Claret

Claret,  La Noguera (21 Maig 2023)

Després de visitar Maravella, continuem per pista fins a Claret, un poble que també pertany al municipi d'Oliola, els dos a dalt d'un turó, molt a prop, a la vista l'un de l'altre, però molt diferents. Claret està format per cases amuntegades, amb una petita església adossada, dominant els camps de cereals. Comparteix amb Maravella que les seves cases no eran propietat dels que vivien, malgrat que a Claret l'estructura de la propietat era quasi feudal, com veurem més endavant. 

Claret des de Maravella, quasi com dos germans bessons. 

Arribar és ben fàcil i el més logic és fer els dos pobles el mateix dia. Agafem la A-2 en direcció a Lleida i sortim a Tàrrega. Tomem la C14 direcció Agramunt.  Poc abans d'arribar-hi agafem una carretera local que va a Les Puelles, Coscó i Cabanabona. Passat Coscó agafem una pista en bon estat que surt del Mas de la Rovira. En una estoneta arribem a Maravella sense dificultats. Si continuem la pista arribem a Claret. Continuant per la pista arribarem a Oliola. 

Ruta a Maravella i Claret.

Claret està situat a 522 m d'altitud, en un turó entre els rius Sió i Llobregòs, dos dels tres rius principals de la nostra estimada Segarra, dominant els plans de La Noguera i l'Urgell. Existeix com a nucli des del segle XI-XII. La població més important de la zona i de la que depèn és Oliola, que no va ser conquerida pels cristians fins al 1035. Fou propietat de families poderoses fins al Segle XX, que vivien amb els masovers a les cases de Claret. El propietari era Faust Dalmases i de Bassot, baró del Bullidor, fill de Cervera però resident a Barcelona. 

Claret no té aigua ni llum. Tenia quatre cases. Es va abandonar progressivament els anys 50-60. L'any 1984 es va deshabitar Cal Gran, última casa habitada. La dècada del 2000 va tornar a estar habitat per una persona, però l'any 2011 va tornar a quedar despoblat. La causa de l'abandonament fou trobar millors condicions de vida, impossibles de millorar, ja que tot era propietat d'un dels descendents dels Dalmases, amb manca de aigua corrent i electricitat. Penseu que la font més propera, La Fassina, estava a 30 minuts del poble, depenent sobretot de l'aigua de la pluja.  

Al blog de Faustino Calderón trobem dades d'interès sobre Claret. Els habitants de Claret eren "medieros", és a dir, donaven la meitat de la producció als seus propietaris. Conreaven blat, ordi, oliveres i vinyes. El blat es portava al molí de Ponts i les olives als molins d'oli de Ponts i Agramunt. A Claret hi havia una premsa pel ví, per consum local. També tenien ovelles. No hi havia forn i el pa el compraven a Oliola. Tampoc tenia escola i els nens tenien que caminar 40 minuts fins a Oliola. 

La missa es feia una vegada al mes i el mossèn venia a peu o en bicicleta des d'Oliola. El carter també venia d'Oliola i el metge des de Ponts. La Festa Major era el 16 de Juliol. Els joves anaven els diumenges al Cafè d'Oliola per ballar. El dimecres anaven al mercat a Ponts, per vendre ous, gallines i conills i comprar el que calia. La gent del poble va emigrar a Oliola, Lleida i Barcelona. Per tenir més informació entreu al blog de Faustino, en el que detalla tambe les seves impressions de la visita a Claret, amb un magnífic castellà, sobri i precís. 

La visita a Claret la vam començar a Maravella. Des del turó de Maravella es veu, a prop, però lluny en realitat, el nucli de Claret, quatre cases amuntegades, quasi com un castell, amb una edificació més moderna amb unes antenes  fora del nucli. La vista és molt agradable i en poc més d'un kilòmetre una pista ens porta a Claret, de turó a turó ("Y tiro porque me toca").  

Claret des de Maravella. En línia recta 1,5 Km. 

Es veu la seva situació a dalt d'un turó.

Al peu de Claret deixem la pista que va cap a Oliola i girem a l'esquerra per pujar al poble. Hi ha una esplanada, a on estava l'era, amb dos edificis més moderns que suposo que serveixen per guardar estris, maquinària o palla. Les vistes són magnífiques. És un bon lloc per aparcar el cotxe. La sensació de quietud i soledat és absoluta. Cap soroll ens molesta. 

 Les quatre cases de Claret. A la dreta hi ha una casa més moderna, Cal Lolita, 

feta per descendents dels Dalmases, que van venir alguns anys. 

Les cases de Claret. D'esquerra a dreta Cal Gran, Cal Marçó, Cal Segarra i pel darerra Cal Miquel. 

