Remullà, Baix Camp (2 Gener 2025)
Acabem amb l'últim dels despoblats de Vandellòs, després de Fatxes, Gavadà i Castelló, malgrat que encara es podria considerar algun nucli més. Vandellòs sembla la població de Catalunya amb més despoblats, si les meves informacions són correctes, almenys 5, ja que el Mas de Genessies és en realitat una gran masía, com podeu veure a aquesta entrada del mateix ajuntament. Remullà és el que està més a prop, a poc més d'1,5 km per una pista asfaltada. No és estrany que cap d'ells tingués església, pel fet que la tenien a prop a Vandellòs, excepte Gavadà que està certament més allunyat.
Rètol a l'entrada de Remullà.
Com ja he comentat, arribar a Remullà és ben fàcil, tant a peu com en cotxe, malgrat que la pista és estreta. Quasi millor fer una caminada des de Vandellòs, per conèixer l'entorn de Remullà. Arribem a Vandellòs per la C-44 després de deixar l'AP-7 a l'Hospitalet de l'Infant. Just abans d'arribar al cementiri una pista baixa per travessar el Barranc de Remullà. En poc més d'1,5 Km arribem a l'entrada del poble, amb un bon lloc per aparcar el cotxe.
Com arribar a Remullà des de Vandellòs.
Remullà es troba a 315 m d'altitud, per sobre del barranc del mateix nom, a sota de la Serra de Santa Marina, a una vall ampla, cultivada i amb molta aigua. De fet, Remullà vol dir lloc a on l'aigua està en calma. Hi ha constància des del segle XIII, malgrat que la documentació és escassa. El 1787 tenia nou focs, el 1818 tenia 71 habitants, al 1850 eren 130 habitants, al 1900 vivien al poble 142 i 83 el 1920 i el 1930. A partir dels anys vint comença a perdre població, que es recupera una mica amb la Guerra Civil, ja que alguns veïns de Vandellòs van anar a viure a Remullà, suposo que per seguretat. El 1950 ja només vivien 20 persones, al 1960 només una persona i queda despoblat l'any 1962. Quasi tots van anar a viure a Vandellòs, que estava a prop i tenia més serveis.
El poble està al voltant del mateix carrer i tenia unes 20 cases, quasi totes alineades al carrer. Els últims anys s'han rehabilitat 3 de les habitatges, s'ha asfaltat la pista i l'Ajuntament de Vandellòs ha recuperat una casa com Alberg Rural. Una de les cases és de Turisme Rural. També s'ha recuperat la Festa Major, dedicada a Sant Miquel, gràcies a una Comissió creada l'any 2000. El dia de la nostra visita hi havia obres per la conducció d'aigua. La base de l'economia era l'agricultura, de fet els camps continuen ben conreats, amb cereals, fruiters, oliveres i vinyes. També força avellaners. L'economia es completava amb bestiar i aprofitaven els boscos dels voltants per fer carbó vegetal.
Remullà sembla que té un cert futur. Vàries cases estaven en procés de rehabilitació. Val la pena comparar les imatges amb les visites prèvies d'en Faustino Calderón, que ha visitat el poble en tres ocasions. Remullà no té problemes d'aigua (té tres fonts) i electricitat i la resta de serveis estan molt a prop. Els veïns de Remullà compraven el pa, anaven a missa i a l'escola a Vandellòs. El metge, Alfredo Simón, venia al poble quan calia i els joves festejaven a Vandellòs, per ballar i anar-hi al cinema. La Festa Major era el 8 de Maig per Sant Miquel, amb misa a Vandellòs i processió amb el sant fins al poble, a on es feia un menjar. Per a més informació us aconsello el blog d'en Faustino Calderón i un interessant article de La Vanguardia. Us deixo també un video de la Festa Major i un altre amb la processió.
Comencem amb la visita a Remullà una assolellada i magnífica tarda de Gener. Hi ha un espai per aparcar al costat d'un rètol del poble. No cal continuar en cotxe, ja que gaudirem més de la visita a peu. El primer que trobem són dues cases, amb els sostres enfonsats i amb molta vegetació a dins, abans d'arribar al nucli principal del poble. Sembla difícil que es recuperin, malgrat que els seus murs aguanten bé, amb arcades de maons a les portes i finestres.
Les dues primeres cases a l'entrada del poble.
L'Assumpta enfilant el camí.
Detall de les arcades amb maons.
