Claramunt

Claramunt,  Pallars Jussà (19 Novembre 2022)

Sens dubte, una de les comarques amb més pobles abandonats és el Pallars Jussà. El fet de ser una comarca muntanyosa, amb embassaments que han anegat pobles i amb una terra aspra i dura ha contribuït al seu despoblament. Claramunt és un dels pobles més aïllats, lluny de pobles més grans i serveis, situat en un lloc àrid, fred i ventós i no és d'estranyar el seu abandonament, malgrat que es troba en un lloc amb una bellesa aclaparadora. 

Claramunt des del collet entre El Prats i la Garriga de Montllobar. 

Per arribar a Claramunt hem d'agafar la C-1317 que surt de Tremp en direcció al Coll de Montllobar i la Ribagorça. Passat el coll hi ha un indicador del poble al Planell de La Casota. Agafarem una pista forestal d'uns 5 Km, transitable per vehicles 4x4 o que siguin una mica alts, que puja fins a un collet. Des d'aquí ja veiem en la llunyania Claramunt. La pista baixa fins al peu del poble passant pel Coll de Bimet. Millor aparcar al peu del poble i pujar-hi caminant. 

Com anar a Claramunt. La carretera és molt bonica. 

Val la pena fer una parada al Coll de Montllobar per gaudir de la Conca de Tremp. Sempre m'ha agradat la distinció entre Conca Dellà i Conca Deçà. La trobo molt poètica. La boira ocupava les fondalades i, com un vaixell en mig del mar, sobresortia la silueta del Castell de Mur. Des del coll també es pot anar al castell de Montllobar, del que nomès queda la torre. No cal afegir res a les imatges. 

També val la pena fer una paradeta al collet, abans de baixar en direcció a Claramunt, al mig d'un bosquet de pins. La visió de Claramunt,  a dalt del turó, en la llunyania, amb les muntanyes nevades al fons és magnífica, malgrat que tanta soledat impressiona una mica. Pel darrere de Claramunt, també a dalt d'un turó, amb una cinglera, un altre poble abandonat, Espills, ens crida l'atenció, S'obre un nou ventall de pobles abandonats als nostres ulls. 

Entre els pins i amb rouredes als seus peus sobresurt Claramunt. 

Claramunt i a l'esquerre l'altre despoblat en la llunyania: Espills

El poble està  a dalt d'un turó. Sembla que hi havia un castell, del que no queda res. 

Arribem per la pista a sota mateix del poble. 

Es pot pujar per la pista fins al poble, però és millor deixar-lo al peu i caminar una mica. 

Abans de fer la visita del poble parlarem una mica de la seva història. Malgrat que uns anys fou municipi propi, quasi sempre ha format part de diverses localitats, com Eroles i Figols de Tremp. Ara pertany a Tremp. Està situat a 1092 metres. Tenia diverses masies al voltant, moltes desaparegudes, com els Prats del Rincón, Ramon del Soldat, l'Escolà i el Mas Fumàs, que té una ermita romànica (Sant Salvador). 

Claramunt deriva de Clara muntes, que vol dir muntanya clara, pobre, com ho demostra l'aridesa i pobresa de la seva terra. No se sap molt bé des de quan existeix el poble, però sabem que la seva església és romànica.  El 1831 tenia 28 habitants, el 1900 79 habitants (amb 25 edificis) i el 2006 només un. Ara ja no hi viu ningú. L'església de Sant Pere de Claramunt possiblement és del segle XII-XIII i pertany actualment al bisbat de Barbastre-Monzó, malgrat que la propietat és de Lleida. Ja sabeu que hi ha litigis eclesiàstics i per desgràcia polítics en aquesta zona entre Catalunya i Aragó. 

Pascual Madoz comenta en el seu Diccionario Geográfico la pobresa del lloc, fred però saludable, amb una bassa d'aigua a un quart d'hora del poble. Parla de "un terreno áspero, roto, árido y de mala calidad, y no hay ni bosques ni huertos de regadío. La principal producción, aunque escasa, era trigo, algo de centeno y vino de mala calidad. Había algunos pastos, con ovejas, vacas y toros. La caza era abundante, con conejos, perdices y lobos. Cinco cabezas de familia y 30 almas constituian la población." 

Aquesta descripció ens dona una idea clara de la pobresa del lloc. Ara mateix, alguns camps estan cultivats amb cereals, amb un terreny rocallós i pobre, i els roures han envaït els camps. La pèrdua de l'escola i el fet que mai va tenir electricitat o aigua corrent foren claus pel seu abandonament. Malgrat tot, en Tonet Gaset fins el 2012 i la Ramona Tort a partir del 2013, última habitant, va intentar recuperar el poble i especialment l'església, recollint signatures i fins i tot sortint a la televisió l'any 2016 (Espai Terra). Aquí teniu l'enllaç, a partir del minut 7. 

En Faustino Calderón va visitar el poble el 1997 i el 2009 i va parlar amb en Tonet Gaset. Si entreu al seu blog es veu el deteriorament del poble en pocs anys. Vivien dels cereals i tenien ametlles, vinyes i oliveres. De bestiar cabres i ovelles. Les festes del poble eren per Sant Pere el 29 de Juny i per la Mercè el Setembre. El mossén pujava una vegada al mes del Pont de Montanyana i el metge si calia des de Tremp. En Tonet Gaset va baixar definitivament a Tremp el 2012. 

Vaig optar per pujar directament al poble. Assumpta va fer el camí per la pista, més llarg. No hi ha un camí ben definit i al principi es puja entre rocs, en direcció a les primeres cases. El més fàcil és anar a buscar les feixes per sota de l'església, per on esta l'entrada al poble. Arribem a l'església de Sant Pere, amb un peti cementiri. El camí passa per sota del camapanar  i té l'aspecte de ser la porta de les antigues muralles. 

Primeres cases del poble. Per aquí sembla difícil pujar-hi. 

Vaig pujant per les feixes per sota del poble. 

El camí és molt agradable, sobretot a la tardor. 

Coll de Bimet a l'esquerra. Venim de collet de la dreta. Al fons el Montsec. 

Les vistes cap a la Ribagorça ja al turó són excepcionals. A la dreta es veu Espills, també abandonat. 

Entrada al poble. En primer terme el cementiri. 

Sota el campanar unes creus de l'abandonat cementiri. 

Campanar de l'església romànica de Sant Pere de Claramunt. 

Està reforçat, però aguanta molt bé. Els fonaments són de roca viva.

Arribem al poble, a una mena de placeta, amb un edifici ben conservat i un dipòsit per aigües pluvials. Cap al Sud la majoria de cases estan en runes. En el carrer principal aguanten una mica millor. Fa la impressió de qué aquesta part del poble fou la primera a abandonar-se i que els edificis del carrer central del poble van aguantar una mica més. Fixeu-vos que la terra és tan pobre que quasi no hi ha bardisses. 

Can Vilafranca, la casa més gran del poble. 

Els murs i alguna teulada encara aguanten.  

Algunes eines, oxidades, resten entre els murs. 

Algú, pot ser en Tonet, ha recollit les teules. 

A diferència d'altres pobles abandonats, hi ha poques heures. 

Val la pena donar una ullada cap a l'Oest i el Nord-oest, en direcció al vall de la Noguera Ribagorçana. Especialment per les vistes d'Espills, altre poble abandonat, situat a dalt d'un turó, de manera similar a Claramunt, però amb una cinglera. Té també una església i les restes d'un castell, que estaria magníficament defensat. Com una mena de Castellfollit, però sense basalt. Ja tinc ganes d'anar. 

Camps per sota de Claramunt. Tornarem per aquí. 

Fins i tot hi havia alguns ametllers. 

Al Nord-Oest la Serra del Sis. 

