Tost

Tost, Alt Urgell (28 Agost 2023)

Inicio una sèrie de pobles abandonats de l'Alt Urgell, en les valls de Tost, subcomarca a l'Oest del Segre, sota la influença i la màgia del mític Arnau Mir de Tost, personatge de llegenda, de vegades conegut com el "Cid Campeador de Lérida", ja que, amb una certa similitud amb Rodrigo Díaz de Vivar, va alliberar del domini musulmà a diverses comarques de Catalunya i l'Aragó i va crear amb la seva dona, Ersenda, el vescomtat d'Àger.  Tota la comarca està plena del topònim Tost, i per això val la pena explicar una mica quin era aquest mític personatge. 

Tost i al fons, a l'esquerra, el nucli de La Bastida. 

Arribar a Tost i a Sauvanyà, altre poble abandonat a la mateixa vall, no té cap complicació, malgrat que la carretera, asfaltada fins  a Torà de Tost, és estreta. Per arribar a Sauvanyà la pista és de terra, però en bon estat. Deixem la C14 que hem agafat a La Seu d'Urgell direcció Organyà a Els Hostalets de Tost i agafem la carretera a l'esquerra direcció Torà de Tost i Tost. A la dreta surt altre carretera a Castellar de Tost. poble que també val la pena visitar i que no està abandonat, afortunadament.

Com arribar a Tost i a Sauvanyà. 

Arnau Mir de Tost va néixer al voltant de l'any 1000 a Tost, fill de Miró de Tost. Va morir el 1072 a Àger. Va quedar orfe molt jove i es va casar amb Arsenda d'Àger, noble amb la qual va comprar el castell de Llordà, a la Conca Dellà, al Pallars Jussà. Des d'aquí, va conquerir als arabs l'alcassaba d'Àger. Fou nomenat Senyor d'Àger. Va repoblar i conquerir la vall d'Àger, malgrat que els àrabs van reconquerir una  o dues vegades (1041 i 1048) aquesta població, reconquerida de nou per Arnau Mir de Tost. 

Al llarg de la seva extensa vida va arreplegar una trentena de castells i va fundar un vescomtat, des de La Segarra a la Ribagorça. Amb la influença de la seva dona i les donacions a l'església, va aconseguir una bula papal del Papa Nicolau II sobre la canònica d'Àger, anomenant al seu abat i controlant les rendes eclesiàstiques del seu territori. 

Sota la bandera del comtat de Barcelona va conquerir Camarasa i Cruells i va participar en la croada contra Barbastre amb Ermengol III. Fou reconquerida pels àrabs el 1066 i Ermengol III va morir defensant Barbastre. Arnau Mir de Tost va exercir  de tutor d'Ermengol IV d'Urgell, al costat del vescomte de Castellbó i la comtessa vidua Samsa d'Aragó, tercera dona d'Ermengol III. 

Ja gran, va peregrinar a Terra Santa, malgrat que alguna font diu que va anar a Santiago de Compostel.la, cosa més creïble per la seva edat.  Va redactar testament el 1072 i va morir sense fills mascles, tots morts prematurament. El vescomtat va passar a la seva filla Letgarda, casada amb el vescomte de Girona. L'altra filla, Valença, es va casar amb el compte Ramon V del Pallars Jussà. 

Això és un resum de la seva vida. Per aprofundir una mica més en aquest personatge us deixo alguns enllaços. Val la pena consultar el resum de Wikipedia. Un extens resum de Rutas con Historia amplia aquesta informació amb molts detalls.  La Real Academia de Historia també li dedica un extens article. Té un monument a Foradada, l'únic que hi ha a Catalunya. Fins i tot té una fundació. 

Monument a Arnau Mir de Tost a Foradada. 

