El Putxot

El Putxot, Bages (19 Setembre 2024)

No sempre els pobles abandonats es troben en comarques de muntanya, en llocs inhòspits, sense serveis o allunyats de les ciutats. De vegades, com veurem després, aquestes no són les causes del seu abandonament. És un poble del qual no tenia coneixement fins fa poc. Està situat a la comarca del Bages, molt a prop de la localitat de Santpedor, coneguda per ser la vila natal del jugador i entrenador de futbol Pep Guardiola i del famós timbaler del Bruc. 

El Putxot.

Arribar no és gaire complicat, malgrat que l'últim tram és per pista. Nosaltres vam caminar els últims metres, malgrat que amb un vehicle 4x4 o tipus SUV es pot arribar sense problemes. Des de Sant Fruitós de Bages agafarem la carretera que va a Santpedor. Continuem per una carretera estreta que va a Castellnou de Bages. A l'entrada de la urbanització de La Figuerola surt una pista amb un indicador de El Putxot, en bon estat fins que comença a baixar a El Putxot.

Com arribar a El Putxot. 

El Putxot pertany al municipi de Castellnou del Bages i es troba 495 m d'alçada, entremig de boscos de pins, malgrat que abans no era així, ja que era una terra de vinyes. Va néixer al Segle XVII i, per tant, és un poble recent, pel fet que estava estretament lligat a un conreu concret. Tenia un total 10 cases, alineades en un mateix carrer. Són totes molt similars, perquè tenen una sèrie d'elements que són comuns, degut possiblement a totes es dedicaven a la mateixa activitat económica.    

Aquests elements comuns són coberta a dues aigües amb el carener paral.lel al frontís, parets de pedra sense carejar i argamassa, carreus irregulars als eixos entre façanes, portals de llinda plana de pedra amb carreus als brancals o marc de ceràmiques, pis de dues finestres de llinda de pedra, rajols ceràmics als brancals o bé de llinda de pedra sola, golfes amb finestres, fins i tot amb un gran arc de mig punt i façana de mestral amb planta baixa, pis i golfes, algunes amb entrada i un balcó i les tines per conservar el vi. Els noms de les 10 cases eren: 

Cal Guenyo

Cal Pau Florit

Cal Pere Ros

Cal General

Cal Tinoi Petit

Ca La Coloma

Cal Menja Bacallà

Cal Mateu

Cal Nofre d'en Putxot

Cal Caricas

La riquesa del poble i de la zona es basava en la vinya, que s'estenia en feixes per totes les muntanyes i turons. L'arribada de la fil.loxera el segle XIX, com altres llocs, va suposar la decadència i l'abandonament del poble i el cultiu de la vinya. Les famílies d'El Putxot deixaren les cases i emigraren a altres llocs, de manera que el poble estava deshabitat el 1930. Només Josep Soladriguez, El Guenyo, va viure fins al 1950 en una barraca propera, la Barraca del Guenyo. 

El Putxot va néixer pel deliri pel vi. Una bombolla que va aixecar l'economia al Segle  XIX amb uns ingressos inesperats. Cada tina tenia una capacitat per 10.000 litres de vi. La comarca del Bages sempre ha produït vi, fins i tot des del temps dels romans. El poble mai va tenir aigua, llum ni d'altres serveis. Les vinyes no es van replantar amb varietats resistents a la plaga i els veïns van emigrar, sobretot a treballar a la indústria tèxtil, molt estesa per la comarca. Us deixo un vídeo dedicat a aquesta curiosa població. 

Comencem amb la visita al poble. Vam deixar el cotxe quan la pista començava a estar més deteriorada. Baixem per pinedes, sense restes de bancals ni de vinyes. En direcció Nord veiem algunes masies també en runes, suposo que abandonades a la mateixa època, ja que possiblement també es dedicaven al cultiu de la vinya i l'arribada de la fil.loxera va suposar la ruïna de la comarca. 

