Fa temps la gent vivia, creixia, s'estimava i descansava en aquests pobles. Aquest blog intentarà que no caiguin en l'oblit. El mèrit de trobar cadascú dels llogarets es de l'Assumpta. Jo momés poso les fotografies. Esperem que hi aneu i gaudiu del seu encant.
viernes, 18 de junio de 2021
Pinyeres
Pinyeres, Terra Alta (19 Maig 2021)
En aquest cas no hi ha cap història tenebrosa, rituals satànics o assassinats. Senzillament és un racó de la Terra Alta, abandonat per la manca d'unes comoditats mínimes, que ara, en ple Segle XXI són impensables, però que succeïen en la segona dècada del Segle passat. És possible que molts d'aquests pobles no s'haurien abandonat amb electricitat i aigua potable. La imatge de la capçalera del blog és, precisament, d'aquest bonic llogaret.
Pinyeres pertany al municipi de Batea, especialment estimat per mi, perquè és el poble d'un bon metge de família i millor persona, amb el que vaig tenir la sort de compartir deu anys de feina al CAP Dr. Carles Ribes. En Francesc Rams (va per tu) sempre diu que el que fa no té mèrit, ja que ell es...de Batea! Penso que algun mèrit tindrà , a més de ser fill del poble. De fet, l'església fou restaurada per un Rams. Sembla que és un cognom molt freqüent a Batea i ell mateix es diu Francesc Rams Rams.
Vista general de Pinyeres.
Per arribar hem d'agafar la comarcal C-221 que va de Batea a Maella. Creuat el pont que sobre el riu Algars hem de creuar de nou l'Algars pel pont de la carretara vella. Pocs metres després agafarem una pista a l'esquerra, la segona que trobem, que porta fins a Pinyeres sense pèrdua, travessant camps de fruiters. Està ben indicat. Millor aparcar a l'entrada del poble per no destruir la màgia del lloc.
Mapa i ruta per arribar-hi.
Riu Algars creuant pel pont vell. A la dreta el pont de la carretera nova.
Per la història del poble millor consultar el blog de Faustino Calderón, que té una entrada molt detallada i documentada, ja que va parlar amb un antic veí de Pinyeres. Un motiu important per explicar l'abandonament fou també l'aïllament del poble, a més de dues hores a peu o a cavall de Batea o Maella. Per això mai va tenir escola, servei de correus ni metge, però si mossén.
Malgrat tot faré un petit resum. La població està documentada des de el segle XIII, malgrat que hi han les restes d'un poblat iber. El comanador templer de Miravet li va atorgar la carta de població el 1280. Està al peu del Tossal del Moro i vorejada per un meandre del riu Algars. Al segle XIX fou annexionada a Batea. L'edifici més notable és l'església de la Transfiguració del Senyor, ara restaurada, d'estil romànic tardà o protogótic. Al Diari de Tarragona hi ha un magnífic article amb l'història del poble, que va tenir 900 habitants.
El poble va tenir fins a 18 cases. Moltes eren propietat de la familia Altès de Maella i un propietari de Barcelona. El cultiu principal eren les oliveres i els cereals. Tenien ramats d'ovelles i la caça i la pesca al riu eren abundants. La Festa Major era el 6 d'Agost i el patró Sant Salvador. Els antics veïns encara acudeixen. L'any 1954 una gebrada va matar moltes oliveres. El poble va quedar sense ànimes el 1973. La majoria van anar a Batea o a Barcelona.
Ja he comentat que es pot aparcar abans d'entrar al poble. Així tindrem també una visió global. Al mes de Maig, amb els camps florits, sembla que el poble no estigui tan abandonat. L'església restaurada, la conservació de les teulades i d'algunes cases ens donen una flaire d'alegria. Ens costa menys imaginar quan encara era un lloc poblat. Val la pena veure el poble des de aquí i des de el Tossal del Moro.
Vista de Pinyeres entre flors des de l'aparcament.
L'Assumpta entrant al poble a primera hora.
Església de la Transfiguració del Senyor.
Aquesta construcció semblava un pou.
