Jafre

Jafre, Garraf (8 Maig 2021)

Tornem de nou a una història més fantàstica que tenebrosa, cosa a la qual els pobles abandonats fàcilment donen peu. En aquest cas parlarem d'un petit llogaret que es diu Jafre, situat al mig de la comarca del Garraf. Es tracta d'una comarca pobra, àrida pel terreny calcari i la terra rocallosa i que mai, excepte a la costa, ha estat gaire poblada. 

Vista de Jafre. 

De fet està situat enmig del Parc Natural de Garraf. Per anar-hi tenim vàries pistes forestals, però és recomanable sortir de la pintoresca localitat d'Olivella. D'aquí surt una pista en bon estat que porta fins Jafre, passant pel Mas Bargalló, el Fondo de les Llenties i la Fassina, una gran masia just abans d'arribar a Jafre. 

Jafre està documentat com a poble des de l'any 1139. Sembla que el seu nom podria derivar de l'àrab jafar (pou d'aigua), malgrat que també podría ser un derivat de Jofre. L'església està documentada des de 1332, malgrat que la última rehabilitació fou de 1850. En un article de La Vanguardia es detalla la història del poble i millor que la consulteu directament. De nou el blog de Faustino Calderón dedica una magnífica entrada a Jafre, que us aconsello. 

El poble va anar creixent fins a 83 habitants el 1820, població que es va anar reduint fins a 19 el 1960. Vivien de la llenya, els ramats y la vinya, patint molt per la fil.loxera. Mai va tenir aigua corrent ni electricitat, ni escola o altres serveis. En el moment actual tot el poble està en runes i per evitar accidents els edificis estan envoltats d'una tanca metàl.lica. 

La major part de les edificacions estan tancades. 

Amb l'excepció de l'església, els sostres estan enfonsats. 

La vegetació guanya terreny i en pocs anys taparà tot. En primer terme un margalló. 

Vista de l'església, també tancada. 

Església de Jafre, dedicada a Santa Maria. 

Restes de les cases. Al fons Can Mercer. 

D'aquesta casa quasi no queda res. 

El poble està situat al cim d'un turonet. 

L'Assumpta sembla assenyalar l'era. 

Pot ser el més interessant es la història del fantasma de Melinda. Sembla que una familia austríaca fa uns cent anys es va traslladar a una masia propera. El pare era metge i sembla que les seves filles tenien una malaltia de la pell i no sortien de casa, motiu pel qual va construïr un gran jardí. La mare va morir en donar a llum a Melinda, la quarta filla. La resta de filles van morir i només va quedar la Melinda. El pare va embogir i Melinda va fugir al cap de 6 anys perseguida pel seu pare. Ambdós van deixaparèixer i desde aquests fets als boscos del Garraf hi ha el fantasma de Melinda, que ajuda als viatgers de la persecució del seu malvat pare.