Els murs encara aguanten. Tenien 3 pisos, amb una bona orientació al Sud.
O els pins creixen molt ràpid o la casa fa molts anys que està abandonada.
Vista mirant al darrere. Al fons el lloc per aparcar.
Agulles a la Serra de Santa Marina.
Continuem pujant i després de dues corbes arribem al nucli principal de Remullà, al voltant del Carrer Major, malgrat que hi ha un carrer lateral que porta a dues edificacions més, les dues enrunades. La primera casa està, almenys una part d'ella, en rehabilitació i es veu moviment i estris a l'entrada de la casa, amb un cordill perquè no passi la gent. Abans de visitar la part principal del poble, al Carrer Major, m'endinso en el carrer lateral a tafanejar una mica.
Ja veiem les primeres cases del nucli de Remullà. Al fons la Mola de la Viuda (593 m).
La pista està asfaltada i en bon estat.
La primera casa que veiem està en procés de rehabilitació. És molt gran.
Detall d'una de les seves parets.
Aquesta part està enfonsada, però sembla que han reforçat les parets.
Com es veu a aquesta imatge.
En aquest cas s'ha tapiat la finestra perquè no s'enfonsi.
Part posterior de la casa.
Carrer lateral, amb dues construccions a banda i banda. Suposo que Faustino no el va visitar
perquè estaria ple de runa i bardisses, ara netejades per les obres de la primera casa.
Sembla més un corral que un habitatge.
Torno pel carreró en direcció al Carrer Major. Es veu que les parets s'han reforçat.
Malgrat que l'interir, de tres plantes, està enfonsat.
Es veuen les restes de la llar de foc.
Una magnífica porta. Esperem que es pugui restaurar.
De seguida trobem dues cases més, que em van semblar rehabilitades.
La pista baixa una mica per enfilar el Carrer Major. Mirant al darrere veiem
aquestes tres cases i el carreró lateral que acabem de visitar.
Ja s'insinua el Carrer Major.
Aquesta és la primera casa de la filera de habitatges.
Per sota camps 'avellaners i oliveres. Al fons les muntanyes que voregen la Mola de Genessies.
De tornada al Carrer Major enfilem una pujadeta, amb una filera de cases a l'esquerra, algunes en mal estat i d'altres rehabilitades o en procés. Acaba en una mena de placeta amb magnífiques vistes als camps de cultiu. A la dreta un talús de pedra seca, amb horts. És una delícia passejar per aquest carrer. No és d'estranyar que el bo d'en Faustino hagi visitat el poble tres vegades i que no descarti tornar-hi una altra vegada. Potser jo també ho faré, ja que encara em queda un despoblat de Vandellòs.
Carrer Major. Algunes cases s'han enfonsat i es recuperen sense
el tercer pis, com amb molta agudesa ha notat en Faustino.
Detall d'una arcada recuperada.
Hi ha almenys 8 cases en aquesta part del carrer.
Aquesta està enfonsada, però la porta ens deixa aquest detall tan bonic.
Aquesta també. Es veu que estaven magníficament orientades.
Acabem de recorrer el Carrer Major, amb una placeta on també es pot aparcar. Cal Domenech a la dreta.
A l'esquerra una construcció que sembla totalment nova. Suposo que és la de Turisme Rural.
La pista continua un bon tros, passant per altra casa, que sembla més una segona residència que una casa original de Remullà. El camí és molt agradable i la pista continua cap als camps i la carretera T-311 que va del Coll de Fatxes a Pratdip. La tornada és per gaudir dels paisatges de la Serra de Santa Marina i de la vegetació dels marges, ufanosa després de la llarga sequera del 2022 i 2023.
Com a segona residència no està malament.
Fruit de les heures.
Aquesta enfiladissa amb fulles en forma de cor és especialment difícil de treure dels jardins.
Vista dels bancals, amb avellaners, oliveres i vinyes.
Canyissar al Barranc de Remullà. Es nota que hi ha aigua.
Torno sobre els meus passos, de tornada al cotxe, passant de nou pel Carrer Major. Espero que la pròxima visita hi hagi més cases recuperades, encara que siguin només per segona residència. A diferència d'altres pobles, que ja són impossibles de recuperar, la visita ens deixa amb un record dolç. La proximitat a Vandellòs, la Comissió de Remullà i el moviment al poble és possible que siguin el presagi d'un futur millor que el de la majoria dels pobles abandonats.
Altres despoblats de Vandellòs:
