Pobles abandonats de Catalunya: Maravella

Maravella, La Noguera (21 Maig 2023)

És un poble al costat de Claret, poble abandonat potser més conegut. Ens va sorprendre molt agradablement, ja que és més bonic i interessant. De fet, Maravella i Claret són com dos germans, situats a dalt d'un turó, a poc més d'un kilòmetre i mig, que es veuen l'un a l'altre. Pertany al municipi d'Oliola. Està situat a una zona molt ondulada i bonica de La Noguera. A la data de la visita la manca de pluges d'aquesta terrible primavera va crear un paisatge que més semblava d'estiu.

Maravella, vorejada de camps de cereals. Sembla Juliol o Agost més que Maig.

Arribar a Maravella no té cap complicació. Agafem la A-2 en direcció a Lleida i sortim a Tàrrega agafant la C14 direcció Agramunt. Poc abans d'arribar-hi agafem una carretera local que va a Les Puelles, Coscó i Cabanabona. Passat Coscó agafem una pista en bon estat que surt del Mas de la Rovira. En una estoneta arribem a Maravella sense dificultats. Si continuem la pista arribem a Claret.

Com arribar a Maravella.

Meravella pertany al municipi d'Oliola, a la comarca de La Noguera. Està a una alçada de 484 m. El seu nom deriva del llatí mirabilia, que vol dir coses admirables. El 2019 tenia 2 habitants, suposo que a alguna masia dels voltants. Va arribar a tenir 60 habitants, malgrat que als anys seixanta ja només en tenia 30. Està format per set cases agrupades i té una petita ermita. El poble sembla que existeix des de principis del Segle XVIII, com la seva església. Hi ha una casa amb una inscripció de 1713.

Totes les cases menys una eren arrendades per pagesos rics de la comarca. Suposo que aquest fet i sobretot la manca d'aigua foren els motius pel seu abandonament, ja que el poble no té fonts. Es va anar abandonant els anys seixanta i els seus veïns van anar-hi a viure a poblacions dels voltants com Agramunt, malgrat que els camps s'han continuat cultivant. L'última casa es va abandonar l'any 1975.

El poble mai va tenir escola o mossèn, que feia missa una vegada al mes. Tampoc va tenir aigua corrent o electricitat. Els nens caminaven quasi una hora fins a Oliola per anar a l'escola. El metge venia des de Ponts, suposo que a cavall, i el carter a peu des d'Oliola. Imagineu aquestes caminades a ple sol dels nens i el carter, en una comarca de clima tòrrid, que recorda altres llocs de la península més que a Catalunya.

Val la pena ampliar aquesta informació amb altres recursos. Us deixo un video d'una visita al poble l'any 2017. Com sempre us aconsello visitar l'entrada de Faustino Calderón dedicada a Maravella. Faré un petit resum. La base de la seva economia era l'agricultura: cereals, oliveres, ametllers i alguna vinya, que portaven als molins de Ponts i Agramunt. També tenien ovelles, gallines i conills, que portaven al mercat de Ponts els dimecres. El pa ho compraven a Cabanabona, ja que Meravella no tenia forns. La Festa Major era el 15 d'Agost i se celebrava a la plaça, amb música i una casa habilitada com taverna. Els joves del poble anaven a Cabananova a ballar els diumenges.

L'església està dedicada a Santa Magdalena i té aquell encant del que és petit. És del Segle XVIII i està en runes, amb el sostre caigut i el terra ple de bardisses. Només queda el peu el campanar i les parets. El poble tenia set cases. Del Blog de Faustino Claderón recupero el nom de sis d'elles, que eren les següents: Cal Lluç, Cal Miró, Cal Freixes, Cal Climents, Cal Cornudella, Cal Bandoler. Té un petit cementiri pel camí de Claret, ben conservat.

Com ja he comentat, del Mas de la Rovira surt una pista que puja suaument entre caps de cereals. En poca estona arribem a Maravella, situat a dalt d'un turonet, vorejada de camps de cereal. Hi han algunes edificacións modernes, d'ús agrícola, funcionals però lletges. Aparquem a l'entrada del poble, en un dia calorós de Maig. Com deu ser visitar el poble en ple estiu, a més de 40 graus, com ho va fer en Faustino! En el nostre cas feia calor, però era tolerable.

Camps de blat abans d'arribar a Maravella.

Malgrat que estem a La Noguera, aquests admirables murs de pedra seca ens recorden

a La Segarra. No és d'estranyar, ja que és una comarca veïna i germana.

Ja veiem les primeres dues cases de Maravella, fora del nucli del poble. Al fons Claret.

Nucli principal de Maravella.

Entrem al poble per una pista en bones condicions.

El color del cereal sempre m'ha fascinat: un daurat més bonic, noble i útil que el de l'or.

No ens atrevim a entrar amb el cotxe al poble.

Entrem al poble per fer la visita, per un estret carreró. A la dreta hi ha unes edificacions, antigues i modernes, que suposo que s'utilitzen per guardar maquinària i palla. Estan ben tancades i conservades. A l'esquerra veiem una primera casa en runes. Girem a l'esquerra i s'obre el paisatge. Al fons Claret i a la nostra dreta unes construccions que semblen gàbies per conills o gallines i una bassa d'aigua, ara buida.

Desconec el nom d'aquesta casa. És la que està en pitjor estat del poble.

Entrem al nucli pròpiament dit del poble.

Les construccions són de carreus.

Mirem endarrere. A l'esquerra hi ha un tancat per maquinària o bestiar.

Cap a l'Oest Claret entremig de construccions que semblen pel bestiar.

Fa pinta que eren gàbies per conills o pot ser gallines.

Hi ha una bassa molt maca, ara buida.

De seguida trobem dues edificacions, separades per un estret carreró, ple de bardisses i que es comunicaven per una curiosa balconada al segon pis. Es tracta de Cal Cornudella, gran casa que no donava a la plaça del poble. L'edifici primer és més petit en comparació, però sens dubte també estava habitat, amb amples i bones habitacions. Encara hi ha estris del camp, com una rovellada falç, reducte dels temps en que es segava a má en ple estiu.

Bonica comunicació a Cal Cornudella.

Entrada de Cal Cornudella.

Per dintre la ruïna és absoluta.

Assumpta em va cridar l'atenció d'aquest roc

a Cal Cornudella que sembla una calavera.

Cal Cornudella des de l'esplanada de l'església

A l'esquerre Cal Cornudella, adossada a Cal Lluç.

El carrer s'obre a l'arribar a l'ermita. La pista continua cap a Claret, però girem per visitar l'ermita i la plaça del poble. L'ermita de Santa Magdalena és una monada. No és molt vella, del Segle XVIII. Llàstima que el sostre estigui ensorrat i el terra amb bardisses i petits arbres. Com sempre, una pena la manca de conservació del patrimoni religiós. Només si les Diputacions, l'Estat o els Ajuntaments posen diners ens conserven, perque el seu propietari legal no fa res de res.

Santa Magdalena de Maravella.

Els arcs de la porta encara resisteixen. La pedra està ben treballada.

Té una curiosa inscripció que sembla una mà.

Interior de l'església de Santa Magdalena. Es veu que estava pintada.

Des de l'altar mirant cap a Cal Cornudella i Cal Lluç.

El campanar resisteix admirablement.

Es veu que l'interior estava enguixat i pintat.

Curiosa decoració a les cantonades.

Sempre m'ha agradat el "azulete". Sembla que es feia

per espantar a mosques i mosquits.

Abans de visitar la plaça, a on donen 4 de les cases, baixem una mica per veure Cal Bandoler, pel camí que va a Coscó. Em va encantar. Com ens recorda en Faustino, una gran balconada recorre tota la façana, amb uns grans baixants per recollir l'aigua. Vaig gaudir molt amb les vistes pujant al pis superior, en relatiu bon estat. Està plena de racons encisadors i fa la impressió de ser l'última casa abandonada del poble.

Cal Bandoler, amb parets i teulada encara senceres.

La vista direcció Claret és magnífica. Sembla al costat, però hi ha un bon tros.

Runes d'una edificació al seu costat.

El pati del darrere conserva els ferros d'unes rodes de carro.

Llar de foc de Cal Bandoler.

Un forat entre dues habitacions de Cal Bandoler.

Abandonat però encara dempeus.

Un altre casa en direcció a Coscó. Amb les dues de l'entrada he contat unes 9-10 cases.

Vista des del balcó de Cal Bandoler.

Els camps estaven a punt per a la sega.

Al pati del darrere les teules d'altra casa, ben recollides. Són teules fetes a mà, que poden durar segles.

Veure´les té un especial significat, ja que el meu pare les feia al seu poble, Las Gabias,

Granada, amb un motlle de ferro que es deia "galápago".

Aquesta politja del pou de Cal Bandoler em va enamorar.

Tornem a la plaça pel camí de Coscó. A l'esquerra la part posterior

de l'església, amb una petita rectoria adossada.

Ja veiem la plaça, amb Cal LLuç al mig. A la dreta hi ha un magatzem.

Tornem a la plaça, amb 4 cases: Cal Lluç, Cal Miró, Cal Freixes i Cal Climents. És a on es feia la Festa Major i una de les cases, Cal Miró, s'habilitava com taverna. No costa gaire imaginar-se a la gent de Maravella i possiblement també de Claret i d'altres pobles dels voltants ballant amb alguna petita orquestra. Uns temps que segurament no tornaran. La recuperació del poble sembla difícil, lluny de l'aigua corrent i l'electricitat.

Anem en direcció a la plaça. A l'esquerra Cal Lluç, al mig Cal Miró i Cal Freixes.

En aquesta plaça es feia la Festa Major.

D'esquerra a dreta Cal Lluç, Cal Climents, Cal Miró i Cal Freixes.

Contemplant Cal Lluç i l'església.

Els interiors estan molt deteriorats.

Passa igual amb Cal Climents.

No m'atreveixo a entrar-hi més.

Entrada de Cal Miró, amb el sostre caigut. L'entrada és molt bonica.

Cal Freixes, també amb el sostre enfonsat.

Entrada de Cal Lluç, amb el forat pels gats.

Les bigues, nues, retallades al cel, ens omplen de tristor.

Acabem la visita al poble visitant el petit cementiri de Maravella, anant cap a Claret. Poc abans es passa per una petita bassa, que segurament servia d'abeurador pel bestiar. El cementiri està ben conservat i es nota que els familiars no s'han oblidat dels seus éssers estimats. El veig més net que amb la visita d'en Faustino fa uns anys. Acabarem el dia visitant el curiós deshabitat de Claret.