Pers sota hi havia corrals i edificis annexos. 

Hi ha una esplanada. En primer terme Cal Gran, on vivien els senyors, amb l'església adossada.

Un aerogenerador  mostra que algú va intentar tenir electricitat a Claret, suposo 

que la persona que viure una temporada després de l'abandonament. 

Vista dels camps al Sud. Hi ha estris abandonats per trillar el cereal. 

Aquesta eina sembla més moderna, 

La vista al Nord és molt bonica. 

Detall dels ondulats camps. 

Abans d'entrar a la part del davant del poble, amb l'església, fem una volta pel darrere del poble. Així podem veure millor Cal Miquel, que està orientada a l'Est i al Nord i no es veu bé quan entrem al pole pel Sud. Tornem per Cal Gran a la part frontal del poble, amb l'església a la cantonada. Era una casa enorme, amb dues parts, pels Dalmases i pels pagesos. 

Cal Miquel a l'esquerra i Cal Gran a la dreta. 

Vista de Cal Miquel, casa de tres pisos, molt robusta. 

Cal Gran. La part de la dreta era on vivien els Dalmases. 

Part de la casa amb un gran magatzem. 

Encara és guarda maquinària a dintre. 

Vaig tancar la porta. Algú l'havia deixat oberta. 

Al fons d'una arcada un potent pilar. 

El racó és encantador. 

Claret té una petita església d'estil neogòtic, Mare de Déu del Carme de Claret, adossada a una de les cases. Com ja he comentat estèticament no és gaire bonica, amb unes proporcions exagerades: no fa més de 3 metres d'ample i és massa alta. Fou construïda el 1903, com consta a una placa: "D. Faust de Dalmases y de Massot, baró del Bollidor la maná construir l'any MCMIII. Dedicantla a la bona memòria des sos aymats pares". Es curiòs aquest català de més de 100 anys. A dintre hi ha una inscripció del 1640. Es possible que fou la data de l'església o la casa original. 

Vista de l'església, petita i integrada a Cal Gran. 

Com ja he comentat, és molt, molt estreta.

Inscripció que explica qui la va construir, els Dalmases. 

A aquesta part s'arribava directament des de les estades dels Dalmases. 

Restes de la policromia. 

Sens dubte era més bonica abans. 

Potser és el que queda de l'església original. 

Comencem a visitar les quatre cases adossades que formen el nucli de Claret. La primera es Cal Gran, a on de vegades vivien els Dalmases. La segona es Cal Marçó, més petita i que queda anxovada entre Cal Gran i Cal Segarra. És la d'aspecte més pobre. La tercera és Cal Segarra. Pel darrere queda Cal Miquel. Ja fora  del nucli i més moderna està Cal Lolita, que desentona una mica del conjunt, 

Es veu la part de Cal Gran dels Dalmases, amb bons carreus i l'església adossada. 

Aquesta és la part dels masovers, més atrotinada. 

Mirant al Sud les restes dels corrals i magatzems. 

Arribem a Cal Marçó. A la dreta Cal Segarra. 

Dels corrals només queden els murs. 

Es nota que Cal Gran fou l'última casa habitada. Es pot pujar amb precaució, perquè molts sostres estan enfonsats. Sembla mentida la rapidesa de la degradació de les cases quan s'abandonen. Les portes i finestres obertes, els sostres caiguts, les runes a terra i d'altres desastres ens transmeten una certa tristor.  

Deixem Cal Gran i passem  a veure Cal Marçó i Cal Segarra. Em vaig acontentar visitant només la part de baix de les cases. A Cal Segarra em vaig trobar amb un curiós cuc a una fusta de la trencada porta de l'entrada. Al fons Cal Lolita, construïda pels descendents del Dalmases en època recent i ara abandonada també. Aprofito també per veure Cal Miquel, orientada més al Nord i a l'Est. 

Sortim per la magnífica porta de Cal Gran. 

Primer pis de Cal Segarra. 

Textures de la porta de Cal Segarra. 

De sobte apareix un bonic cuc. 

Em vaig entretenir una estona.

Cal Segarra. 

Cal Lolita, també abandonada. 

Cal Segarra i a la dreta Cal Miquel. 

Val la pena acabar la jornada agafant la carretera que va a Oliola i a Ponts. Els paisatges són magnífics. Oliola té les restes del seu castell i sembla una població bonica. No vam tenir temps, però sembla interessant. No oblidem que Maravella i Claret pertanyen a Oliola. Sense dificultats arribem a Ponts, a on sempre val la pena parar i fer una visita. Bona gent la de Ponts. 

Oliola, amb les restes del seu castell.