Tot això eren vinyes. Ara bosc i masies abandonades. 

La pista baixa en direcció a El Putxot. 

Textures en una any sec fins la tardor. 

Arribem a un encreuament de pistes i ja trobem a l'esquerra l'únic carrer de El Putxot, amb les façanes de mestral. Hi ha un cartell que explica la història del poble. Totes les cases estan en filera. Val la pena resseguir en direcció Est el carrer, per tornar al mateix lloc per la façana contrària, la de xaloc. Totes les teulades estan enfonsades, malgrat que sembla que es van portar les teules quan es va abandonar el poble. Moltes de les parets encara aguanten. 

Girem a l'esquerra i ja veiem les primeres cases de El Putxot. 

Carrer que dona a ponent, amb les cases alineades. 

Hi ha un cartell que explica breument la història i l'estructura del poble. 

Davant de cada casa hi havia dues grans tines per emmagatzemar el vi. 

20.000 litres de vi. Pot ser 30.000 ampolles de vi per casa...

Matolls i arbres envaint les cases. 

Eren cases magnífiques, amb uns finestrals mirant al Sud que omplien de llum les cases. 

Continuem pel carrer per fer la volta al poble. Per aquesta banda es veu pis i golfes. 

Figueres i heures són habituals a aquests pobles abandonats. 

Acabem el recorregut de les façanes orientades a mestral. 

El carrer mirant al darrere. Aquí estaven les 10 cases en filera. 

Girem a la dreta per tornar per la façana de xaloc, més ombrívola i amb més bardisses. Com ja he comentat, algunes cases també tenien altre entrada a la planta baixa. Per tant, per aquesta banda les cases tenen tres nivells i semblen més riques i ornamentades, però potser és que es conserven una mica millor que a la façana de ponent. 

Es veuen perfectament els tres nivells per aquesta banda. 

Ja no queda cap sostre. 

Els carreus no són gaire treballats. 

Però les finestres i portes estaven ben emmarcades per maons. 

Es veu molt bé com els maons de portes i finestres fixaven els carreus. 

Em va sorprendre que les parets encara estiguin dempeus. 

Vista de les cases des de la façana de xaloc. 

Detall d'una finestra de maons. 

Encara queden restes del guix de les parets i els encaixos de les vigues. 

Per dintre portes i finestrals semblen ben acabats. 

Restes de la llar de foc i la xemeneia. 

A poc a poc el bosc guanya terreny. 

Fins i tot les cases tenien finestres a llevant i ponent. 

Acabem el recorregut per aquesta banda de les cases. 

Seguim pel carrer en direcció Est per la pista i arribem a la Barraca del Guenyo, a on va viure fins al 1950 Josep Soladriguez, El Guenyo. Sembla més una barraca de vinya gran que un habitatge i com es pot veure a les fotografies les condicions de vida de segur que eren precàries. Costa de creure que  visqués amb tan poc espai tants anys. 

Barraca del Guenyo. 

Té una planta circular i uns bons murs. 

Interior de la cabana, amb llar de foc i espais per guardar coses. 

El sostre és similar al de les barraques de vinya i les jaces del Pirineu. 

Val la pena arrodonir el dia i visitar l'església romànica de Sant Andreu de Castellnou.  És un magnífic exemple de romànic (Segle XI), al seu costat hi ha un Museu dels Maquis i està enterrat un dels últims maquis, Ramon Vila, Caracremada,  afusellat per la Guàrdia Civil. Curiosament en Caracremada va néixer a un poble ara abandonat, Peguera, absolutament recomanable de visitar, especialment pel paisatge que l'envolta.  

Sant Andreu de Castellnou, amb 3 magnífics absis. Estil llombard. 

Cementiri i Museu del Maquis. 

Vista lateral de Sant Andreu de Castellnou. 

Curiós campanar, amb arcades de diferent mida.