Pobles abandonats de Catalunya: Boix

Boix, La Noguera (1 Maig 2024)

Continuem amb els pobles abandonats de La Noguera, aprofitant una estada a la comarca més extensa de Catalunya i una de les menys conegudes. En aquest cas parlarem d'un poble abandonat per la construcció d'un embassament, Santa Anna, que va inundar les seves terres, de manera similar a Tragó de Noguera. No es tracta d'un cas habitual a Catalunya, al contrari que a la veïna Osca, amb multitud de pobles negats. Només recordo Boix, Tragó de Noguera, Tiurana, Sau i Susqueda, malgrat que els embassaments sí que van influir en el despoblament, sobretot aigües amunt.

Embassament de Santa Anna, amb Boix a l'esquerra.

Com arribar a Boix.

A Boix s'arriba sense cap dificultat per una pista en bon estat que surt d'Ivars de Noguera. Passem per un paisatge de mitja muntanya, amb camps de cereal i ametllers. Passarem després per un pas estret, amb un nom ben curiós, Tanca-li la Porta. Entre pinedes la pista guanya alçada fins a arribar a l'embassament de Santa Anna. Deixem el cotxe al trencall que baixa al poble. La pista continua en direcció a Tragó de Noguera, que deixem per altra entrada.

Boix fou municipi independent fins al Segle XIX, en què es va integrar a Tragó de Noguera. Ara pertany a Ivars de Noguera, des de l'any 1964, amb la desaparició de Tragó de Noguera. Està situat a 397 m. El 1719 tenia 15 cases i 70 habitants. El màxim de població fou el 1887, amb 52 cases i 142 habitants. Va anar disminuint, de manera que el 1950 tenia només 51 habitants. L'any 1962 fou abandonat completament, després d' expropiar-se la totalitat del terme municipal.

Ara només queden les restes de 7 cases i el nucli ha desaparescut totalment. Crida l'atenció que al voltant de l'església pràcticament no hi ha res, quan abans hi havia unes quantes cases. Sembla com si fos arrasat quan es va expropiar. Suposo que la ENHER va enderrocar totes les cases al voltant, però no es va atrevir amb l'església. Per cert, l'embassament fou inaugurat pel rei emèrit i l'ultim acte oficial de Boix fou el casament del seu alcalde, Francesc Polo Pallerol. El 2023 fou ocupat per una festa rave il.legal. Es una llastima perquè el lloc té un potencial turístic enorme, amb el pantà de Santa Anna i racons molt bonics al seu voltant.

Sant Julià, amb el carrer vell del poble, envoltada de cases. Ara només queda l'església.

Tenia un castell, ara desaparegut a dalt d'un penya-segat, documentat l'any 1158. El poble tenia 4 fonts i vivia sobretot del cultiu de cereals, vi i llegums, segons relata el diccionari de Madoz. La seva església és romànica, del Segle XIII, i està restaurada. Està consagrada a Sant Julià i té un absis semicircular. Pertanyia al Monestir de Poblet. Anem amb les poques imatges d'aquesta entrada. Comencem amb la baixada a l'església. Veureu que no sembla el poble de la foto anterior.

Cementiri de Boix, per la pista en direcció a Tragó de Noguera.

Interior del cementiri. Hi ha poques tombes, totes al terra.

Baixem per una pista fins al nucli del poble.

Poc queda ja d'aquesta casa.

Aquest era el carrer principal del poble, el carrer vell. Ja no queda cap casa.

Tenia dos carrers més, el nou i el del raval, darrere l'església.

Compareu la imatge amb la foto anterior.

El campanar és ben curiós, asimètric.

Interior de l'església. Sembla que cadascú ha portat la seva cadira.

Hi ha una traça de camí que baixa a una llengua de l'embassament. Pensava que potser hi havia cases per sota del penya-segat del castell, però no és el cas. Només arriba a l'embassament. Fora del nucli principal hi ha les restes d'algunes cases, que suposo que no foren enderrocades com les que hi havien al voltant de l'església. El lloc és molt agradable, ple de flors.

Restes de murs. Pot ser eren corrals pel bestiar.

Les roselles ens alegren una mica la desolació d'un poble abandonat.

El pantà estava totalment ple, amb els pollancres negats.

Penya-segat del castell de Boix.

Això sí que semblaven cases.

Ple a vessar per fi, després de dos anys de sequera.

Els lliris, quasi sempre associats a les construccions.

Els magraners encara donen fruits.

Davant de l'església queden una o dues cases, enganxades al penya-segat del castell. Són les úniques que conserven les parets i una estructura que ens recorda que fa seixanta anys encara hi vivia gent a Boix. En pocs anys poc quedarà, perquè els arbres i les bardisses van recuperant el seu territori. No vaig trobar cap camí per pujar a veure les restes del castell.

Sant Julià des del peu del penya-segat.

Aqueta casa conserva aquesta paret amb una tossudesa admirable.

La porta ens invita a entrar-hi.

A dintre veiem aquesta estructura, curosament enrajolada. Suposo que era una tina pel vi.

No sé si eren una o dues cases. Últim reducte de Boix.

Suposo que eren els murs del castell.

Acabem la visita a Boix continuant per la pista que ens porta a Tragó de Noguera i el Monestir de Santa Maria de Vallverd, també abandonat. És un recorregut preciós, idilic, per la bellesa del lloc, la solitud i la poca gent que hi va. Les runes de Santa Maria de Vallverd impressionen. Es nota que el desaparegut Tragò de Noguera era un poble important. Ja ho veurem més endavant.