Castelló

Despoblats de Vandellòs (III), Baix Camp:  Castelló (12 Octubre 2021)

Tercera entrada dels 4 despoblats de la localitat de Vandellòs. No es pot parlar estrictament de pobles abandonats en tots els casos, sinó de despoblats, ja que els caps de setmana alguna casa està ocupada. En aquest sentit Castelló es pot ser el millor exemple. Al voltant del Km 8 de la C44 de l'Hospitalet de l'Infant a Vandellòs, passat Masboquera,  surt una pista asfaltada que arriba a Castelló, sense gaires complicacions, perque és estreta però en bones condicions.  

Vista general de Castelló,  al sud de les Obagues de Castelló. 

Mapa dels despoblats de Vandellòs. 

Castelló, també anomenat Masia de Castelló,  és un poble d'origen medieval. Es troba  a uns 390 m d'altitud, aproximadament, al sud de les Obagues de Castelló. És un poblet relativament gran, al voltant d'un gran roc, amb una estructura quadrada i bastants carrers. No té aspecte d'abandonament i ruïna ja què alguns dels propietaris de les cases les han cedit perquè siguin reconstruïdes, totalment o parcialment. Hi posen una placa de ceràmica. És un poble deshabitat, però no abandonat. 

Totes les cases cedides tenen una placa com aquesta. 

Castelló està despoblat des de mitjans del Segle XX. Afortunadament, una associació va començar a recuperar el poble l'any 1997. Cada any, per Nadal, l'Associació de la Masia de Castelló organitza el Pessebre dels Estels, pessebre vivent amb representació dels oficis tradicionals. Sembla que és un esdeveniment força concorregut i interessant i ha rebut 8000 visites. 

Aquesta associació organitza d'altres activitats. Té molts voluntaris. El 13 de Desembre es celebra la Festa Major per Santa Llúcia, fan una Rústic Festa i una Nit de Trobadors de Lluna. Us aconsello entrar a la web. És una iniciativa molt interessant. Pot ser el més original, com ja he comentat,  és la idea de la cessió de cases dels seus propietaris, amb un total d'11 cases, totalment o parcialment recuperades.  

Deixem el cotxe a l'entrada del poble, a on hi ha un pàrquing. Val la pena pujar a la part més alta del poble o al roc que hi ha quasi al mig del poble per tenir una visió de conjunt. Un GR continua cap a les muntanyes de Vandellós i una bassa amb aigua ens indica que hi havia una font al poble. Ara ja hi ha electricitat. No sé si tenen aigua corrent. 

Aquesta bassa és un paradís pels amfibis. 

Un camí remunta cap a les Obagues de Castelló. 

Com es pot veure,  hi han cases ja restaurades. 

Aquestes cases estaven concorregudes. Hi havia força animació. 

Si es recupera aquesta era quedarà molt bonica. 

Es veuen molt bé les cases recuperades totalment i les que s'han reforçat els murs. 

Un roc amb un petit mirador domina Castelló. 

Com ja he comentat, el poble té algunes cases totalment restaurades i a la resta s'han consolidat les parets, s'han arreglat els interiorss i decorat amb eines y estris de la pagesia les parets i racons. Les 11 cases cedides tenen una bonica placa de ceràmica amb el nom del propietari. M'ha semblat una iniciativa fantàstica. És per això que el poble ja no fa una sensació de tristesa per l'abandonament sinó fins i tot una certa alegria quan camines pels carrers. Sense comentaris; només cal caminar sense pressa pels seus carrers.  És com un museu a l'aire lliure. Aquestes són les 11 cases: 

Casa Miquel (Elvira Boquera Saladié)

Casa Guirro (Dolores Guirro Escoda)

Casa Pacara (Agustina Auví Margalef)

Casa Salvador La Xata (Salvador Saladié Ros)

Casa Pep (Salvador Saladié Rosa)

Casa Quicosanto (Pepita Gil Nolla)

Casa Cisco el Ros (Manel Barceló Jardí)

Casa Santo (Josep Gil Castellví)

Casa Moquet (Josep Saladié Gil)

Casa Perepep (Nicasi Barceló Saladié)

Ja sabeu que m'encanten les textures i el poble està ple de racons amb textures i d'altres detalls, especialment referits a les eines del camp. Vaig gaudir molt passejant. Els parterres amb flors i plantes, els pous restaurats, les eines del camp o els bancs, que conviden a seure, fan més agradable la nostra visita. Tota una sorpresa. No cal comentar les imatges. 

