Peguera

Peguera, Berguedà (24 Juny 2021)

Petit poblet abandonat del Berguedà,  notable per diversos motius. En primer lloc per la bellesa de la seva ubicació, a sota del Roc de Peguera, amb uns prats idíl.lics, els boscos dels Rasos de Peguera enfront i amb la imponent visió de la Serra d'Ensija i la Gallina Pelada, especialment a la posta de sol, que pinta de vermell la paret de la Roca Gran de Ferrús. 

En segon lloc  perquè és tractava d'un dels pobles situats a més altitud de Catalunya a 1640 m. Mes que Trevélez a Sierra Nevada. Estrictament el poble habitat més alt de Catalunya i suposo que de la península es Rubió, en el Port de Cantó, a 1685 m, malgrat que no ho sembla, ja que és a un vessant de sud del Pirineu. 

En tercer lloc perquè es tracta d'un poble en venda. Fou comprat per un xeic àrab de Dubai el 2003 per 3,6 milions d'euros. Volia fer un complex residencial de luxe i reconstruir per segones residències les 22 cases del poble. Aquesta iniciativa no va prosperar i del 2006 es troba en venda el poble i 1800 hectàreas de terreny. 

En quart lloc per ser el poble natal del famós Caracremada, ultim guerriller que va combatre al règim franquista. El seu nom era Ramon Vila Capdevila i va néixer el 1908 a Peguera, a Cal Peron.  Deian que un llamp que va matar a la seva mare li va originar cremades a la cara. Sembla que va ser una cremada d'una estufa a casa seva. Va militar a la CNT i va lluitar contra el règim franquista, fins i tot després del 1939. Va lluitar a la resistència a França, escapant dels alemanys el 1943. Va rebre la Legió d'Honor de França, que va rebutjar. 

Acabada la Segona Guerra Mundial va continuar una guerra de guerrilles al Nord de Catalunya. Fou abatut per la Guàrdia Civil el 7 d'agost de 1963 cerca del Castell de Balsareny. Fou enterrat en Castellnou del Bages. Avui una placa recorda la seva figura. La seva vida fou narrada per Lluís Galter a la pel.lícula Caracremada (2010). 

Peguera a principis del Segle passat, sota el Roc de Peguera (1705 m). 

Ramon Vila Capdevila, Caracremada. 

Per arribar agafem la carretera que puja a Figols des de la central tèrmica de Cercs. Es continua fins al Pla de la Creu de Fumanyà. Una pista en bon estat baixa fins a la font de Cal Coix, per després remuntar fins a Peguera, a sota del Roc de Peguera, seguint el GR 107. Podem aparcar al Planells, al costat de la derruïda església de Sant Miquel de Peguera. 

Peguera és un poble que es va abandonar després del declivi de l'activitat minera carbonera, amb una important activitat els segles XIX i XX, malgrat que hi havia electricitat a 500 m.  Un complex sistema portava el carbó amb vagonetes i telefèrics fins a Cercs des de les 3 mines del poble.  L'última casa, Cal Penjorell, es va abandonar el 1967. Abans del carbó vivia de la ramaderia i l'agricultura. Per tenir més informació del poble millor consultar el blog de Faustino Calderón. Fa una estupenda descripció de les cases i la gent. 

Al Roc de Peguera hi havia les restes del Castell de Peguera, documentat des del Segle XI. Ara no queda res. A l'entrada del poble hi ha les restes de l'església de Sant Miquel. Al seu costat hi ha una petita capella reconstruïda. Els antics habitants encara celebren la Festa Major l'últim diumenge de Juliol. Un poble abandonat situat en un dels llocs més bonics de Catalunya. 

L'església de Sant Miquel de Peguera, en runes. 

Pel darrere hi ha una tanca. Uns estrangers que feien en bicicleta el GR 107 van acampar. 

Hi ha una petita capella reconstruïda. 

Des de l'església un camí puja al poble. Estava ple de flors. El lloc és molt bonic, malgrat l'abandonament del poble. L'herba cobreix quasi tot el poble i només les cases de l'entrada es poden visitar sense massa bardisses. Malgrat tot el lloc és tan maco que compensa l'abandonament del poble. 

Pujant cap al poble, sota el Roc de Peguera. 

El lloc és molt bucòlic. 

Per aquesta vall baixava el carbó en vagonetes i telefèrics, 1000 m de desnivell fins a Cercs. 

Els Planells i l'església de Sant Miquel de Peguera. Per damunt la Baga de Peguera. 

Arribem de seguida a Cal Gran, que és l'única casa que conserva teulada i estructura. Es veu de seguida que està ben cuidada. Al costat hi ha la quadra de Cal Gran, que encara manté les parets. Es la casa que més atrau del poble, possiblement pel seu estat de conservació. Aquí teniu unes quantes imatges. 

Quadra de Cal Gran

Can Penjorell fou l'ultima casa que es va tancar. Està pitjor conservada que Cal Gran. Sembla que també funcionava com fonda. En la ressenya de Faustino Calderón encara consevava una part de la teulada, peró ara només hi resten les parets. El pas del temps és implacable. 

La resta de les cases de Peguera són quatre parets i runes. Una llàstima, perquè el lloc és d'una bellesa sublimi. Aquí teniu algunes imatges. Al tornar als prats val la pena aixecar la mirada i tornar a contemplar aquest llogaret. Possiblement no torni a altres pobles abandonats, però a Peguera segur que tornaré. El lloc s'ho mereix. 

La tarda s'anava i vam aprofitar per sopar als prats. La posta de sol sobre el roc de Peguera fou inoblidable. Com deia abans, un lloc per tornar una i mil vegades, Espero que les imatges donin una idea, encara que petita, d'aquest lloc. 

Però encara fou més bonic quan van passar el Portell de Terrers. Mirant al darrere el Roc de Peguera i el poble, quasi sense llum, amb uns boscos rutilants. Les imatges no necessiten cap comentari. 

Annex: els voltants de Peguera

Val la pena fer un passeig per la vall per la qual baixava el carbó fins a Cercs. Podem veure les restes de les estructures. Des del punt de vista botànic es un paradís per veure orquídies. També és molt interessant per veure papallones. És una ruta que vaig fer també amb els companys del CEP de Parets i amb el meu fill i en Jordi Faus per veure orquidies, seguint el GR107 fins a travessar el riu.  Acabo l'entrada amb unes textures.