Montesquiu

Montesquiu, Pallars Jussà (18 Novembre 2022)

Poble abandonat del Pallar Jussà, molt a prop d'altre pot ser més conegut, Aramunt Vell. De fet es poden visitar el mateix dia. Molt a prop, però amb un accés més complicat en cotxe està Herba-savina. No confondre amb la localitat de Montesquiu del Ripollès. La proximitat de nuclis de població grans com La Pobla de Segur i Tremp va contribuir al seu despoblament i, en altres casos, com el de Montesquiu, la inundació de les millors terres pel pantà de Sant Antoni tambè fou un factor important.  

Montesquieu des del coll d'Orcau. 

A Montesquiu s'arriba per pista amb facilitat des d'Aramunt, a prop de la Pobla de Segur. És una pista en bon estat, paral.lela al pantà i que després puja a l'ermita de Sant Serni i a Montesquiu. Es pot continuar fins al coll d'Orcau i baixar (la pista és una mica pitjor, però transitable) al poble d'Orcau, que és la ruta alternativa per pista. També es pot anar-hi en 30 minuts des d'Orcau a peu, amb unes vistes encara millors de Montesquiu. És l'itinerari més bonic i recomanable. 

Rutes principals per arribar a Montesquiu. 

Montesquiu pertany a l'antic terme d'Orcau, ara Isona i Conca Dellà, al Pallars Jussà, malgrat que geogràficament està a la Conca Deçà.  Està situat en una vall entre la Serra de Coll, la Serra de Carreu i Sant Corneli, la Costa del Llarg i el pantà de Sant Antoni. Ocupa un turó, orientat al Sud, a 718 m d'altitud. Tenia tres nuclis de població: Montesquiu, Galliners i Puig de l'Anell. La seva església, consagrada a Sant Urbà està molt deteriorada. Molt a prop, en un turonet, i en millor estat, hi ha l'ermita de Sant Serni, millor conservada. De l'església de Sant Urbà depenien tres més: Sant Vicenç de Galliners (3 cases), Sant Sebastià de Puig de l'Anell (la majoria inundades pel pantà) i Sant Miquel d'Aramunt. 

El poble de Montesquiu està documentat des del Segle XIV, però el seu poblament és anterior. Tenia un castell. El seu nom, segons Joan Coromines deriva de montem (muntanya) i d'un nom de cavaller, Esquiu, malgrat que també podria derivar d'esquiu, en al.lusio a un castell que hauria ofert molta resistència davant d'un possible assetjador. El 1359 tenia 6 focs (30 persones), el 1831 40 persones (amb Galliners i Puig de l'Anell), el 1900 85 habitants i 56 edificis i el 1960 30 persones. El 1966, ja estava despoblat. 

Faustino Calderón dedica una entrada a Montesquiu en el seu blog de pobles abandonats d'Espanya. Com sempre, us aconsello que doneu una ullada, Hi ha unes fotos antigues molt interessants. Montesquiu va arribar a tenir 30 cases i una escola amb 10 nens els anys cinquanta. Vivien del cereal, les oliveres i les vinyes, amb ramats d'ovelles i cabres. La seva Festa Major era el 25 de Maig, amb una processió a l'ermita de Sant Serni. El mossèn venia des de Suterranya i el metge quan calia des de Tremp. 

La decadència del poble va començar amb la construcció del pantà de Sant Antoni per l'empresa coneguda popularment per La Canadiense el 1916. Alguns pobles van prosperar amb bars i fondes, però Montesquiu va perdre les millors terres de regadiu. Malgrat que La Canadiense va portar la llum gratis als pobles, Montesquieu ja estava ferit mortalment i els seus habitants van emigrar a Tremp, la Pobla de Segur o Barcelona. 

Vaig sortir d'Orcau, poble notable per una famosa bodega i perquè té una part abandonada per sota amb una ermita molt maca. Ja em parlaré algún dia. Val la pena deixar el cotxe als afores d'Orcau i pujar caminant per la pista fins al coll d'Orcau, amb unes vistes magnífiques al pantà de Sant Antoni i Montesquieu. Des del coll una drecera sense pérdua baixa directament al poble, estalviant un bon tros de pista. 

Pujant al coll, el castell d'Orcau, al fons Isona, la Conca Dellà i el Port de Comiols a la dreta. 

Detall del castell d'Orcau. 

Montesquiu des del coll d'Orcau. Al costat del pantà de Sant Antoni, 

en un turonet, el llogaret abandonat de Puig de l'Anell. 

S'aprecia la bona orientació al Sud del poble. 

Com ja he comentat, el camí, malgrat que una mica dret, és molt agradable i ens proporciona unes vistes magnífiques de Montesquiu i els seus voltants. Aquesta tardor del 2022 ha sigut molt seca, però almenys al Pallars, els colors eren magnífics. Em parava a cada instant per gaudir d'una nova perspectiva del poble. El cel amenaçava pluja, com de fet va passar al cap d'una estona. Poc abans d'arribar al poble hi ha una casa. Sembla nova del tot, no una reconstrucció. Aqui van unes quantes imatges. 

Arribem, ja per la pista, a l'entrada del poble. Ens crida l'atenció un edifici al qual arribava l'electricitat, amb els aïllants encara a la paret. Està tot ple d'arbres i bardisses. És millor continuar una estona per la pista fins a trobar un corriol que porta directament a l'església, que encara aguanta dempeus. Només aquest edifici i Cal Jan Antoni, la casa més gran del poble, encara mantenen una certa estructura. La resta està tot enfonsat. Em va cridar l'atenció que hi havia eines de paleta i ciment a  Cal Jan Antoni i que semblava que s'estava reconstruint alguna cosa. 

A dalt de tot l'esglèsia de Montesquiu. Per aquesta banda no és pot transitar. 

Església de Sant Urbà, datada el 1314, romànica d'origen. 

Té un petit cementiri, que no es veu abandonat del tot. 

Detall del campanar, cobert per l'heura. 

L'interior està molt deteriorat i algú guardava materials de construcció. 

Cal Jan Antoni, la casa més gran del poble. 

Es veu que havien serrat planxes de fusta a la part baixa de la casa. 

La resta de cases tenen els sostres enfonsats. 

Fa pena pensar-hi que fa poc aquests armaris estaven plens. 

Malgrat tot, hi ha una certa bellesa en aquest carrer. 

Es pot apreciar la qualitat de les cases. Aquest arc és molt bonic. 

Al final del carrer el bosc ha envaït els carrers. 

Per vessant Oest del poble el panorama és similar. 

Val la pena continuar per la pista en direcció al pantà de Sant Antoni per visitar la propera ermita de Sant Serni. És molt bonica i està restaurada. Conserva unes pintures, malgrat que la qualitat artística no em va cridar gaire l'atenció. Segur que tenen valor històric Els paisatges dels voltants són molt agradables i és una manera més alegre d'acabar la visita. El cel amenaçaba pluja i, de fet, em vaig mullar una mica. 

Encara lluïa el sol. En uns minuts va ploure. 

Puig de l'Anell, també abandonat. La major part de les cases van ser anegades pel pantà. 

Arc de Sant Martí en direcció a La Pobla de Segur. 

Els estrats de les roques formen curioses textures. És una comarca molt interessant geològicament. 

 Ermita de Sant Serni, senzilla ermita romànica del Segle XII, possiblement. 

Al fons, cap a Tremp, ja plovia. Vaig haver de afanyar-me.  

La llum era magnífica. 

Fatxada davantera de l'ermita de Sant Serni. 

Està decorada amb unes pintures molt senzilles a l'altar. 

Per acabar unes textures de la vella porta.