La Figuera

La Figuera, La Noguera (1 Maig 2024)

Després d'una llarga parada, deguda a l'operació de l'esquena de l'Assumpta, continuem amb els pobles abandonats, en aquest cas de La Noguera, aprofitant una breu estada a la part Oest d'aquesta comarca, la més extensa de Catalunya. De la part Est de la Noguera ja havien visitat els pobles abandonats de Claret, Maravella i Comiols. Molt queda encara per veure a aquesta comarca, poc coneguda, però amb racons molt bonics, com em recorda la Núria Closa, de Ponts. 

Vista aèria de La Figuera. Es veuen les runes del castell i l'església. 

Per arribar a La Figuera agafem la C-26 i abans d'arribar a Alfarràs entrem al poble d'Algerri. Costa de trobar al mig del poble una carretera asfaltada, estreta, que travessa camps de cereal fins a arribar a La Figuera. De seguida veiem el poble, amb les restes del castell i l'església a dalt d'un petit penya-segat. Una gran granja d'animals  queda al costat del poble. Una pista de terra puja fins al castell i l'església. El poble queda als nostres peus. 

Com arribar a La Figuera. 

La Figuera pertany al municipi d'Algerri. Fou municipi independent fins al Segle XIX. Es troba a una altitud de 450 metres, al peu de les serres de Santa Bàrbara i l'Àliga. Té aspecte de vila closa, amb diverses cases al peu del penya-segat i més cases disperses al voltant. Tenia un castell, documentat des del 1153.  L'església, dedicada a Sant Urbà, abans estada dedicada a Sant Antoni i depèn d'Os de Balaguer. Es troba en bon estat. El nucli del poble té set cases enrunades i dues recuperades, malgrat que ara no semblen habitades.Tenia altre església, dedicada a Sant Josep, ara en runes, al nucli del poble. TV3 va fer un documental del poble, molt interessant. 

El poble no tenia serveis i anaven a Algerri a comprar i a l'escola. Alguna casa tenia electricitat, des de l'any 1955, però això no va evitar el seu despoblament. L'economia del poble es basava en els cereals, la vinya, els ametllers i les oliveres. Al documental de TV3 es veu on s'emmagatzemava el vi. Fou abandonat definitivament l'any 1978, per l'aïllament i la manca de serveis. Una casa als afores té aigua, electricitat i internet. Dues cases foren comprades per una parella per fer un hotel-restaurant i estan recuperades, però el projecte encara no s'ha fet. Sense adonar-se, van comprar quasi tot el poble.  

Arribant al poble de La Figuera.  Es veuen les dues cases reconstruïdes a l'esquerra. 

Comencem amb les imatges del Castell de La Figuera. Ja he comentat que es té constància des del 1153, en un document que fa la donació del vescomte d'Ager, Guerau Ponç III de Cabrera a Pere de Claramunt i els seus fills. Sembla que en un inici era una torre de defensa que pertanyia al castell de Castelló de Farfanya. Tenia una torre i una edificació adossada, que sembla que es va construir al Segle XIII ó XIV, les dues enrunades. 

Vista del castell, amb la torre i l'edifici annex,  i l'església. 

La torre era rectangular. Poc queda d'ella. 

Ara la veiem darrere de la construcció annexa. 

A contrallum queda més fotogènica. 

Al seu costar està l'església de Sant Urbà, que és la que es conserva en bon estat. Estava tancada.  Té una balconada, amb unes vistes magnífiques de la plana en direcció a Algerri, ben cultivada amb fruiters, cereals i vinyes. Aquesta frondosa primavera encara resplendia més. Val la pena gaudir una bona estona des d'aquesta magnífica talaia que és el castell de la Figuera. La visió de les cases des de dalt augmenta la sensació de ruïna. 

L'església de Sant Urbà, dominant la plana. 

Té al costat un tancat, que suposo que seria el cementiri, però no vaig veure tombes. 

El campanar entre les runes del castell. 

La teulada està mil.limètricament restaurada. 

Vista cap al Sud-est. Hi ha una gran bassa, ara buida. 

Augmentant  la perspectiva veiem d'altra casa fora del nucli del poble. 

Un altre casa més als afores. 

Detall de la casa, entre els camps, ben cultivats. 

Ara mirem al Sud, amb la plana de La Noguera amb una verdor insultant. 

Cap al Sud-est topem amb el penya-segat. 

Hi ha un altre casa, mig derruïda, en aquesta direcció. 

Per sota de l'església està la part més enrunada. 

Algunes cases semblen difícils de recuperar. 

Aquestes són les cases restaurades per fer un hotel-restaurant, amb les teulades noves. 

Tornant al cotxe. Quin plaer poder caminar...

Vam baixar a l'entrada del poble. El carrer principal condueix a les dues cases reconstruïdes. No vam entrar per no envair la propietat.  Vam fer un volt per l'entrada del poble, al principi del camí que porta a d'altre casa reconstruïda, suposo que pels caps de setmana, ja que hi havia un vehicle a la porta. Hi ha una casa gran, fora del nucli al peu del penya-segat,  suposo que abandonada fa poc, ja que conserva les parets en bon estat. 

Agafant la pista pels afores de La Figuera. 

Es veuen molt bé les cases reconstruïdes, sota el castell i l'església. 

La esplaiada paret que dona al Sud.  

Entrada de la casa. 

M'encanten les parets pintades de "azulete". 

Aquesta vella porta ja no compleix la seva funció. 

Acabo la visita a La Figuera amb unes imatges de roselles, que adornen les voreres dels camins i de vegades els camps, cosa que vol dir que el pagès ha fet alguna cosa malament, com diu el nostre estimat Salvi de Gallecs: moltes roselles als camps és molt maco, però vol dir mala collita, en general. 

Dedico aquesta entrada a la meva tieta Maria, la Tita María, la més gran de les germanes de la meva mare, que ens ha deixat al cap de 99 anys. No sé si li agradaven les roselles. Pot ser no tenia temps, sempre treballant, de dia i nit, de modista. Aquells bols de Cola-Cao calent, els seus "roscos", amb anís i matafaluga i aquella copeta de "cazalla" que ens donava quan feia fred, són records de la meva infantesa que no oblidaré mai, malgrat l'abisme ideològic que hi havia entre nosaltres. Descansa en paz, Tita.