Per acabar la visita, val la pena pujar al roc que corona el poble, per tenir una visió més ampla. Un camí assegurat per cordes y fustes facilita la pujada. Un poble abandonat, però que no ha caigut en l'abandonament i la ruïna. Esperem que iniciatives com aquestes prosperin a altres llocs i que de nou torni una mica d'alegria als pobles abandonats. 

Es veuen bé les cases amb els murs reforçats. 

El lloc és d'una gran bellesa. Val la pena apropar-se. 

Mentre que escric aquestes línies m'ha vingut al cap la cançó del nostre estimat i enyorat José Antonio Labordeta "Regresaré a la casa", quan parla de recuperar la casa del seu pare. A Castelló són d'altres els que han recuperat algunes cases, però el que és important són aquestes restauracions, siguin pròpies o d'altres en cessió. Es una cançò meravellosa. Us deixo un petit bocí d'aquesta poesia d'aquest aragonès il.lustrat i per mi ja immortal. 

Renovaré los suelos, el techo, los tejados

Y el muro que soporta, los cierzos más airados

Blanquearé el silencio, el patio, la cadiera

Y el rincón donde niños, crecimos hacia afuera

Y cuando respirables, resulten las alcobas

Traeré a mis compañeros, para iniciar la obra

De levantar un árbol, delante de la puerta

Que dé cobijo al aire, y al hombre le dé sombra

Altres despoblats de Vandellòs: 

Fatxes

Gavadà

Remullà

Gavadà

Despoblats de Vandellòs (I), Baix Camp:  Gavadà (12 Octubre 2021)

Primera entrada dels despoblats de la localitat de Vandellòs, que jo crec que té el record de pobles abandonats de Catalunya: 4 en total, malgrat que en alguns casos no es pot parlar estrictament de pobles abandonats, com veurem més endavant. Malgrat tot, prefereixo fer la descripció com un conjunt. Vandellòs, malauradament, és coneguda per la seva central nuclear, situada al Mediterrani, però el poble està darrere de les muntanyes litorals i no es veu el mar de cap de les maneres des del poble. 

Començaré pel més allunyat de tots, que és el petit nucli de Gavadà, a uns quants quilòmetres de Vandellòs. La resta de despoblats estàn molt a prop del poble i quasi que es pot anar-hi a peu. Per arribar a  Gavadà millor agafar el cotxe. Una carretera, estreta però en bones condicions, porta fins al poblet. Entre el Km 13 i 14 de la C44 de Vandellòs a Tivissa, a l'altura del despoblat de Fatxes, surt la carretera. Puja fins a la masia de Genessies i una mica més endavant arribem a Gavadà. Si teniu temps val la pena continuar-hi fins a un coll, amb unes vistes magnífiques.  

Mola de Genessies, que és un 100 cims, per cert. 

Mapa dels despoblats de Vandellòs. 

El nucli de Gavadà està a 460 m i mai va tenir església o cementiri propi. L'any 1787 tenia 4 focs. L'any 1850 tenia 45 habitants, que arribaren fins a un màxim de 123 habitants el 1900. L'any 1925 ja s'havien reduït a 25. Molt d'aquest hi eren a diversos masos i masies com Genessies. La majoria de cases estan agrupades en dos petits nuclis a banda i banda de la carretera, al carrer d'Ací (Baix) i d'Allà (Alt). Un d'ells, el del carrer d'Allà sembla recuperat per a segona residència. De fet, el 22 de Maig és fa la Festa Major de Gavadà, dedicada a Santa Quitèria, reunint als descendents i amics del poble. L'altre nucli del carrer d'Ací està totalment abandonat i enfonsat. 

