Despoblats de Conesa: Torlanda y Sant Pere de Savella, Conca de Barberà (11 Febrer 2022)
Torlanda és un petit nucli que pertany al municipi de Conesa, però que tenia església i castell. Fa molt de temps que está abandonat i, de fet, moltes de les pedres del seu castell s'han utilitzat per d'altres construccions. Té unes vistes magnífiques sobre la Conca de Barberà, ja que està situat a dalt d'un turó que domina aquesta part de la comarca. Vam fer la visita a última hora del dia. El sol ja s'amagava darrere els molinets de les carenes properes. .
Arribar a Torlanda és una mica complicat, ja que no hi ha senyalització. Hem d'agafar la carretera T-230 que surt de Conesa cap al Sud. Agafem una pista que baixa fins a uns camps. Aquí no es pot continuar en cotxe. Travessem pel marge d'un camp i arribem a un collet amb una pista i ja es veu el poble. Hi ha una pista en bon estat que també hi arriba, malgrat que dóna una mica més de volta. Un corriol ens porta fins a les runes del despoblat.
El nucli de Torlanda, de vegades anomenat com Turlanda, pertany al municipi de Conesa, que val la pena visitar també. Hi ha un altre despoblat al voltant de Sant Pere de Savella, amb una notòria ermita romànica. També tenia un castell, avui en runes, pèro pot ser no arriba a la categoría de poble abandonat, ja que té menys de 4 cases a prop, utilitzant els criteris d'en Faustino Calderón. Torlanda és una extensa vall, molt ampla, al voltant del castell. El poble va créixer al seu voltant i té unes quantes masies a prop.
El castell de Torlanda està documentat des del Segle XI, amb el topònim de Segura, que és un altre poblet una mica més al Nord. El testament de Ramon Berenguer I, Comte de Barcelona, ja parla el 1076 de la marca del Comtat de Barcelona a la fortalesa de "Secura". El 1178 ja apareix documentat com a castell de Torlanda. En aquest enllaç teniu el detall de la història i característiques del castell de Torlanda.
El poble de Torlanda està situat en turó, a 704 m d'altitud. Tenia una església, dedicada a Santa Llúcia, de la que només es conserven vestigis de l'absis. Es va fer una nova al Segle XVII, de la que no queda res. El lloc va pertany al Monestir de Santes Creus des de 1379 fins al segle XIX. Les restes de les cases que hi ha correspon a reconstruccions tardanes. La reconstrucció del castell de Rocafort de Queralt es va fer amb carreus procedents de Torlanda, fet que explica el poc que queda del castell.
Fou sempre un poble amb poca gent. Al segle XIV tenia 12 focs i el 1719 hi havia 3 families i 13 habitants. El 1830 només eren 2 families i 10 habitants. Vivien del blat, ordi, llegums, patates i una mica de vinya. El lloc era molt pobre i es va abandonar definitivament a principis del Segle XX. Tenia una font a prop, avui perduda.
Us deixo una bona descripció del poble, feta per Josep Ballabriga:
"En el castell de Turlanda hi havia una capella dedicada a Santa Llúcia, on cada any s'aplegava força gent dels voltants de Conesa, les Piles, Rocafort de Queralt, etc. A finals del Segle XIX, Turlanda encara era habitada per dues famílies, els senyors Turlanderts, la familia Moncosí, i cal Pinyol, el primer dels quals era el propietari de la imatge de Santa Llúcia. De la importància de l'aplec en dóna fe un camí que anava de les Piles a Turlanda, dit precisament camí de Turlanda, del qual encara en l'actualitat en queda algun rastre. Aquest aplec adquirí amb el temps caràcter de segona festa major. Els menjars d'aquella diada estaven reduïts a menjar fesols tous i cansalada fregida ja que així, d'aquesta manera, les mestresses de cada casa i tots plegats podien assistir als diferents actes. De bon matí arribaven els romeus junt amb les diverses parades: la tirada al colom, les bitlles, la rifa dels torrons d'Agramunt, algun cansalader...De primer eren els Gallarins de la LLacuna els qui alegraven la festa; més tard ho feren les gralles de diferents llocs. L'aplec agafà tanta embranzida que fins i tot, l'any 1922, la Hispano Igualadina hi feu un servei d'auto-òmnibus. A mesura que passà el temps aquesta festa quedà reduïda quasi únicament a la celebració d'una missa on només hi acudien els veïns del poble, i encara."
Bonus: Sant Pere de Savella (11 de Febrer de 2022)
Malgrat que no arribaria a la categoria de poble despoblat, val la pena anar també al despoblat de Sant Pere de Savella. També pertany al municipi de Conesa i té una notòria església, declarada bé d'interès cultural. Està datada al Segle XII-XIII, però la construcció actual es una mica posterior. Del castell (Segle XI) només queden runes i restes de les cases que hi havia, possiblement dintre de les muralles. Us deixo una descripció més detallada. El que més em va agradar foren les esteles funeràries al campanar. Comencem pel mas de Savella, una mica abans d'arribar a l'església.
Si continuem pujant per la pista arribem a Sant Pere de Savella. Hi ha una casa reconstruïda que sembla per guardar maquinària i algunes construccions en runes. Val la pena fer un volt a l'església. Sembla que té una pila baptismal molt bonica i al campanar hi han col.locat unes esteles funeràries. Els voltants són molt agradables. Vaig pujar al turó, però está ple d'arbres i només queden quatre parets del castell i de les construccions al voltant.
