Montargull i Santa Fe de Montfred, Conca de Barberà (25 Març 2022)
Pot ser el més sorprenent de Montargull com a poble abandonat és la seva proximitat a una de les localitats més grans de la Conca de Barberà, que de fet seria la capital de l'est de la comarca, és a dir, Santa Coloma de Queralt: 5 Km per carretera i poc més de 2 Km pel camí que ara és una pista separen a les dues poblacions. La carretera va arribar l'any 1950 i la llum el 1953. Mai va tenir aigua corrent, malgrat que hi havia una font (Font Gran) a uns 500 m del poble. Possiblement, estar tan a prop fou la causa del seu abandonament els anys seixanta, ja que podien viure amb més comoditats (escola, metge, aigua corrent, tendes per comprar, etc.) a Santa Coloma de Queralt i anar i tornar cada dia a les terres.
Vista de Montargull. Fotografia feta amb posterioritat a la visita (Gener 2023).
És pot apreciar la proximitat a Santa Coloma de Queralt.
Mai fou una localitat amb molta població, malgrat que tenia església i castell. Tenia 5 cases y 4 masies al voltant. Al segle X pertanyia a la família Queralt, malgrat que va ser propietat dels templers una temporada, retornant als Queralt, senyors de Santa Coloma de Queralt. L'ermita de Sant Jaume combina dues naus, una romànica del Segle XII i d'altre gótica al costat, que té el campanar. Es manté neta gràcies a un grup de voluntaris. Sembla que hi ha intenció de restaurar-la amb una subvenció de l'ajuntament i de la Generalitat.
Del castell ja no queda res més que fonaments i alguns murs. Està documentat l'any 1077, quan Guillem Bernat de Queralt i la seva esposa Ermessenda feren donació del castell a un grup de famílies a fi que colonitzessin l'indret. Berenguer de Montargull el va cedir a l'Orde del Temple, però els senyors de Queralt van mantenir privilegis i al final van recuperar el lloc. De fet, els Queralt foren comtes de Santa Coloma des del Segle XVI.
Per conèixer millor la història de la gent del poble i de les seves cases va la pena consultar l'entrada dedicada a Montargull del blog de Faustino Calderón. Ens explica de què vivia la gent del poble, quan celebraven la Festa Major (últim diumenge de Setembre), que no tenien metge (que pujava a cavall des de Santa Coloma de Queralt) i que només es feia missa 3-4 vegades a l'any (el mossèn venia de Rauric). Per Sant Jaume els descendents ens reuneixen per fer una missa i un berenar.
Altra font interessant és el llibre "Rutes pels despoblats del Camp de Tarragona", de Gener Aymaní i Domingo (Ed. Cossetània). Ens explica que el 1365 el poble tnia 8 focs, equivalents a uns 40 habitants i que el 1379 hi vivien 10 famílies. A meitat del Segle XIX ja pertanyia a Llorac i tenia uns 60 veïns. Totes les cases tenien corral, celler i cisternes per l'aigua. Dilluns baixaven al mercat a Santa Coloma de Queralt. Citant a Madoz refereix que el clima era fred i ventós, però saludable, que tenia 12 cases i que les terres eren pobres, produint blat, civada i llegums. També hi havien ramats d'ovelles.
Com ja he comentat, arribem a Montargull per carretera asfaltada, que puja fins a la carena de la Serra de Montargull. La pista continua per la carena. Hi han diverses pistes, moltes pel manteniment dels aerogeneradors. Al costat de l'ermita de Sant Jaume es pot aparcar amb comoditat. La pista es pot continuar fins arribar a la carretera sense problemes.
A diferència d'altres pobles abandonats, una bona carretera arriba a Montargull.
Aparquem pel darrere de l'ermita, que es veu mig restaurada i amb la teulada refeta.
Els camps baixen cap a la plana de Santa Coloma de Queralt. A sota, una construcció en runes.
Cal Vilanova, per sota de Montargull. Imatge de Gener de 2023.
Camps per sota de Montargull, Gener de 2023.
L'edifici en primer terme era la rectoria.
Mentre que Assumpta puja pel carrer principal, jo retrocedeixo per la carretera per visitar Montargull de bat a bat. Un carrer puja a la part més alta del poble, en la que suposo que estaria el castell. Hi ha una construcció utilitzada com a magatzem. No es trova en un estat tan ruinós com la resta del poble. Hi ha maquinària agrícola i vehicles abandonats. La vista és magnífica.
Carrer principal del poble, que puja a l'ermita de Sant Jaume.
