Marmellar

Marmellar, Baix Penedès (2 de Maig 2021)

Es tracta d'un poble abandonat a la dècada del anys 70 que  pertany al municipi de la Juncosa de Montmell, Tarragona, Baix Penedès.  Està situat a 525 m d'altitud, al peu de la Serra de Cal Casanoves, entre els urbanitzacions de La Talaia i La Moixeta.

Vista del poble de Marmellar. 

Malgrat que arriben pistes forestals, no son aptes per vehicles que no siguin 4X4. Tenim que agafar la carretera comarcal, a prop de Aiguaviva. Es pot arribar des de la riera de Marmellar o per 3 camins que surten de la urbanització de La Talaia, sempre a peu.  

Mapa dels 4 possibles camins per arribar a Marmellar. 

La seva història està documentada des de l'any 1023. El 1717 tenia 65 habitants, població que va anar minvant fins a 26 habitants el 1970. Després dels incendis de 1976 el poble fou abandonat definitivament. La manca d'aigua corrent i, sobretot, d'electricitat foren altres factors determinants. Les cases tenien cisternes i hi  havia un pou a 10 minuts. La llum era per llampares de carbur. Tenia 10 cases i diverses masies al voltant. 

Als bancals es plantava blat, civada, ordi i cigrons. La collita es portava als molins dels pobles veïns. També hi havia cabres i ovelles. La Festa Major era el ultim diumenge de Octubre i durava dos dies amb orquestra les dues jornades. Era tradició matar un xai. El 15 de Maig també era festa, pel patró del poble, Sant Isidre. 

Tenia mossèn fins a la Guerra Civil. Despres venia mossèn Cucurull des de Aiguaviva. El metge venia del Pla de Manlleu, a peu i després a cavall (Dr Mateu). Jaume Palau era el carter i venia caminant des de Aiguaviva. Abans de la guerra tenia escola, en una aula a Cal Roc, malgrat que poc temps va tenir-la. Després hi anaven a Aiguaviva. 

La majoria de les cases estan derruïdes (Cal Roc, Cal Jamoso, Cal Joan, Cal Jan Pau). L'església de Sant Miquel també té el sostre en mal estat i només el campanar aguanta dret. Es pot pujar, però cal anar amb molta cura ja que l'escala ses pot esfondrar. Es tindria que tapiar per evitar accidents. El ninxols del cementiri s'en van buidar fa anys. 

La seva història està tacada per la troballa de dos cadàvers. El primer el 1993, una dona cremada i semienterrada a l'església. No es va identificar. El segon l'any 1996, que sí que es va identificar, fou una noia de 19 anys que treballava a una benzinera propera. Van atracar l'establiment i la van assassinar després. Pintades satàniques i visites per escoltar psicofonies van eixamplar la llegenda negra del poble. 

Des de la Talaia es pot accedir abans d'arribar a les primeres cases per una pista que baixa  a unes masies, tancada als cotxes. Altra pista baixa des de l'altre extrem, al Puig de l'Ullat. Està en mal estat, però és molt bonica, A l'arribar a la riera de Marmellar gira a la dreta per anar al Castell de Marmellar, però en teoria hi ha un corriol que arriba a Marmellar. La ruta més curta surt del mig de la urbanització, per un camí ample al final d'un dels carrers. Costa de trobar. 

En el nostre cas primer van fer primer un passeig per la pista que baixa del Puig de l'Ullat. Es apta només per vehicles 4X4. Es molt agradable i permet veure el poble de Marmellar de lluny. Si es vol visitar també el castell de Marmellar és la ruta més adhient. Com que es feia tard només van fer la primera part del camí. 

El campanar de l'església de Sant Miquel i al fons el Montmell (860 m). 

Els lliris eran petits, però molt bonics.

Com sempre unes textures...

Sembla un Ranunculus aconitifolius. 

Es tracta d'una Globularia, segurament G. vulgaris. 

L'endemà vam fer la ruta que surt des de la riera de Marmellar. Des d'Aiguaviva agafem la pista asfaltada que va la urbanització de La Moixeta. Passat Cal Guineu agafem una pista en mal estat que baixa a la riera de Marmellar i després puja fins a Marmellar. Millor deixar el cotxe a l'inici de la pista, que es ample i permet aparcar. El 45 minuts arribarem a les primeres cases del poble per una pista molt agradable. 

Deixem enrere Cal Guineu i pugem per la pista. 

Arribem a un primer grup de cases en runes. 

Quasi sempre podem trobar un punt de vista interessant. 

Les textures sempre hi són als llocs vells i abandonats. 

La pista gira a la dreta i ja veiem el nucli del poble, amb l'església de Sant Miquel a dalt del turó. Al fons la Serra de Cal Casanoves. Al seu darrere hi és la urbanització de La Talaia, que no es veu, afortunadament , des del poble de Marmellar. A la dreta els bancals, travessats per una línia elèctrica que va arribar tard al poble. 

No se que assenyalava Assumpta. Al fons la Serra de Cal Casanoves. 

Les primeres cases, envaïdes per les bardisses i les heures. 

El cel amenaçava pluja. Van caure 4 gotes. 

Detall d'aquestes quasi monumentals cases. 

Anant cap a l'església, amb un bon manat d'espàrrecs. 

El nucli principal del poble de Marmellar és al voltant de l'església, a dalt  d'un turonet. Malauradament està ple de pintades satàniques, per posar un qualificatiu, ja que són bestieses escrites per eixerebrats. De l'església només queda el campanar. Vaig pujar, però s'ha d'anar amb cura. Al darrere estava el cementiri, ara abandonat. 

La pista continua fins a arribar a l'església. 

La visió és dramàtica. 

Vista des de el vessant nord del poble, cap a La Talaia. 

Tornem de nou cap a l'església de Sant Miquel. 

El campanar encara aguanta el pas del temps. 

La resta està tot derruït. 

I els ninxols, afortunadament, buits. Qui sap quines destrosses 

hi haurien fet aquesta colla de ximples fent rituals satànics...

Vista del primer grup de cases des del campanar, direcció Aiguaviva i el Montmell. 

Un altre casa aïllada, per sota de l'església. 

Finalitzo aquesta primera entrada del blog. Sempre que visito un poble abandonat em recordo de la cançó de JA Labordeta "Regresaré a la casa". Potser aquestes cases es tornaran a ocupar alguna vegada i de nou s'obrin les finestres i les netegi l'aire.