miércoles, 21 de septiembre de 2022

La Barceloneta

La Barceloneta, Conca de Barberà (12 Febrero 2022)

El despoblat de La Barceloneta és un petit nucli de població, que pertany al municipi de Prenafeta. De fet, el poble de Prenafeta actual és nou, ja que el Prenafeta original estava al voltant del castell de Prenafracta, però fou abandonat al segle XVIII, pel fet que el terreny era molt escarpat i poc productiu. També incloïa els llogarets de Miramar, damunt del coll de l'Illa, avui reconvertit en segones residències, Figuerola, Mas de l'Armill i Montornès. 

La Barceloneta des del GR 78, que porta al coll de l'Illa. 

Per arribar en cotxe hem d'anar a Montblanc i agafar la carretera local TV-2421. En 5 km, aproximadament,  arribem a Prenafeta Nou, que està al voltant de la carretera. Al final del poble hi ha una font i surt una pista que segueix el GR 78 fins al coll de l'Illa. En poc menys d'un quilòmetre arribem a La Barceloneta, partida en dos per la pista. Cal Bernat, una de les cases de La Barceloneta,  fou enderrocada en fer la pista forestal. 

Es complicat es trobar la TV-2421 a Montblanc. 

La Barceloneta és un despoblat molt petit, però que té més de 4 cases, límit que en Faustino Calderón posa per considerar com a poble. Tampoc és molt antic, ja que les cases es van construir al segle XVIII, quan es va abandonar el poble vell de Prenafeta. Malgrat tot, té el seu encant i té unes vistes magnífiques sobre Montblanc, capital de la comarca de la Conca de Barberà, sobretot a la posta de sol. Està situat als peus de la Serra Carbonaria, a 570 metres d'altitut. Ara només hi passen excursionistes i tocats de l'ala com nosaltres. 

Históricament, Prenafeta pertanyia a la baronia de Prenafeta, originalment situada en el castell de Penafracta. Al Segle XIX La Barceloneta i Prenafeta es van integrar al municipi de l'Illa i el 1879 al de Montblanc. El 1889 tenia 18 habitants en cinc famílies. La màxima població fou de 20 persones el 1910 i a partir de 1950 les cases es van tancar. Les cases de La Barceloneta eren cinc: Cal Bernat,  Cal Boira, Cal Viola, Cal Sec i Cal Turin. La gent va anar a viure a d'altres poblacions. Els de Cal Turin van marxar a Prenafeta i els de Cal Viola i Cal Bernat a Montblanc. Els últims que van viure foren els de Cal Bernat, que van marxar el 1955. 

Arribem al final del carrer principal, l'únic important de fet, 
de Prenafeta. Hi ha una font, anomenada Font d'en Guárdies.  

Al començament de la pista un bonic cartell ens indica el camí de La Barceloneta. 

Pugem a poc a poc entre camps d'ametllers. 

Poc abans d'arribar al poble hi ha una bassa natural. Al costat han fet una piscina, abandonada. 

De seguida veiem les cases del despoblat de La Barceloneta. La pista del GR 78 parteix en dos el poble.
 Després vaig sapiguer que fou a costa de Cal Bernat, de la que no queda quasi res. Una llástima. 

Seguim el GR. A la dreta es veuen les restes del forn de Cal Bernat, que estava en mig de la pista. 

Primer vaig mirar les tres edificacions  que hi ha al costat de la muntanya. Una d'elles té una porta metál.lica en bon estat i sembla que encara serveix per guardar alguna cosa. Un altre està totalment en runes i la tercera encara aguanta. En mirar el seu interior des d'una finestra em vaig emportar una bona sorpresa, quasi màgica. De seguida veureu el perquè. 

Com sempre, les heures i les bardisses es fan els amos. 

Aquesta finestra fins i tot estava ben protegida. 

Les heures, malgrat tot, són molt boniques. 

Una finestra oberta m'invita a mirar. 

El que veig em deixa bocabadat: sembla que fa quatre dies que van  abandonar la casa i no
quasi setanta anys. Miraculosament, encara queda una vella safata 
i fins i tot el morter. El sofà d'eskai recorda els anys 60. 

Aquesta altra edificació està totalment enfonsada. 

Des del que podría ser l'era veiem 2 de les 3 cases a altre banda de la pista. 

Les parets encara aguanten. Quan caigui la teulada començarà el seu declivi. 

Torno de nou a la pista i camino uns metres pel GR 78 en direcció al coll de l'Illa per tenir una visió de conjunt de La Barceloneta, per tornar després a veure les cases a altra banda de la pista. La sensació que tinc és de malenconía, pensant que segurament hi havia un camí de carro que portava als bancals a on treballaven els veïns de La Barceloneta. 

Baixant cap a la pista entre herbassars i bardisses. 

Vista de La Barceloneta si vinguéssim del coll de l'Illa. A la dreta encara es veuen els bancals. 

Sembla un camí natural, però no ho és. Al mig estava Cal Bernat. 

A l'altre costat de la pista hi ha tres edificacions més, una d'elles en completa runa, altre parcialment derruïda i la primera que encara aguanta el pas implacable del temps. Sempre m'han agradat els interiors tenyits de blau, de "azulete" com es diria en castellà. Sembla una bajanada, però em suggereixen vida, alegria, nens, sopars al costat del foc... No cal comentar les imatges. 










Acabo aquesta entrada de La Barceloneta amb algunes textures de l'interior de la casa parcialment derruïda i la posta de sol des de l'era, mirant a Montblanc. L'última imatge és tornant a Prenafeta: a la part superior es pot veure l'antic castell de Penafracta, que va donar el nom a Prenafeta. S'entén el perquè de l'abandonament de l'antic poble de Prenafeta. 



















2 comentarios:

  1. Desconocía por completo la existencia de esta pintoresca población de curioso nombre. Me la apunto para cuando tenga ocasión.
    Gracias por darla a conocer Jose Miguel. Bonita entrada.
    Un abrazo.

    ResponderEliminar
  2. Tienes muy cerca Fontscaldetes. Recuerda que hacen una fiesta todos los años. Si puedo iré un dia de estos a Prenafeta Vell y al castillo, a ver si queda algo.

    ResponderEliminar