Com es habitual, cauen les teulades i les heures proliferen. Les cases són Cal Manel i Cal Jepet.
A Cal Manel encara es mantenen algunes parets i balcons.
Pujo per l'altre carrer del poble, que porta al cim del turó i connecta amb el carrer principal.
Sempre m'atrauen les velles portes.
A dalt del turó hi ha una mena de magatzem. Al voltant cotxes, fustes i eines abandonades.
Es nota que encara té ús, amb la teulada en bon estat.
Suposo que el castell hi seria aquí, ja que és la part més elevada del poble.
Al fons els aerogeneradors, que contrasten amb la tristor del poble abandonat.
Veiem una gran casa, Cal Oranies. Ja veiem el campanar gótic de l'ermita.
El carrer principal, que baixa des de Cal Oranies fins a la carretera.
Torno a baixar al carrer, per anar a buscar el que baixa a l'ermita de Sant Jaume. Aquí el carrer és més planell i hi havia una gran casa, Cal Rei. El sostres estan enfonsats i només algunes vigues són el testimoni de les teulades, sense les que les cases es deterioren molt de pressa. És increïble la fragilitat dels edificis quan la gent els abandona.
Malgrat tot, sembla que algú ha netejat una mica de bardisses el camí.
Al fons es veu Santa Coloma de Queralt, destí dels que vam poblar Montargull.
Ja veiem al fons el carrer de baixada, entre heures que semblen arbres.
Sortim a una pared enrunada. Sembla el producte d'una guerra, com si un obús hagués impactat.
Es trist pensar que aquestes bigues aguantaven les teulades
a on vivia la gent. Aquesta casa era Cal Rei, la més gran del poble.
Girem 90 graus i enfilem el camí de baixada a la carretera. En primer terme Cal Oranies.
Les cases estaven ben enguixades. Algunes teules encara aguanten,
en precari equilibri entre les bigues de fusta. Poc duraran.
Dintre de les cases els esbarzers s'apropien de tot l'espai.
Cal Rei fou l'última cas en abandonar-se a finals del seixanta.
Pujo una mica per damunt de l'església per contemplar el poble. Aquí estava el cementiri.
Igual que amb els arbres debilitats, l'heura envaiex els murs.
Aspecte del carrer abans d'arribar a l'església.
Arribem a la meitat de la baixada a un carreró estret que porta a l'entrada romànica de l'ermita de Sant Esteve. És la part del poble més recuperada i neta de bardisses. Això i la bella simplicitat de l'església ens omple d'una certa alegria. Esperem que alguna vegada el poble es recuperi com la seva ermita. A veure si arriben aquestes subvencions.
Des de amunt veiem bé la part romànica (esquerra) i la part gòtica (dreta).
Una combinació ben curiosa, ja que són dues naus independents.
Un bonic carreró amb lliris ens porta a l'entrada romànica.
Detall de la nau gòtica de l'ermita de Sant Jaume, apuntalada per contraforts.
Detall del campanar, sense campana per cert.
Acabo aquesta entrada amb algunes imatges de textures de Montargull. Ja sabeu que són una de mis debilitats. Llàstima que la llum no era la més adient, però hem d'aprofitar el que tenim. Moltes són de la maquinària abandonada a la part més alta del poble. a on abans possiblement estava el castell de Montargull.
Nova visita a Montragull (29 de Març de 2024)
La Setmana Santa de 2024, camí de La Bisbal del Penedés, fent una mica de volta, vam aprofitar per fer una nova visita a Montargull i Santa Fe de Montfred, en un dia sense boira. Ens faltaba per veure el cementiri de Montargull. Veureu que la esglèsia s'ha restaurat pel costat sud. El que no m'ha agradat es un gran cartell de ferro, massa gran pel meu gust. Les imatges no necessiten cap comentari més.
Nazarenos (Muscaria neglectum).
Bonus: Santa Fe de Montfred (4 de Gener de 2023)
Seguint la pista per la carena de la Serra de Montargull, direcció Est, a 1,5Km, està l'ermita de Santa Fe de Montfred. Té al costat un gran mas, també despoblat. És una ermita molt senzilla, amb una sola nau i un campanar. Està documentada des de l'any 1195. L'ermita en realitat estava adossada al castell, del que ja no queda res. En el seu lloc està el mas abandonat, que possiblement es va construir amb els carreus del castell. No cal comentar gaire les imatges.
Nova visita a Santa Fe de Montfred (29 de Març de 2024)
