i de la vegetació dels marges, ufanosa després de la llarga sequera del 2022 i 2023. 

Com a segona residència no està malament. 

Fruit de les heures. 

Aquesta enfiladissa amb fulles en forma de cor és especialment difícil de treure dels jardins. 

Vista dels bancals, amb avellaners, oliveres i vinyes. 

Canyissar al Barranc de Remullà. Es nota que hi ha aigua. 

Torno sobre els meus passos, de tornada al cotxe, passant de nou pel Carrer Major. Espero que la pròxima visita hi hagi més cases recuperades, encara que siguin només per segona residència. A diferència d'altres pobles, que ja són impossibles de recuperar, la visita ens deixa amb un record dolç. La proximitat a Vandellòs, la Comissió de Remullà i el moviment al poble és possible que siguin el presagi d'un futur millor que el de la majoria dels pobles abandonats. 









Altres despoblats de Vandellòs: 








domingo, 27 de marzo de 2022

Fatxes

Despoblats de Vandellòs (II), Baix Camp:  Fatxes (12 Octubre 2021)

Segona entrada dels despoblats de la localitat de Vandellòs. Ja he comentat que té 4 en total, malgrat que en alguns casos no es pot parlar estrictament de pobles abandonats, sinò de despoblats, ja que els caps de setmana alguna casa està ocupada, però faré la descripció en conjunt. Després de Gavadà, li toca a Fatxes.  Al voltant del Km 13 de la C44 de Vandellòs a Tivissa surt una pista que arriba a Fatxes, poc abans d'arribar al Coll de Fatxes. Millor deixar el cotxe abans, ja que és estreta. La millor vista del poble és des de la carretera que puja a Gavadà.   

Fatxes des de la carretera de Gavadà. 

A l'Oest de Fatxes està la Mola de Fatxes (619 m). 

Mapa dels despoblats de Vandellòs. 

Fatxes està a uns 400 m d'altitud, aproximadament. El seu nom de vegades apareix com a Fatges i és d'origen mossàrab. Fa referència al lloc on es troba, entre la mola de Fatxes i la Serra de Fatxes. Està documentat des de 1340. L'any 1787 hi vivien 4 famílies. El 1818 tenia 33 habitants, el 1850 43 y el 1900 77, que fou la màxima població del poble. El 1920 van baixar a 22 i el 1950 només tenia 10. Mai va tenir electricitat, aigua corrent ni escola. No vaig veure cap esglèsia, que sembla que està totalment en runes. 

El poble fou abandonat a mitjans del segle XX, sembla que a causa de la por. De nou ens trobem amb un poble amb una història sòrdida, com Jafre i Marmellar. L'any 1950 Jaume de Cal Tabà, conegut com el Tabanc, va apunyalar als seus pares i a la seva germana petita. Va fugir i la Guàrdia Civil no el va trobar. En Julio de la Manuela va descobrir el seu cadàver a la cova d'en Marcó, a on es va suïcidar amb la seva escopeta.  Malgrat tot, els altres despoblats de Vadellòs també es van abandonar, sense crims. 

Però la maledicció de Fatxes, ja tocat de mort, va continuar quan el 1962 Sebastián Godoy, temporer andalús, va degollar amb una falç a la seva dona, Laureana, mentre collien avellanes, sembla que per gelosia. També es va escapar, però al final es va entregar a la Guàrdia Civil. La gent va atribuir tots aquests crims a fenòmens sobrenaturals i la por va anar calant als pocs habitants de Fatxes. Finalment, tots s'en van anar a Vandellòs, que tenia escola i botiga. 

Peró la curiosa història de Fatxes no acaba amb el seu abandonament. Un arquitecte japonès  anomenat Masayuki Irie, estudiós del Modernisme i de Gaudí,  va descobrir Fatxes i l'any 2002 va emprendre un projecte de rehabilitació de 3 edificis de Fatxes, dels 23 del poble. El 2009 va acabar dos d'ells, amb estructures de ferro i un espai obert. Amb aquest projecte va guanyar el premi Murano Togo, un dels més prestigiosos del Japó. 

Malauradament el terratrèmol de Fukushima de l'any 2001 va parar la rehabilitació del tercer edifici, que tenía que ser un hotel i un centre d'acollida a estudiosos de l'arquitectura arribats des del Japó i d'altres països, ja que els diners es van destinar a la reconstrucció de la ciutat japonesa.  Els dos edificis restaurats van caure en l'abandonament de nou. 

Entrada al poble de Fatxes, amb la Mola del mateix nom al fons. 
La vall està cultivada, amb avellaners i alguns horts. 

Arribem a un primer grup de cases per l'únic carrer del poble. 

Aquesta té una era a l'entrada, que dóna a uns camps d'avellaners. 

Les finestres estan tapiades. Potser en guarden eines. 

Continuem pel carrer, entre camps abandonats. 

Arribem a altre casa, amb les parets que encara aguanten. Les cases de la dreta estan derruïdes.  

El carrer gira a l'esquerra i trobem altre grup de cases. 

Les heures i bardisses guanyen terreny. 

Tornem a girar a l'esquerra. Veiem més cases al fons. 

Les dues cases que vénen a continuació estan quasi totalment enrunades. 

Només aguanten les parets i algunes bigues. 

Arribem a dues cases que encara mantenen l'estructura. 

D'altra casa encara s'aguanta, per damunt del carrer principal. 

Les portes d'aquestes dues cases estan obertes i ens conviden a entrar-hi. 

Un vell SEAT 600 ja no sortirà d'aquí. 

Les teulades tenyides de blau són molt fotogèniques. 

Un vell sarró encara està penjat a la paret. 

A la foto es veu com es feien les teulades, amb canyes trenades. 

Arribem a les últimes cases del poble, reconstruïdes en el projecte de Masayuki Irie. 

El carrer continua en una pista forestal. A l'esquerra veiem les dues cases reconstruïdes. 

Esperem que aquest projecte es pugui continuar i no caigui en l'oblit. Potser l'Ajuntament de Vandellòs és el que tindria que prendre la iniciativa i que el poble no es deteriori encara més. Aigua hi ha a prop i és podria electrificar amb energies renovables. Estaria bé que el somni de Masayuki Irie arribés a bon port.  



Altres despoblats de Vandellòs: