Pobles abandonats de Catalunya: Noguera

Comiols, La Noguera (15 Maig 2022)

Molt a prop de Biscarri Vell tenim un altre poble abandonat, Comiols. Ja he comentat que tots dos tenen en comú que les seves esglésies estan restaurades, que són molt boniques i que estan en alt, amb unes vistes fantàstiques. El mateix dia es poden visitar sense problemes, ja que estan molt a prop. El poble de Comiols dóna de fet nom al coll de Comiols, pel que tothom passa de pressa, sense parar ni un segon a veure la vista de la Conca Dellà. Si us plau, pareu al coll i gaudiu d'un paisatge majestuós, que abans era un mar interior, ple de dinosaures i d'altres meravelles geològiques.

Castell de Comiols.

Comiols pertany al municipi d'Artesa de Segre, comarca de la Noguera, en el límit del Pallars Jussà. Està situat a dalt d'un penya-segat, al vessant sud de la Serra de Comiols, a 955 m d'altitud. Per arribar agafem des de Ponts (heu de parar a Ponts sempre) la C-1412b en direcció al coll de Comiols. Just abans de coronar el coll hi ha un indicador que posa Comiols. Porta a una gran masia i a un hort solar. Hem d'agafar el trencall de l'esquerra. S'acaba el asfalt i una pista per tot terreny porta a Comiols. Caminant són 1,6 Km.

El poble de Comiols està documentat des del Segle XI. El nom possiblement deriva del llatí Colles Mediolos, que en catalá sería collets intermitjos, en al.lusió al pas entre l'Urgell i el Pallars. Està format pel Castell de Comiols, l'església de Sant Romà de Comiols i un grup de cases. Té algunes masies als voltants, que tenien una població de 7 habitants el 2019. Estigué habitat fins a l'any 1932 o 1933. L'última família va emigrar l'any 1945, però en realitat eren del proper Mas de Cal Gravat.

Totes les edificacions estan en una cinglera al Serrat de Sant Miquel i només té un accés fácil pel Sud. De fet, es deia: "A Comiols no s'hi entra ni per aigua ni per terra si no únicament per la penya". Està situat en un punt estratègic que dominava el pas entre l'Urgell i el Pallars, des del temps del romans, en els que una calçada anava cap a la vila romana de'Isona (Aeso pels romans) i Tremp. Mai va tenir electricitat, però si una font molt a prop, en una escletxa de la cinglera. la font de l'Oró.

Llegendes de Comiols

Aquest petit poble té dues llegendes. La primera és la llegenda de la petjada del dimoni. Diu que abans el poble estava a l'altra banda de l'església, a on hi ha una roca plana amb una petjada. Sembla que el dimoni voltava per Comiols fent tota classe de maldats, Va fugir fugir fruit de les pregàries de la gent del poble, passant de llarg l'església de Sant Romá i saltant per la cinglera. A la pedra està gravada l'urpa d'aquest salt extraordinari. Jo no la vaig veure i he recuperat algunes imatges.

La petjada i la cinglera.

La veritat és que no sembla gaire una urpa. Pot ser el dimoni portava sabates.

D'altre llegenda és la del Bosc de Comiols. Diu que el senyor de Comiols tenia una filla blanca com un lliri. La claror del sol l'enmorenia i perdia la seva bellesa. Desitjós el senyor que la seva filla conservés la seva blancor, va acudir a una bruixa d'Anya. Li va pagar tres unces d'or i va donar-li unes llavors que havia de sembrar al punt de la mitjanit de Nadal al voltant del castell. Ho va fer i va créixer un bosc tan espès que no hi entrava ni un raig de sol, de manera que la seva filla va conservar la seva blancor.

No cal dir que aquesta segona llegenda la trobo molt més bonica que la primera. Això si, dels boscos de Comiols queda poc. De petjades, roques, ponts i d'altres construccions atribuïdes al dimoni tenim tota la geografia plagada. Qualsevol cosa inexplicable era obra de Satanàs. L'única que podria creure és la petjada del Salt de la Reina Mora de Siurana. Fou l'última reina àrab de Catalunya i va preferir estimbar-se amb el seu cavall pel cingle de Siurana abans de ser capturada pels cristians. No em consta gaire imaginar-me l'escena.