Després d'aquesta petita ressenya d'aquest personatge, tornem al seu poble natal, Tost. Pertany al municipi de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell. Es troba a 787 m, dominant el riu de Tost. És té constància del poble des de l'any 815 i la seva església de Sant Martí fou consagrada l'any 1040. Està documentada des de l'any 1030.  L'edifici original era romànic, però l'actual es gòtic. Tenia un castell, del que només queden restes adossats a la rectoria. 

Fou municipi fins al 1968 i la seva festa era l'11 de Novembre. Comprenia a més els pobles de Montán, Torà de Tost, Sauvanyà i els llogarets de La Bastida, Fontelles, els Hostalets de Tost i Castellar. El poble està penjat a una ladera, amb bancals. El terra és pobre, però sembla que la caça era abundant. Tenia al voltant d'una desena de cases Es va abandonar a meitat del Segle XX. HI ha un blog molt interessant perquè el pobles de Tost no caiguin en l'oblit. Té moltes entrades, fotografies i informació sobre les cases, la gent que hi vivia, etc. Val la pena donar una ullada. La vall està amenaçada per la construcció d'una guixera. 

La Vall de Tost. 

Vista general de Tost. A l'esquerra una de les masies, Cal Cornella. 

L'enorme Sant Martí de Tost i al seu voltant les cases, en bancals al voltant. 

La carretera és molt bonica. Deixem a l'esquerra el trencall a La Bastida, finca particular. Puja fins a Tost i va planejant fins el poble. En una corba parem entre pins per veure Cal Cornella. Està ben conservada i sembla cuidada, amb dos edificis. Paro una estona a passejar i fer algunes fotografies. Amb això ja ens conformarien. 

Cal Cornella. 

Té aquest petit edifici auxiliar, molt bufó. 

Detall de la porta. 

L'entorn es veu net i cuidat. 

Fins i tot els murs estan nets. 

De seguida arribem a Tost, que està a pocs metres. L'església està quasi a peu de carretera, amb les cases per sota. Destaca molt per la seva grandària. es nota que el pare d'Arnau Mir de Tost tenia diners. Suposo que aglutinava a tota la vall de Tost, que té ermites, però petites. Està ben restaurada, però estava tancada i no vam poder visitar-la. 

Arribem a Tost. 

Vista de l'església de Sant Martí de Tost, també dedicada a Sant Ponç, des de sota. 

Es sòlida i robusta, quasi com un castell. 

Malgrat que la construcció original és romànica, té pocs elements del gòtic posterior. 

Curiosa porta lateral, ja tancada. 

Detall de la porta, amb textures. 

Enfront Castellar de Tost. Després ho veurem. 

Detall de Castellar de Tost

El poble té al voltant de 7-8 cases, totes enrunades, amb més cases al voltant.  Les cases al 1868 eren quinze, el que suposa una població almenys de 45 persones: Cal Antich, Cal Josep del Fábrega, Cal Sastre Gros, Cal Masover, Cal Sastre, Cal Fábrega, Cal Moliné, Cal Benito, Cal Massana, Cal Sastre Music, Cal Cornella, Cal Collet, Cal Planes, Cal Bissarro i Cal Planeta.  

Les vistes són magnífiques i ens reconforten una mica entre tantes runes. Malgrat tot, el poble no transmet com d'altres aquella sensació de ruïna i desassosec. Comencem amb les vistes des de la placeta que hi ha a l'entrada de l'esglèsia. No calen comentaris en aquest cas. 

Un petit carrer baixa a les feixes, net de bardisses, malgrat que dintre de les cases les bardisses i heures ja són les reines del terreny.  En pocs minuts fent la volta i tornem a l'església de Sant Martí. Es nota que malgrat que les cases no estiguin recuperades, algú s'ocupa de mantenir nets els carrers i l'església. En sortir direcció a Torà de Tost veiem dues cases més al peu de la carretera. 

Annex: Castellar de Tost

Un deixo algunes imatges de Castellar de Tost, un poble totalment restaurat, sobretot per a segones residències, malgrat que hi ha una gran granja i maquinària. Està ple de detalls i val la pena fer un volt.