La Goda, Anoia (18 Abril 2025)
És d'aquells despoblats que trobes per casualitat, mentre navegues pels mapes, com deia el Manolo Garcia a una de les seves cançons. Tan desconegut que costa reunir informació, excepte en la web Pobles Abandonats.. Pertany a la comarca de l'Anoia, malgrat que cada vegada es parla més de la subcomarca de la Baixa Segarra, a cavall entre la Conca de Barberà, l'Anoia i la mateixa Segarra.
Arribar a La Goda no és gaire complicat. Si venim per la A2 sortim a l'altura de La Panadella per agafar la T221 en direcció a Santa Coloma de Queralt. A l'arribar a Aguiló prenem la C241e en direcció a Sant Martí de Tous. Al km 5 surt una pista en bon estat que baixa a la Riera de la Goda i ens porta a Can Teuler i La Goda. El cotxe ho deixem a Cal Teuler perquè la pista que puja a La Goda està tancada pels ruscos. Hi ha un camí desdibuixat que marco al mapa.
La Goda està situada en un turó a 682 m d'altitud, entre Santa Coloma de Queralt i Sant Martí de Tous, al voltant de la Riera de La Goda. Està documentat des del Segle X. Abans hi havia un castell, esmentat ja l'any 960, del que ja no queda res. Com altres llocs, segurament els seus carreus es van utilitzar per construir les cases, al voltant del castell. Pertanyia des del Segle XII a la família Queralt. Al Segle XIV consta com a "Segoda" en el testament de l'infant Joan.
El més destacat del poble es l'església de Sant Pere, d'estil romànic tardà (Segles XII-XIII). Té una sola nau i un campanar d'espadanya, reconstruït. Les parets i els voltants, com la resta del poble, estan envaïts per la vegetació. Només és accesible l'entrada i curiosament pujar al sostre. Al seu voltant hi ha 6 cases, totes en runes. Només resta dempeus Can Teuler, una masia al peu del nucli de La Goda. La resta de masies al voltant també estan enrunades.
La Goda va arribar a ser un municipi independent al Segle XIX, conjuntament amb Clariana. Ara pertanyen a Argençola. El poble es va abandonar als anys 50 i 60 del Segle XX, emigrant els seus habitants a Santa Coloma de Queralt i la Conca d'Òdena, a causa de la manca de serveis (mai va tenir aigua corrent ni electricitat) i la plaga de la fil.loxera, ja que la vinya era la base de l'economia de La Goda. Tenia moltes fonts i fruiters.
Cal Teuler, Cal Pera, Cal Colomer, Cal Llorenç, Cal Quildo, Ca l'Alzinar eren alguns dels noms de les cases de La Goda. Als anys 60 encara ens feien dues misses al mes. Anaven la resta de dies a Aguiló i Fillol, a on anaven a ballar els diumenges per la tarda. Mai va tenir escola i els nens anaven als pobles dels voltants, sobretot a Argençola. Ara és un poble quasi totalment oblidat. Només Cal Tauler es conserva acceptablement.
El poble queda amagat i costa de trobar. De fet, nosaltres vam travessar el pont de la Riera de la Goda i van passar de llarg Can Teuler. Accedir a l'església i el nucli del poble és complicat perquè la pista des de Cal Teuler esta tallada pels ruscos i les bardisses dificultes arribar-hi directament. Pels camps a l'Est de Can Teuler puja un petit corriol que puja fins a l'església de Sant Pere. Ho vaig descobrir a la tornada i és el camí més recomanable per visitar el poble.
