Selma

 Selma, Alt Camp (10 Octubre 2021)

Molt abans de començar de manera més o menys sistemàtica a visitar pobles abandonats, el primer nucli de població abandonada al que vaig anar-hi, pot ser fa més de 30 anys, fou la població de Selma, situat en un extrem de la comarca de l'Alt Camp. Ja per aquests anys em va impressionar la visita, i de fet he tornat algunes vegades més, sense avorrir-me mai. Aqui van algunes imatges de l'any 2012. 

Per arribar hem d'agafar una pista de terra que surt de la localitat del Pla de Manlleu. De fet, els habitants de Selma es van traslladar majoritàriament després del seu despoblament a principis del segle XX a aquest poble. La pista puja pel Torrent de les Alberedes per boscos de pins fins a arribar a un collet. El paisatge s'obre i veurem, al fons d'uns camps de vinyes, les restes del poble i l'església, a sota d'un turó on hi ha les restes del castell de Selma. 

Selma és troba a una altitut de 743 metres, sota el puig de les Forques. Pertany al municipi d'Aiguamúrcia, Alt Camp. El 1358 comptava amb 49 cases, incloses les del Pla de Manlleu. Hi havien molt més disseminades, al voltant d'una vintena. L'any 1921 només hi restaven 9 cases habitades. Fou abandonat uns anys més tard. Està presidit per les ruïnes del castell de Selma. La seva església, que és l'edifici millor conservat, està dedicada a Sant Cristòfol. 

La història de Selma és molt interessant, més encara que del seu poble abandonat veí, Marmellar, amb un passat més macabre. Des de segle X (any 977) hi havia una torre de defensa, que després es va convertir en un castell. Aquest castell fou cedit a l'Orde del Temple el 1142 pel senyor de Selma, Guillem de Sant Martí, fins que l'església va suprimir i perseguir els templers el 1312. El 1317 va passar a formar part de l'Ordre de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem. 

A l'època dels templers hi havien a Selma dues esglésies, documentades des de l'any 1030: l'església de Santa Maria de la Roca, ja desapareguda i la de Sant Cristòfol, que estava al poble i que era de petites dimensions. Sembla que fou remodelada al seu estat actual al segle XVI. Actualment,  està en runes i només queden algunes parets i el campanar. 

La població de Selma estava molt dispersa en masies. De fet el convent dels templers estava en un gran mas anomenat La Mesó de Selma, a un km del nucli del poble. Encara es conserva en bon estat i te diverses edificacions, inclosa una capella (Sant Pere de la Mesó) enfront de la casa. De fet, la reconquesta va impulsar el establiment de la població al municipi. Els masos més importants eren el de Galls Carnuts i Santa Agnès. També pertany a Selma la capella de Sant Miquel del Pla de Manlleu. 

Abans d'arribar al poble anem trovant diversos masos i masies disperses, avui envaïts pel bosc. De fet, per anar-hi a Selma es pot aparcar al començament de les vinyes. ja que la pista que arriba al poble està en mal estat. També es pot anar per altra pista una mica més endavant, però es millor anar-hi a peu. La vinya està molt ben cuidada i és un plaer passejar entre els ceps. La primera imatge és de Selma des de la Talaia del Montmel. 

L'església de Sant Cristòfol es l'edifici millor conservat, com és habitual a aquests pobles, en concret el campanar. Suposo que els feien més sòlids. Val la pena donar-hi tota la volta a les seves runes, malgrat que les bardisses i matolls van ocupant l'espai que abans eren cases i carrers. Fins i tot tenia un petit cementiri amb nínxols ara buits. No cal comentar les imatges. 

La resta del poble està en mal estat i només hi restes alguns murs, ja en direcció al Castell, que està a dalt del turó. També està malmès i només hi queden alguns murs, restes de quan l'Orde del Temple era poderosa i influent, com es pot veure a la primera imatge. A internet fins i tot es pot trobar la llista dels comanadors templers de Selma. 

Acabo l'entrada amb la descripció de Selma del llibre "Les Ciutats del Món", feta fa més de 75 anys, Després de tant de temps la impressió que fa la visita al poble és exactament la mateixa. Això sí, les paraules del llibre són més adients, exactes i precises.

"Tot és horriblement obert. Portals i finestres, que donaven accés als interiors, ara es baden inútils, amb l’espai lliure a cada banda. Semblen ulls esbatanats sense pupil·la. Al ell mig de l’esmicolament prenen una nova gràcia les blanques dovelles de saldó dels portals rodons o de les roges de pedra esmoladora de les voltes gòtiques de qualque edifici. Travessar aquestes obertures produeix un estrany respecte. Algunes pertanyen a murs prou alts per donar encara la impressió de travessar un llindar i irrompre en l’expressió darrera d’un domicili. Descobrir una simple anella o bé una estaca en un mur, un lleu gravat a la pedra del llindar, les restes d’un faldar de xemeneia, en fi, quelcom que servi un record precís de la vella utilitat domèstica”

Fontscaldetes

Fontscaldetes, Alt Camp (30 Maig 2021)

Es tracta d'un petit llogaret, abandonat, però que no ha caigut en l'oblit, com comentarem més endavant. Està molt a prop de la Bisbal del Penedès, com Marmellar i Selma, també pobles abandonats.  Malgrat tot, no coneixia de la seva existència fins fa poc. Tractarem de resoldre aquesta mancança amb aquesta entrada. 

