Pobles abandonats de Catalunya: Rocabertí de Sant Salvador

Rocabertí de Sant Salvador, Urgell (28 Desembre 2025)

Continuem amb les sorpreses de La Segarra i l'Urgell. Pensàvem que no quedaven pobles abandonats per visitar i rebuscant trobem aquest petit poble que pertany a Agramunt, a dalt d'un turó, amb església i cementiri, cosa que, malgrat la petita mida del poble, li dona una certa categoria. El dia era trist, ennuvolat, amenaçant pluja, que finalment no va caure.

Vista aéria de Rocabertí de Sant Salvador.

Arribar a Rocabertí de Sant Salvador no té dificultats, per una pista de terra de 5 km en bon estat que surt d'Agramunt mateix en direcció nord. La pista passa entre cultius de cereal i algun bosquet d'alzines de petita mida. De seguida veiem Rocabertí a dalt d'un turó. Es pot aparcar entre el nucli del poble i l'església i el cementiri. Es pot tornar direcció Oest per una pista que porta a La Donzell per visitar els voltants del poble.

Com arribar a Rocabertí de Sant Salvador.

Rocabertí de Sant Salvador està a dalt d'un turó a una altitud de 443 m. Té unes 7 cases entre el nucli i els voltants, un parell d'elles en bon estat. Sembla que viu algú a Cal Planoi, malgrat que no hi ha cap persona censada. Al poble hi arriba aigua i llum. El nucli habitat més proper es La Donzell, a menys de 2 km. De fet, Rocabertí va pertànyer a La Donzell i la seva baronia des del 1857 fins al 1970. Abans era un municipi independent. No he trobat informació des de quan existeix com a poble.

El nucli del poble té 5 ó 6 cases, apinyades. Les més importants són Cal Bepo (en bon estat), Cal Piulats i Cal Amigó, la més antiga, documentada des del Segle XVIII. Hi ha una masia a prop, Cal Planoi, habitada fins a l'any 1981. A mitjans del Segle XIX tenia 46 habitants. La seva església pertany a la parròquia d'Oliola i està dedicada a Sant Salvador. És d'estil romànic i datada els segles XVI-XVII. És de planta rectangular, té un absis semicircular i campanar d'espadanya, amb un cementiri al seu costat. El seu estat de conservació és precari. Té al seu voltant dos coberts en runes que semblaven magatzems pel bestiar o per la palla.

Apareix a l'indispensable Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar de Pascual Madoz de 1849. Es descriu com un poble "de posición alegre por descubirse muchos pueblos, con clima sano y bien ventilado". La base de la seva economia era "trigo, centeno, cebada, aceite y vino, con cria de ganado lanar y caza de perdices". Aquest Pascual Madoz es mereix un monument, o almenys un carrer, perquè va fer una feina extraordinària.

Com ja he comentat, una bona pista de terra ens porta des d'Agramunt fins a Rocabertí, entre camps de cereal i alguns bosquets d'alzines, molt esquifides. La pista puja progressivament fins que veiem Rocabertí i l'església de Sant Salvador en dos turons bessons. La pista arriba al collet entre els dos turons, a on està la plaça de Rocabertí i l'únic carrer, sense sortida, del poble. Hi ha un edifici modern, que sembla que tingui les instal.lacions elèctriques i diversos coberts moderns d'ús agrícola.

La pista puja entre camps de cereals i bosquets d'alzines.

Sembla un abeurador per perdius i guatlles.

Al final dels murs que ens recorden a La Segarra veiem Rocabertí de Sant Salvador.

D'esquerra a dreta un cobert, el nucli del poble, l'església de Sant Salvador i Cal Planoi.

Hi ha una petita bassa a l'entrada del poble.

Vista al Sud. En primer terme, el camí a La Donzell i Cal Planoi.

Vista al Nord. Al fons, el Montsec. La pista també porta a La Donzell.

Comencem a veure el poble per l'església de Sant Salvador. Està envoltada per dos antics coberts de pedra, amb els sostres caiguts. Té un petit cementiri, tancat i ben conservat, amb les tombes dels antics veins de Rocabertí. La nau té algunes esquerdes i si no es fa alguna cosa, no durarà gaire. L'arc de l'entrada és molt bonic, malgrat que no es pot accedir, ja que la tanca del cementiri ho impedeix. Aquí van les imatges.

Vista del cementiri i l'església, amb una tanca perimetral.

Absis semicircular posterior.

L'església està sòlidament assentada en la roca.

Entre els barrots de l'entrada veiem alguna tomba i la plaça de Rocabertí.

Detall de l'entrada i el campanar.

Un dels coberts en runes.

Sembla que l'era estava aquí.

L'altre cobert està en pitjor estat.

Baixem en direcció a la plaça de Rocabertí i l'únic carrer del poble, que acaba en un mur i obliga a recular per visitar el vessant Oest del poble. Fa pinta també d'estar damunt d'un roc, per l'estructura esglaonada de les cases. De fet, pel vessant Nord ho sembla, com veurem en una estona. Potser d'aquí deriva el nom de Rocabertí.

Vista de l'església i el cementiri.

Plaça i carrer de Rocabertí.

Cal Bepo, la casa més ben conservada.

Restes d'un passat agrícola.

Porta de Cal Amigó.

L'únic carrer de Rocabertí.

Per visitar la part Oest de Rocabertí hem de donar la volta pel Sud, agafant el camí de La Donzell. Hi ha un cobert, tancat, i només podem veure el poble des de a fora. Les vistes en direcció Nord són magnífiques, malgrat el dia gris que ens acompanya.

Pista que porta a La Donzell.

Vista de Cal Planoi, amb fum a la xemeneia.

Vista de Rocabertí des de l'Oest.

És potser la vista més bonica del poble.

La tornada la fem per una pista en direcció Nord i, de seguida Oest, que porta també fins a La Donzell. Val la pena per veure un antic forn i les restes d'un gran tancat amb una edificació i unes arcades magnífiques.