viernes, 15 de abril de 2022

Castelló

Despoblats de Vandellòs (III), Baix Camp:  Castelló (12 Octubre 2021)

Tercera entrada dels 4 despoblats de la localitat de Vandellòs. No es pot parlar estrictament de pobles abandonats en tots els casos, sinó de despoblats, ja que els caps de setmana alguna casa està ocupada. En aquest sentit Castelló es pot ser el millor exemple. Al voltant del Km 8 de la C44 de l'Hospitalet de l'Infant a Vandellòs, passat Masboquera,  surt una pista asfaltada que arriba a Castelló, sense gaires complicacions, perque és estreta però en bones condicions.  

Vista general de Castelló,  al sud de les Obagues de Castelló. 

Mapa dels despoblats de Vandellòs. 

Castelló, també anomenat Masia de Castelló,  és un poble d'origen medieval. Es troba  a uns 390 m d'altitud, aproximadament, al sud de les Obagues de Castelló. És un poblet relativament gran, al voltant d'un gran roc, amb una estructura quadrada i bastants carrers. No té aspecte d'abandonament i ruïna ja què alguns dels propietaris de les cases les han cedit perquè siguin reconstruïdes, totalment o parcialment. Hi posen una placa de ceràmica. És un poble deshabitat, però no abandonat. 

Totes les cases cedides tenen una placa com aquesta. 

Castelló està despoblat des de mitjans del Segle XX. Afortunadament, una associació va començar a recuperar el poble l'any 1997. Cada any, per Nadal, l'Associació de la Masia de Castelló organitza el Pessebre dels Estels, pessebre vivent amb representació dels oficis tradicionals. Sembla que és un esdeveniment força concorregut i interessant i ha rebut 8000 visites. 

Aquesta associació organitza d'altres activitats. Té molts voluntaris. El 13 de Desembre es celebra la Festa Major per Santa Llúcia, fan una Rústic Festa i una Nit de Trobadors de Lluna. Us aconsello entrar a la web. És una iniciativa molt interessant. Pot ser el més original, com ja he comentat,  és la idea de la cessió de cases dels seus propietaris, amb un total d'11 cases, totalment o parcialment recuperades.  

Deixem el cotxe a l'entrada del poble, a on hi ha un pàrquing. Val la pena pujar a la part més alta del poble o al roc que hi ha quasi al mig del poble per tenir una visió de conjunt. Un GR continua cap a les muntanyes de Vandellós i una bassa amb aigua ens indica que hi havia una font al poble. Ara ja hi ha electricitat. No sé si tenen aigua corrent. 

Aquesta bassa és un paradís pels amfibis. 

Un camí remunta cap a les Obagues de Castelló. 

Com es pot veure,  hi han cases ja restaurades. 

Aquestes cases estaven concorregudes. Hi havia força animació. 

Si es recupera aquesta era quedarà molt bonica. 

Es veuen molt bé les cases recuperades totalment i les que s'han reforçat els murs. 

Un roc amb un petit mirador domina Castelló. 

Com ja he comentat, el poble té algunes cases totalment restaurades i a la resta s'han consolidat les parets, s'han arreglat els interiorss i decorat amb eines y estris de la pagesia les parets i racons. Les 11 cases cedides tenen una bonica placa de ceràmica amb el nom del propietari. M'ha semblat una iniciativa fantàstica. És per això que el poble ja no fa una sensació de tristesa per l'abandonament sinó fins i tot una certa alegria quan camines pels carrers. Sense comentaris; només cal caminar sense pressa pels seus carrers.  És com un museu a l'aire lliure. Aquestes són les 11 cases: 

Casa Miquel (Elvira Boquera Saladié)
Casa Guirro (Dolores Guirro Escoda)
Casa Pacara (Agustina Auví Margalef)
Casa Salvador La Xata (Salvador Saladié Ros)
Casa Pep (Salvador Saladié Rosa)
Casa Quicosanto (Pepita Gil Nolla)
Casa Cisco el Ros (Manel Barceló Jardí)
Casa Santo (Josep Gil Castellví)
Casa Moquet (Josep Saladié Gil)
Casa Perepep (Nicasi Barceló Saladié)















Ja sabeu que m'encanten les textures i el poble està ple de racons amb textures i d'altres detalls, especialment referits a les eines del camp. Vaig gaudir molt passejant. Els parterres amb flors i plantes, els pous restaurats, les eines del camp o els bancs, que conviden a seure, fan més agradable la nostra visita. Tota una sorpresa. No cal comentar les imatges. 












Per acabar la visita, val la pena pujar al roc que corona el poble, per tenir una visió més ampla. Un camí assegurat per cordes y fustes facilita la pujada. Un poble abandonat, però que no ha caigut en l'abandonament i la ruïna. Esperem que iniciatives com aquestes prosperin a altres llocs i que de nou torni una mica d'alegria als pobles abandonats. 

Es veuen bé les cases amb els murs reforçats. 

El lloc és d'una gran bellesa. Val la pena apropar-se. 

Mentre que escric aquestes línies m'ha vingut al cap la cançó del nostre estimat i enyorat José Antonio Labordeta "Regresaré a la casa", quan parla de recuperar la casa del seu pare. A Castelló són d'altres els que han recuperat algunes cases, però el que és important són aquestes restauracions, siguin pròpies o d'altres en cessió. Es una cançò meravellosa. Us deixo un petit bocí d'aquesta poesia d'aquest aragonès il.lustrat i per mi ja immortal. 

Renovaré los suelos, el techo, los tejados
Y el muro que soporta, los cierzos más airados
Blanquearé el silencio, el patio, la cadiera
Y el rincón donde niños, crecimos hacia afuera

Y cuando respirables, resulten las alcobas
Traeré a mis compañeros, para iniciar la obra
De levantar un árbol, delante de la puerta
Que dé cobijo al aire, y al hombre le dé sombra


 

1 comentario:

  1. Que cosas más llamativas un placer ver estos pueblos ha bandonados.Un abrazo Josemi...

    ResponderEliminar