El poble es va anar despoblant de manera progressiva. Sembla que la vida era molt dura perquè hi havia poques terres. També hi tenien ovelles i feien carbó vegetal. Al fons del barranc hi havia la font de Gavadà. Mai va tenir escola o mossèn i els joves van emigrar buscant una vida millor, sobretot a Vandellòs i l'Hospitalet de l'infant. Com a curiositat, el poble té una jota típica, la jota de Gavadà. És poc conegut que a Tarragona també es ballen jotes. 

El més destacable del poble és una torre fortificada del Segle XVI, que ha estat restaurada pel seu propietari. L'any 1606 hi va succeir un enfrontament a la torre entre bandolers i el propietari del mas, Pere Pau Rebull (Pau de Crist), que després va fundar el Santuari de Cardó, un lloc poc conegut i que té un conjunt d'esglésies en les roques impressionant. Ja he comentat que mai va tenir església, ja que l'ermita de Sant Martí de Porres al carrer d'Allà es va construir l'any 1971, com a promesa d'un dels habitants de Gavadà, de Cal Ferrer pel guariment d'un familiar, quan el poble ja estava abandonat.  

Vista de Gavadà. D'esquerra a dreta  la Torre de Gavadà, nucli recuperat de segona residència i

nucli abandonat del poble. Al fons la Serra de Llaveria. El punt blanc és el radar meteorològic. 

Torre de Gavadà

Nucli abandonat del poble. 

Hi ha una ampla esplanada, que potser era l'era del poble. 

Ja es veuen algunes cases esfondrades. 

Arribem a l'entrada de dues fileres de cases. 

Un dels dos carrers de Gavadà, el camí d'Ací, amb dues cases a cada banda. 

Està ple de bardisses i costa passar pel carrer. 

De la segona casa a banda esquerra només aguanta la paret. 

Arribem a la segona casa de l'altre costat. 

Una porta oberta convida a passar. 

Encara hi ha racons fotogènics. 

En sortir tanco la porta. Pot ser per preservar el poc que queda. 

La porta és molt bonica, plena de textures. 

S'obre un altre mur caigut, amb altra casa enfonsada. 

Per aquí ja no es pot passar. És curiós que les finestres ja estaven tapiades. 

De tornada pel carrer, la primera casa ens invita de nou a passar. 

Tenia una llar de foc molt gran. 

A sota hi havia un altre grup de cases. 

Una mica apartada, a l'altra banda de l'esplanada, hi ha altra gran casa. 

Està millor conservada i les parets i gran part de la teulada encara aguanten. 

Sant Martí i Cal Ferrer Nou, que forma una filera de cases rehabilitades al camí d'Allà.  

Aquí es fa la Festa Major. No hi vaig pujar perquè bordava un gos hi havia gent a les cases. 

Acabo d'afegir unes imatges que va fer el meu germà Gabriel, gran coneixedor dels pobles i el paisatge de Catalunya, a Gavadà l'any 1995. Es pot veure que el camí d'Ací estava millor conservat i que les teulades i parets encara aguantaven. Sembla mentida la rapidesa amb la qual els pobles abandonats s'enrunen quan es despoblen. També es va fixar del fet que era un poble sense església. 

Per complementar a aquest blog us deixo un altre enllaç molt interessant (Cosetano).  Us deixo també un enllaç a un vídeo que parla del poble (els minuts finals).  Parla d'un llibre sobre el poble, fet pels antics habitants. Pot ser la millor descripció del poble la fa Josep Iglésies al seu llibre "Les ciutats del Món". Aclarir que aquest llibre del 1948 parla de pobles i llocs abandonats de Tarragona, que el autor anomena irònicament "ciutats", amb un llenguatge molt poètic. Deixo la ressenya completa que es va publicar al Puntavui.  

Altres despoblats de Vandellòs: 

Fatxes

Castellò

Remullà