Al fons ja es veu Espills. 

Sembla encara més espectacular que Claramunt. 

El teleobjectiu ens confirma una llarga cinglera, amb les cases i l'església fins al mateix cingle. 

El carrer principal del poble és ample i s'obre a una plaça. A mesura que ens allunyem d'ella les cases cada vegada estan més enfonsades. De fet, es veuen petits objectes (un got, un plat...), que mostren que fins fa no gaire temps encara hi vivia algú. O pot ser són les restes d'algú que va passar o d'un pastor. Es difícil de saber. . 

Es veu a l'esquerra l'entrada al poble, ben defensat. 

Un vell arbre donava ombra. L'edifici del centre és l'escola. 

Les cases més velles tenien teules de pissarra. 

Cases del poble mirant a la Ribagorça. 

Teulades reparades amb planxes o amb teules de fang. 

Una llàstima. Aquesta casa amb el pati era magnífica. 

A poc a poc tot va caient. 

Aquest tronc sembla apuntalar la paret de Can Daniel. 

Em va cridar l'atenció aquesta cadira al pis de dalt de Can Parisi. Quan 

Faustino Calderón va visitar el poble fa més de 10 anys estava igual. 

Hem de pujar per damunt de les runes per arribar fins a l'església. Arribem a una petita plaça, molt bonica. L'entrada a l'església es fa per un passadís cobert. Una balconada dona a l'Est, amb bones vistes. L'església està relativament ben conservada i fa l'efecte de què es va intentar restaurar una mica. Pot ser fou la Ramona Tort. Es el millor conservat del poble. 

Una casa enrunada ens barra el pas. 

Arribem a una petita placeta, molt bonica, amb Can Pubill.  

Textures a les portes. 

Travessem aquest arc i arribem a una plaça a la qual esta l'església. 

Campanar de l'església de Sant Pere. 

L'entrada és molt curiosa. Es fa per aquest passadís. Potser era la rectoria. 

Des de la plaça veiem  cap a l'Est el que semblen corrals pel bestiar. 

Tornem per visitar l'església per aquesta porticada. 

Interior de l'església, una mica kitch, però ben conservada. Si mireu el

 blog de Faustino Calderón, el seu estat fa uns anys era deplorable. 

Sostres i parets estan decorats. 

El guix comença a caure, deixant veure la pedra. 

Encara hi ha figures que decoren el temple. 

La llum d'una petita finestra es reflecteix a les parets. 

Pot ser ho va deixar l'última habitant del poble. 

Fins i tot la pila baptismal esta decorada. 

Tornem pel mateix lloc, fins arribar al final de la pista que puja fins a Claramunt. Baixa pels camps, alguns encara cultivats, i voreja tot el poble. Ens dona la visió de ponent del poble, enlairat a dalt del turó. Al peu hi ha un bosquet, amb roures, oms.... Aprofito per fer algunes fotos. Queda tornar per la pedregosa pista fins al coll de Montllobar. 

Les cases esventrades fan encara més pena. 

Fins i tot els roures no creixen gaire. 

No era un poble petit. 

Vam aparcar aquí. És un lloc molt agradable. 

Bonus

Val la pena arrodonir el dia i apropar-se fins al castell de Mur i contemplar la Conca Dellà a la posta de sol. Es tracta d'un dels castells millors conservats de Catalunya. Al costat està el Monestir de Santa Maria de Mur, del Segle XI. Les pintures de l'absis estan en Boston des del 1915. Un altre espoli més del patrimoni cultural de Catalunya i Espanya. 

La meravellosa Conca Dellà. 

L'escletxa a on està Abella de la Conca. 

I en mig la Serra del Cadí. 

Cims del Pallars, una mica enfarinats. 

Monestir de Santa Maria de Mur. 

Castell de Mur. 

A la tardor potser és el millor moment per fer una visita. 

 Pintures de l'absis, a milers de kilòmetres del seu lloc original.