De seguida trobem el carrer principal del poble, amb la majoria de les cases. Està bastant endreçat i es un plaer caminar per ell. De fet, la majoria de les cases conserven la teulada i és nota que no estan del tot abandonades, malgrat que hi ha un parell que estan bastant malament. Continua fins als camps propers i dues cases més que queden aïllades del nucli principal
Malgrat tot, les roselles creixen entre les runes.
Sempre m'ha encantat aquest to de blau.
Les velles bigues encara aguanten.
Carrer principal, que condueix a les vinyes.
Vista des del final del carrer, L'edifici de la dreta era un forn comunal.
Al final del carrer principal podem girar també a l'esquerra. Hi ha una casa, aïllada de la resta, que em va encantar. Les herbes altes es movien amb el vent i l'efecte era preciós. Vaig disfrutar una bona estona fotografiant-la. Vaig pujar fins a l'església entre les herbes per tenir una visió pel darrere de l'església de la Transfiguració del Senyor. Un nom ben curiós.
El vent movia l'herbassar, omplint de màgia el lloc.
El turonet estava ple de textures i colors.
Cap al Nord, altra casa i una construcció sota una balma.
Més textures entre les vinyes.
El color rogenc de l'herbassar era espectacular.
Arribem a dalt del poble, amb la casa del mossén adossada a l'església. Al fons el Tossal del Moro.
Un festival de textures vegetals.
Arribem a la part alta del poble, sota el Tossal del Moro. La visió de l'església de la Transfiguració del Senyor, sota el Tossal del Moro, amb l'herba ondulant, les textures i colors, l'era, i sobretot, veure l'edifici restaurat i ben conservat ens va omplir de goig. Sense dubte, un dels racons més macos i bucòlics de la Terra Alta. Per tornar-hi.
Part posterior de l'església, amb la casa del mossén.
Una de les imatges de les quals estic més content.
Aquesta és semblant, amb altra perspectiva.
Vista general de l'església Transfiguració del Senyor.
Entrada i campanar de l'església.
El 1999 aquestes persones van restaurar l'església. Crida l'atenció que hi ha un Altés, suposo que de
la familia propietària de vàries de les cases i un P. Rams, cognom molt habitual a Batea.
S'aprecia l'estil romànic tardà/protogòtic. L'interior te arcs d'estil gòtic
Darrere de la figuera hi ha un magnífic banc de pedra.
El cementiri del poble, a l'entrada. Al fons el lloc per aparcar.
Des de l'església el carrer principal i al fons dues cases més.
Val la pena pujar al Tossal del Moro per contemplar tots els edificis de Pinyeres i els voltants del poble. Un camí desdibuixat entre rocs puja sense dificultats. La vista és magnífica i és la millor manera de dir adèu a tan bonic lloc. Espero tornar, sobretot a la primavera o potser a la tardor, quant les vinyes canviïn de color.
Vista general de Pinyeres pujant al Tossal del Moro.
A la tardor segur que té un altre encant.
Versió en blanc i negre.
Acabo aquesta entrada amb la tornada al cotxe i les vistes desde els camps que voregen les afores del poble. Vam aprofitar per esmorçar. Per sort la cervesa encara estava fresca, perquè el sol començava a apretar. Emportem un record immaterial i d'altre més material, en forma d'un ram de flors seques. Pot ser tornarem per renovar-lo. De propina, unes textures.
Contemplant Pinyeres amb l'ànima i el cos satisfetes.
El dia que no facis un ram de flors em preocuparé molt...
Ara llueix a casa meva.
Curiosa i bonica planta.
Quan buscava informació sobre el poble vaig veure que en el blog de Faustino Calderón està el text del que el descriu com la més bonica cançó sobre el despoblament. Coincideixo totalment amb la seva opinió. I és del meu estimat J.A. Labordeta. Enyorem la teva veu alta i forta, pèro sensible i delicada, perquè, com el seu germà Miguel, ell era també un poeta, amb majúscules.
De llocs que, a la majoria de la gent, ens passarien desapercebuts, tu, en treus uns aspectes molt atractius i bonics. Quin ram tan bonic ha fet l'Assumpta. Una abraçada.
De llocs que, a la majoria de la gent, ens passarien desapercebuts, tu, en treus uns aspectes molt atractius i bonics. Quin ram tan bonic ha fet l'Assumpta. Una abraçada.
ResponderEliminar