Vam visitar el poble al mes de Maig, ple de verdor. A l'estiu la calor ha de ser sufocant. La pista si no tens un cotxe una mica alt és millor fer-la caminant. De fet, el cotxe es va quedar a sota del lloc a on està la font. Després de girar quasi 360 graus enfilem una pujadeta cap a l'església. Pujant al coll de Comiols i passat l'hort solar es veu en la llunyania el poble en la cinglera. Una imatge que es queda gravada.

El poble de Comiols pujant des de Ponts al Coll de Comiols. Es veu la cinglera de conglomerat.

Comiols, amb les cases, la torres del castell i l'església de Sant Romà.

Al fons la inconfusible silueta del Montmagastre (763 m).

Comiols des de Comellar del Gravat. Foto cortesia de Núria Closa, de Ponts.

Queda molt clar que era un poble ben defensat. Gràcies, Núria.

Arribem a dalt de la cinglera i trobem les runes del Corral de la Torre.

El pas dels anys és inexorable.

Sant Romà de Comiols

Arribem a una esplanada plena de farigola i d'altres plantes aromàtiques i ens sorprèn la bellesa i la grandària de l'església de Sant Romà de Comiols. Potser s'omplia amb els habitants del poble i de les masies i masos dels voltants. Per desgràcia no la vam poder veure per dintre. El lloc a on està és magnífic, a dalt de la cinglera i, per dir-ho d'alguna manera, ressalta encara més la seva presència. Té un petit cementiri adossat que va funcionar fins a 1934 i encara hi ha algú enterrat.

L'església de Sant Romà de Comiols també està documentada l'any 1054 i va dependre de la canongia de Montmagastre i després de l'abadia de Sant Pere d'Áger. Está restaurada i és d'estil romànic llombard, com la seva veïna de Biscarri. Té una sola nau amb una volta de canó semicircular, reforçada amb tres arcs. Té un campanar de cadireta de dos ulls. El paviment és l'original. El primer de Maig es celebra un aplec. Ací van unes quantes imatges. Les dues últimes són de la Núria Closa, filla de Ponts, fent la Volta a la Noguera.

Castell de Comiols

Continuem caminant per la cinglera, amb poc espai de vegades perquè l'església va quasi de punta a punta del cingle, i trobem el Castell de Comiols, amb algunes edificacions annexes. Sembla que es va contruir a principis del Segle XI, amb el nom Ipsum Castrum de Chomedols. Del castell només resta una torre circular, de 6 metres d'alçada, amb un gruix de parets d'1,6 m i una estructura interior en forma de falsa cúpula. Val la pena ficar-se endins per donar una ullada. Està documentat també des del 1054.

El 1075, pel testament d'Arnau Mir de Tost, va passar a la seva filla, Letgarda de Tost i al seu nét Guerau Ponç de Cabrera, passant als dominis dels Cabrera, besscomptes d'Àger, alhora que comptes d'Urgell. L'any 1537 Francesc de Villalba va vendre la baronia de Comiols al Monestir de Montserrat. La família de Can Torra foren els últims habitants del castell, construint habitacions a la torre i graners a la planta baixa. Les fotos es comenten per si mateixes.

Cases de Comiols

Passat el castell comencen la majoria de les cases del poble, a una part de la cinglera que s'eixampla una mica i termina de manera abrupta. Volia tornar per la font, però estava molt dret i no vaig trobar cap camí. Totes les cases tenen els sostres enfonsats i només resten les parets. Les alzines i les heures s'han apropiat del lloc, malgrat la bona qualitat de les parets, amb bona i treballada pedra. No queda res, ni finestres, ni mobles o estris, cosa normal després de quasi cent anys d'abandonament. Dóna una mica de tristesa, però els pobles abandonats són així.

Acabo aquesta entrada amb les vistes del poble i el castell tornant al cotxe. A unes feixes que hi ha al vessant nord del Corral de la Torre vaig trobar dues espècies d'orquídies que no es veuen cada dia, una d'elles autòctona de Catalunya. Les vistes del castell des de la pista també són magnífiques. A sota de la cinglera hi havia unes construccions que hi semblaven corrals pel bestiar. Crec que tornaré alguna vegada, encara que sigui per veure orquídies i veure la petjada del dimoni.