martes, 28 de septiembre de 2021

Fontscaldetes

Fontscaldetes, Alt Camp (30 Maig 2021)

Es tracta d'un petit llogaret, abandonat, però que no ha caigut en l'oblit, com comentarem més endavant. Està molt a prop de la Bisbal del Penedès, com Marmellar i Selma, també pobles abandonats.  Malgrat tot, no coneixia de la seva existència fins fa poc. Tractarem de resoldre aquesta mancança amb aquesta entrada. 

Entrada del poble de Fontscaldetes. 

Pertany al municipi de Cabra del Camp i està situat a la Serra Voltorera, sota el puig de Cabdells, a l'est de les roques del Migdia. Es pot accedir per una pista encimentada que surt de la carretera del Pla de Santa Maria a Cabra del Camp. Passa per sota de l'autopista, direcció Cal Guixer, per després tomar una pista de terra que arriba a l'entrada del poble. 

Com arribar a Fontscaldetes. També es pot anar des de la urbanització. 

El poble està documentat des del Segle XII, en forma de granja depenent del Monestir de Santes Creus. Per això no va tenir església fins al Segle XVIII. L'última família, de Cal Jeroni, va abandonar el poble el 1964. El Blog de Faustino Calderón fa una estupenda descripció de la història, cases, economia i d'altres aspectes de Fontscaldetes. El present blog és més fotogràfic. En resum tenia 8 cases y va arribar a tenir 35 habitants els anys 30. Mai va tenir electricitat ni aigua corrent. Té una font al mig del poble. La seva economia era el conreu de cereals, ametllers i vinyes i els ramats d'ovelles i cabres. 

No tenia cap servei. Per anar al metge i l'escola tenien que anar-hi a Cabra del Camps o el Pla de Santa Maria. Fins i tot l'església només obria els dies de festa. La festa major era el 15 d'Agost. Per sort hi ha l'Associació d'Amics de Fontscaldetes, que vetlla perquè el poble no s'enruni més, fundada el 2008 per gent de Cabra del Camp. Fins i tot han recuperat la Festa Major. Val la pena la informació del seu blog. 

Camps a l'entrada del poble. 

Des de el final de la pista s'accedeix al carrer principal del poble. 

Les heures cobreixen les cases. 

El carrer fa un gir a l'esquerra. 

Com diu el Faustino Calderón sembla un poble bombardejat. 

Aquesta casa (Cal Martí) ens va cridar l'atenció per les magnífiques arcades de pedra. 

L'unic carrer torna a gira a la dreta. 

La imatge és de desolació. Quina llàstima...

Arribem a una plaça, que és el lloc més agradable i millor conservat del poble. Contribueix la restaurada església (destruïda a la Guerra Civil) i la font, neta de bardisses. Abans donava aigua a un petit safareig molt bonic. El mèrit és de l'Associaciò d'Amics de Fontscaldetes, que han fet una bona feina restaurant aquesta part del poble. 

Plaça del poble, neta de bardisses. 

Font al mig del poble. 

Detall del rec que anava al safareig. 

Detall de la font. Tenia poca aigua. 

El petit safareig de Fontscaldetes. 

Malgrat tot, les imatges del poble tenen una certa bellesa. 

Fins i tot podem jugar amb la composició. 

L'església està dedicada a la Mare de Deu de l'Assumpció. Malgrat que no destaca arquitectonicament es bonica i dóna vida al poble. Val la pena fer una volta per tenir una millor visió. El carrer continua per una pista per la qual s'accedeix als camps de conreu propers i un petit corriol puja a uns bancals, amb millor vista de l'església. 

Església de la Mare de Deu de l'Assumpció. 

Aquest mur de pedra seca ens va encantar. 

Vista de l'esglèsia . Al Fons el Pla de Santa Maria. 

La teulada està perfectament restaurada. 

Aquesta casa queda per sota del poble. Es tracta de Cal Rovira. 

Els camps del voltant estaven magnífics aquesta primavera. Vam fer un passeig per agafar flors i vaig gaudir molt fent fotos. Es el temps ideal, fora de la calor de l'estiu i la fredor de l'hivern. Sens dubte tornarem alguna primavera. Crec que no cal comentar la majoria de les imatges. Es una explosió de colors i textures. 

El Montmell (861 m), cim del Baix Penedès. 










Val la pena acabar la jornada visitant una ruta propera que passa per diverses cabanes de pedra seca. Aquestes construccions servien als pastors i camperols i es feien sense cap mena de ciment. L'inici està marcat amb un cercle vermell al mapa, a la carretera que va del Pla de Santa Maria a Santes Creus. Es passa per un cossiol, que un curiós dipòsit d'aigua per aprofitar un aflorament natural. 











Cossiol d'en Soleta (Segle XVIII).