Conill

Conill, Urgell (19 març 2023)

Es tracta d'un despoblat molt a prop de Tàrrega, situat a dalt d'un turonet, entre camps de secà. Per molt poc arriba a la categoria de poble abandonat, però malgrat tenir poques cases, tenia església, cementiri i masies als voltants. Val la pena fer una visita a la primavera o la tardor, ja que a l'estiu la calor és tòrrida i a l'hivern els marrons i ocres del camp quasi farien el poble indistingible, perquè té aquest color que el mimetitza al seu entorn. 

Conill, vorejat de camps de cereals i ametllers, ara en flor. 

Arribar a Conill és molt fàcil, ja que està molt a prop de Tàrrega. Només hem d'agafar l'autovia A2 i deixar-la abans d'arribar a Tàrrega. Es pot accedir per una pista en bon estat des de La Figuerosa, si agafem la L310 o des de Claravalls si hem agafat la C14. De fet, nosaltres vam anar-hi des de La Figuerosa, passant pels Plans de Conill i van tornar per Claravalls. 

Com arribar a Conill.

Conill es troba a 375 m, a l'altiplá de Sió, a cavall entre La Segarra i l'Urgell. Ara pertany  al municipi de Tàrrega.  Possiblement ja existia al Segle XII. Té un total de cinc cases, dues en un estat acceptable, la resta en runes: Cal Pou, Cal Palou, Cal Cinca, Cal Vilafranca i Cal Frare. Són cases de grans dimensions al voltant d'una plaça i denoten una certa riquesa. En algun moment hi havia electricitat. A prop hi havia pous i al costal del poble hi ha una bassa. 

El més notori és la seva església, dedicada a la Mare de Déu del Roser. Originalment, data del Segle XII, però l'actual es va reformar el Segle XVII-XVIII. Per això l'estil de l'interior és barroc, malgrat que ara està molt deteriorada. Estava decorada amb pintures, i tenia una capella lateral (1787). Pertanyia a la canònica de Solsona. No està restaurada i el seu interior és lamentable.  Fou  destrossada a la Guerra Civil. Tenia un cementiri amb 4 panteons, cosa que dóna idea de la riquesa de les cases del poble.  Només resta una tomba. També tenia una notòria Creu de Terme, que es va vandalitzar. El que queda està a Tàrrega. 

Era un poble agrícola i ramader, com ho demostren diversos corrals al mateix poble i al voltant del municipi. Es va abandonar l'any 1980 i sembla que la causa fou la manca de creixement i desenvolupament del seu nucli, per manca d'espai, ja que les cinc famílies propietàries van fer un acord per no construir més vivendes. Un motiu ben curiós. S'han dut a terme diversos projectes per recuperar-lo, sense èxit. Primer fer un centre per toxicòmans, després per fer turisme rural, en forma de Centre d'Interpretació dels Secans i Centre d'Arts Plàstiques després de ser comprat pel propietari de Fonoll, poble nudista recuperat. 

Us deixo uns enllaços molts interessants sobre la història de Conill. El primer ens parla del desmantellament de la premsa d'oli de Cal Palou, ara a Tàrrega, al Parc de Sant Eloi. Era colossal. El segon parla de l'Emili Vives, propietari del poble nudista de Fonoll i que també va comprar Conill. El tercer és un blog que no coneixia, Habitantes de la Nada, que narra una visita a Conill l'any 2011. Per últim, hi ha un magnífic video que podeu veure a sota. 

Premsa d'oli de Cal Palou, al Parc de Sant Eloi, Tàrrega. 

La millor època per visitar Conill és la primavera. Malgrat que aquest any no ha plogut gaire, els camps de cereal estaven verds i els ametllers florits. Des de La Figuerosa continuem per una pista en bon estat que passa pel Pla de Conill, zona de reserva d'aus, per cert. De cop i volta baixa fins a Conill. La visió és molt bonica, entre ametllers, camps verds, la plana de l'Urgell i al fons el Pirineu. 

Entrem al poble i veiem un indicador de Conill. Les cases estan al voltant d'una plaça, a la que dóna també l'església. Uns corrals, fets de vegades amb adob, a dreta i a esquerra ens indiquen el passat ramader del poble. Per accedir a les cases tenin que passar per sobre de les runes d'una petita edificació, que potser també era un corral. 

Les 5 cases sembla que donen totes a la plaça. Estan en mal estat i és perillòs ficar-se a dintre, perquè les bigues i les teules estan en un precari equilibri. De vegades pots fer una ullada i les portes i finestres esventrades, els vidres trencats i les restes del mobiliari són un senyal del recent abandonament del poble. Una inscripció a una porta posa 1765, quasi 300 anys des de la seva construcció. 

Retorno per la plaça per visitar l'església de la  Mare de Déu del Roser. Té un campanar ben conservat, ja sense campanes i una curiosa decoració en forma de triangle a l'entrada. La porta, oberta i trencada, ja ens dóna idea de l'interior, molt malmès. De l'altar no queda res, té una capella lateral molt bonica i les parets, pintades de blau, estan esquarterades i tacades pel fum. Com és habitual, algú s'ha dedicat a fer pintades, absolutament ridícules. 

Val la pena pujar una mica per una pista que puja en direcció Sud per veure el conjunt del poble. Fa un efeecte de robustesa. Ja no queda res de l'antiga Creu de Terme, que sembla que va ser vandalitzada. Les seves restes es conserven a Tàrrega. L'església, petita i integrada en el conjunt del poble, ja no sembla tan ruïnosa. Una llástima. 

Acabem la visita del poble per la banda que dóna al Nord, molt deteriorada. Les runes s'amunteguen pel darrere de l'església. Per una porta accedim a una mena de corrals, amb un gran mur de pedra al seu voltant, amb unes vistes magnífiques. La part baixa de les cases està ben conservada i aquí no hi ha perill. Al fons veiem altre gran corral. 

Tornem per recuperar el cotxe i veiem les dues cases, enormes, que estaven orientades a ponent. Una d'elles tenia altre corral, aprofitant el relleu de la roca i fins i tot una bonica balconada. Es poden veure les restes de les canonades per recollir l'aigua de la pluja. No l'he pogut identificar, però sembla la casa més rica del poble, amb tres plantes. 

Tornem per la pista que va a Claravalls. Trobem de seguida una gran bassa d'aigua, amb aigua malgrat la sequera d'aquest any, en què portem prácticament 6 mesos sense pluges. Vorejant el poble es veu que quasi totes les cases tenien un gran corral al davant. Passem per un altra edificació, que sembla també pel bestiar, Agafo una pista per veure el poble amb millor llum, amb els ametllers en flor i arribo al cementiri, ara tancat. 

Acabo amb aquesta imatge tan bonica, de camí cap a casa: Segarra en estat pur.