Entrada del poble de Fontscaldetes. 

Pertany al municipi de Cabra del Camp i està situat a la Serra Voltorera, sota el puig de Cabdells, a l'est de les roques del Migdia. Es pot accedir per una pista encimentada que surt de la carretera del Pla de Santa Maria a Cabra del Camp. Passa per sota de l'autopista, direcció Cal Guixer, per després tomar una pista de terra que arriba a l'entrada del poble. 

Com arribar a Fontscaldetes. També es pot anar des de la urbanització. 

El poble està documentat des del Segle XII, en forma de granja depenent del Monestir de Santes Creus. Per això no va tenir església fins al Segle XVIII. L'última família, de Cal Jeroni, va abandonar el poble el 1964. El Blog de Faustino Calderón fa una estupenda descripció de la història, cases, economia i d'altres aspectes de Fontscaldetes. El present blog és més fotogràfic. En resum tenia 8 cases y va arribar a tenir 35 habitants els anys 30. Mai va tenir electricitat ni aigua corrent. Té una font al mig del poble. La seva economia era el conreu de cereals, ametllers i vinyes i els ramats d'ovelles i cabres. 

No tenia cap servei. Per anar al metge i l'escola tenien que anar-hi a Cabra del Camps o el Pla de Santa Maria. Fins i tot l'església només obria els dies de festa. La festa major era el 15 d'Agost. Per sort hi ha l'Associació d'Amics de Fontscaldetes, que vetlla perquè el poble no s'enruni més, fundada el 2008 per gent de Cabra del Camp. Fins i tot han recuperat la Festa Major. Val la pena la informació del seu blog. 

Camps a l'entrada del poble. 

Des de el final de la pista s'accedeix al carrer principal del poble. 

Les heures cobreixen les cases. 

El carrer fa un gir a l'esquerra. 

Com diu el Faustino Calderón sembla un poble bombardejat. 

Aquesta casa (Cal Martí) ens va cridar l'atenció per les magnífiques arcades de pedra. 

L'unic carrer torna a gira a la dreta. 

La imatge és de desolació. Quina llàstima...

Arribem a una plaça, que és el lloc més agradable i millor conservat del poble. Contribueix la restaurada església (destruïda a la Guerra Civil) i la font, neta de bardisses. Abans donava aigua a un petit safareig molt bonic. El mèrit és de l'Associaciò d'Amics de Fontscaldetes, que han fet una bona feina restaurant aquesta part del poble. 

Plaça del poble, neta de bardisses. 

Font al mig del poble. 

Detall del rec que anava al safareig. 

Detall de la font. Tenia poca aigua. 

El petit safareig de Fontscaldetes. 

Malgrat tot, les imatges del poble tenen una certa bellesa. 

Fins i tot podem jugar amb la composició. 

L'església està dedicada a la Mare de Deu de l'Assumpció. Malgrat que no destaca arquitectonicament es bonica i dóna vida al poble. Val la pena fer una volta per tenir una millor visió. El carrer continua per una pista per la qual s'accedeix als camps de conreu propers i un petit corriol puja a uns bancals, amb millor vista de l'església. 

Església de la Mare de Deu de l'Assumpció. 

Aquest mur de pedra seca ens va encantar. 

Vista de l'esglèsia . Al Fons el Pla de Santa Maria. 

La teulada està perfectament restaurada. 

Aquesta casa queda per sota del poble. Es tracta de Cal Rovira. 

Els camps del voltant estaven magnífics aquesta primavera. Vam fer un passeig per agafar flors i vaig gaudir molt fent fotos. Es el temps ideal, fora de la calor de l'estiu i la fredor de l'hivern. Sens dubte tornarem alguna primavera. Crec que no cal comentar la majoria de les imatges. Es una explosió de colors i textures. 

El Montmell (861 m), cim del Baix Penedès. 

Val la pena acabar la jornada visitant una ruta propera que passa per diverses cabanes de pedra seca. Aquestes construccions servien als pastors i camperols i es feien sense cap mena de ciment. L'inici està marcat amb un cercle vermell al mapa, a la carretera que va del Pla de Santa Maria a Santes Creus. Es passa per un cossiol, que un curiós dipòsit d'aigua per aprofitar un aflorament natural. 

Cossiol d'en Soleta (Segle XVIII).