domingo, 29 de mayo de 2022

Torlanda y Sant Pere de Savella

Despoblats de Conesa: Torlanda y Sant Pere de Savella, Conca de Barberà (11 Febrer 2022)

Torlanda és un petit nucli que pertany al municipi de Conesa, però que tenia església i castell. Fa molt de temps que está abandonat i, de fet, moltes de les pedres del seu castell s'han utilitzat per d'altres construccions. Té unes vistes magnífiques sobre la Conca de Barberà, ja que està situat a dalt d'un turó que domina aquesta part de la comarca. Vam fer la visita a última hora del dia. El sol ja s'amagava darrere els molinets de les carenes properes. .

Com sempre els molinets i les nuclears pel Sud...

Arribar a Torlanda és una mica complicat, ja que no hi ha senyalització. Hem d'agafar la carretera  T-230 que surt de Conesa cap al Sud. Agafem una pista que baixa fins a uns camps. Aquí no es pot continuar en cotxe. Travessem pel marge d'un camp i arribem a un collet amb una pista i ja es veu el poble. Hi ha una pista en bon estat que també hi arriba, malgrat que dóna una mica més de volta. Un corriol ens porta  fins a les runes del despoblat. 

Com es veu al mapa, el topònim no coincideix amb el poble abandonat. Penseu que 
en realitat el poble eren moltes cases disperses, al voltant del castell. 

El nucli de Torlanda, de vegades anomenat com Turlanda,  pertany al municipi de Conesa, que val la pena visitar també. Hi ha un altre despoblat al voltant de Sant Pere de Savella, amb una notòria ermita romànica. També tenia un castell, avui en runes, pèro pot ser no arriba a la categoría de poble abandonat, ja que té menys de 4 cases a prop, utilitzant els criteris d'en Faustino Calderón. Torlanda és una extensa vall, molt ampla, al voltant del castell. El poble va créixer al seu voltant i té unes quantes masies a prop. 

El castell de Torlanda està documentat des del Segle XI, amb el topònim de Segura, que és un altre poblet una mica més al Nord. El testament de Ramon Berenguer I, Comte de Barcelona, ja parla el 1076 de la marca del Comtat de Barcelona a la fortalesa de "Secura". El 1178 ja apareix documentat com a castell de Torlanda. En aquest enllaç teniu el detall de la història i característiques del castell de Torlanda. 

El poble de Torlanda està situat en turó, a 704 m d'altitud. Tenia una església, dedicada a Santa Llúcia, de la que només es conserven vestigis de l'absis. Es va fer una nova al Segle XVII, de la que no queda res. El lloc va pertany al Monestir de Santes Creus des de 1379 fins al segle XIX. Les restes de les cases que hi ha correspon a reconstruccions tardanes. La reconstrucció del castell de Rocafort de Queralt es va fer amb carreus procedents de Torlanda, fet que explica el poc que queda del castell. 

Fou sempre un poble amb poca gent. Al segle XIV tenia 12 focs i el 1719 hi havia 3 families i 13 habitants. El 1830 només eren 2 families i 10 habitants. Vivien del blat, ordi, llegums, patates i una mica de vinya. El lloc era molt pobre i es va abandonar definitivament a principis del Segle XX. Tenia una font a prop, avui perduda. 


Un petit corriol ens porta a Torlanda. 

Restes del mur del que fou el castell de Torlanda. 

Les restes de una torre del castell és quasi l'únic que es pot reconèixer. 

Només alguns murs aguanten, mirant a la Conca de Barberà. 

Com ja he comentat,  les restes de les cases són relativament recents. 

Les últimes cases s'obren  al que sembla  l'era del poble.  

Per sota restes de pilars i de murs. 

Alguns arbres han crescut entre els murs, però dona la impressió de què s'hagin 
eliminat heures i bardisses. D'altres pobles abandonats estan coberts 
d'aquestes plantes, que ràpidament ocupen murs i carrers. 

Poc queda de les cases: només quatre parets, sense teulades, finestres o bigues. 

Aquests ametllers alegren una mica tanta desolació. 

Panoràmica de l'altre extrem del poble. 

Ens acomiadem de Torlanda i de la jornada. 

Potser poden perjudicar a les aus, però mai m'han molestat estèticament. 

 Us deixo una bona descripció del poble, feta per Josep Ballabriga: 

"En el castell de Turlanda hi havia una capella dedicada a Santa Llúcia, on cada any s'aplegava força gent dels voltants de Conesa, les Piles, Rocafort de Queralt, etc. A finals del Segle XIX, Turlanda encara era habitada per dues famílies, els senyors Turlanderts, la familia Moncosí, i cal Pinyol, el primer dels quals era el propietari de la imatge de Santa Llúcia. De la importància de l'aplec en dóna fe un camí que anava de les Piles a Turlanda, dit precisament camí de Turlanda, del qual encara en l'actualitat en queda algun rastre. Aquest aplec adquirí amb el temps caràcter de segona festa major. Els menjars d'aquella diada estaven reduïts a menjar fesols tous i cansalada fregida ja que així, d'aquesta manera, les mestresses de cada casa i tots plegats podien assistir als diferents actes. De bon matí arribaven els romeus junt amb les diverses parades: la tirada al colom, les bitlles, la rifa dels torrons d'Agramunt, algun cansalader...De primer eren els Gallarins de la LLacuna els qui alegraven la festa; més tard ho feren les gralles de diferents llocs. L'aplec agafà tanta embranzida que fins i tot, l'any 1922, la Hispano Igualadina hi feu un servei d'auto-òmnibus. A mesura que passà el temps aquesta festa quedà reduïda quasi únicament a la celebració d'una missa on només hi acudien els veïns del poble, i encara."


Bonus: Sant Pere de Savella (11 de Febrer de 2022)

Malgrat que no arribaria a la categoria de poble despoblat, val la pena anar també al despoblat de Sant Pere de Savella. També pertany al municipi de Conesa i té una notòria església, declarada bé d'interès cultural. Està datada al Segle XII-XIII, però la construcció actual es una mica posterior. Del castell (Segle XI) només queden runes i restes de les cases que hi havia, possiblement dintre de les muralles. Us deixo una descripció més detallada.  El que més em va agradar foren les esteles funeràries al campanar. Comencem pel mas de Savella, una mica abans d'arribar a l'església.  












Si continuem pujant per la pista arribem a Sant Pere de Savella. Hi ha una casa reconstruïda que sembla per guardar maquinària i algunes construccions en runes. Val la pena fer un volt a l'església. Sembla que té una pila baptismal molt bonica i al campanar hi han col.locat unes esteles funeràries. Els voltants són molt agradables. Vaig pujar al turó, però está ple d'arbres i només queden quatre parets del castell i de les construccions al voltant. 















viernes, 15 de abril de 2022

Castelló

Despoblats de Vandellòs (III), Baix Camp:  Castelló (12 Octubre 2021)

Tercera entrada dels 4 despoblats de la localitat de Vandellòs. No es pot parlar estrictament de pobles abandonats en tots els casos, sinó de despoblats, ja que els caps de setmana alguna casa està ocupada. En aquest sentit Castelló es pot ser el millor exemple. Al voltant del Km 8 de la C44 de l'Hospitalet de l'Infant a Vandellòs, passat Masboquera,  surt una pista asfaltada que arriba a Castelló, sense gaires complicacions, perque és estreta però en bones condicions.  

Vista general de Castelló,  al sud de les Obagues de Castelló. 

Mapa dels despoblats de Vandellòs. 

Castelló, també anomenat Masia de Castelló,  és un poble d'origen medieval. Es troba  a uns 390 m d'altitud, aproximadament, al sud de les Obagues de Castelló. És un poblet relativament gran, al voltant d'un gran roc, amb una estructura quadrada i bastants carrers. No té aspecte d'abandonament i ruïna ja què alguns dels propietaris de les cases les han cedit perquè siguin reconstruïdes, totalment o parcialment. Hi posen una placa de ceràmica. És un poble deshabitat, però no abandonat. 

Totes les cases cedides tenen una placa com aquesta. 

Castelló està despoblat des de mitjans del Segle XX. Afortunadament, una associació va començar a recuperar el poble l'any 1997. Cada any, per Nadal, l'Associació de la Masia de Castelló organitza el Pessebre dels Estels, pessebre vivent amb representació dels oficis tradicionals. Sembla que és un esdeveniment força concorregut i interessant i ha rebut 8000 visites. 

Aquesta associació organitza d'altres activitats. Té molts voluntaris. El 13 de Desembre es celebra la Festa Major per Santa Llúcia, fan una Rústic Festa i una Nit de Trobadors de Lluna. Us aconsello entrar a la web. És una iniciativa molt interessant. Pot ser el més original, com ja he comentat,  és la idea de la cessió de cases dels seus propietaris, amb un total d'11 cases, totalment o parcialment recuperades.  

Deixem el cotxe a l'entrada del poble, a on hi ha un pàrquing. Val la pena pujar a la part més alta del poble o al roc que hi ha quasi al mig del poble per tenir una visió de conjunt. Un GR continua cap a les muntanyes de Vandellós i una bassa amb aigua ens indica que hi havia una font al poble. Ara ja hi ha electricitat. No sé si tenen aigua corrent. 

Aquesta bassa és un paradís pels amfibis. 

Un camí remunta cap a les Obagues de Castelló. 

Com es pot veure,  hi han cases ja restaurades. 

Aquestes cases estaven concorregudes. Hi havia força animació. 

Si es recupera aquesta era quedarà molt bonica. 

Es veuen molt bé les cases recuperades totalment i les que s'han reforçat els murs. 

Un roc amb un petit mirador domina Castelló. 

Com ja he comentat, el poble té algunes cases totalment restaurades i a la resta s'han consolidat les parets, s'han arreglat els interiorss i decorat amb eines y estris de la pagesia les parets i racons. Les 11 cases cedides tenen una bonica placa de ceràmica amb el nom del propietari. M'ha semblat una iniciativa fantàstica. És per això que el poble ja no fa una sensació de tristesa per l'abandonament sinó fins i tot una certa alegria quan camines pels carrers. Sense comentaris; només cal caminar sense pressa pels seus carrers.  És com un museu a l'aire lliure. Aquestes són les 11 cases: 

Casa Miquel (Elvira Boquera Saladié)
Casa Guirro (Dolores Guirro Escoda)
Casa Pacara (Agustina Auví Margalef)
Casa Salvador La Xata (Salvador Saladié Ros)
Casa Pep (Salvador Saladié Rosa)
Casa Quicosanto (Pepita Gil Nolla)
Casa Cisco el Ros (Manel Barceló Jardí)
Casa Santo (Josep Gil Castellví)
Casa Moquet (Josep Saladié Gil)
Casa Perepep (Nicasi Barceló Saladié)















Ja sabeu que m'encanten les textures i el poble està ple de racons amb textures i d'altres detalls, especialment referits a les eines del camp. Vaig gaudir molt passejant. Els parterres amb flors i plantes, els pous restaurats, les eines del camp o els bancs, que conviden a seure, fan més agradable la nostra visita. Tota una sorpresa. No cal comentar les imatges. 












Per acabar la visita, val la pena pujar al roc que corona el poble, per tenir una visió més ampla. Un camí assegurat per cordes y fustes facilita la pujada. Un poble abandonat, però que no ha caigut en l'abandonament i la ruïna. Esperem que iniciatives com aquestes prosperin a altres llocs i que de nou torni una mica d'alegria als pobles abandonats. 

Es veuen bé les cases amb els murs reforçats. 

El lloc és d'una gran bellesa. Val la pena apropar-se. 

Mentre que escric aquestes línies m'ha vingut al cap la cançó del nostre estimat i enyorat José Antonio Labordeta "Regresaré a la casa", quan parla de recuperar la casa del seu pare. A Castelló són d'altres els que han recuperat algunes cases, però el que és important són aquestes restauracions, siguin pròpies o d'altres en cessió. Es una cançò meravellosa. Us deixo un petit bocí d'aquesta poesia d'aquest aragonès il.lustrat i per mi ja immortal. 

Renovaré los suelos, el techo, los tejados
Y el muro que soporta, los cierzos más airados
Blanquearé el silencio, el patio, la cadiera
Y el rincón donde niños, crecimos hacia afuera

Y cuando respirables, resulten las alcobas
Traeré a mis compañeros, para iniciar la obra
De levantar un árbol, delante de la puerta
Que dé cobijo al aire, y al hombre le dé sombra



Altres despoblats de Vandellòs: