Peralba, La Noguera (4 Maig 2024)
Peralba es troba a la comarca de La Noguera, al vessant Sud del Montsec de Rúbies, en un lloc isolat, a l'Oest del Coll d'Orenga i en el camí de Figuerola de Meià a Vilanova de Meià. De segur que abans eren camins més transitats, al comunicar la vall de la Noguera Pallaresa amb la conca de Meià. Les vistes al Montsec de Rúbies són espectaculars. Al fons l'altre Montsec, el d'Ares i entre els dos l'escletxa del congost llaurat per la Noguera Pallaresa, el Pas de Terradets. Segons el parlar del país, també es coneix com a Perauba.
Arribar a Peralba no té cap complicació. Podem anar-hi des de la carretera comarcal (C-13) que va de Camarasa a la Baronia de Sant Oisme (llogaret que cal visitar) o des de la carretera local (LP-8132) que va d'Alentorn a Vilanova de Meià. En el primer cas agafarem la pista, en bon estat, que va a Figuerola de Meià. En el segon cas la carretera que surt de Vilanova de Meià en direcció a Santa Maria de Meià, continuant per una bona pista al Coll d'Orenga i després cap a Peralba. Són pistes aptes per qualsevol vehicle.
Peralba és un poble abandonat que es troba totalment enderrocat. Només aguanta la teulada de l'església. La resta de cases, una dotzena, estan totes en estat ruïnós, irrecuperable. Al seu terme també hi havia la caseria i antiga quadra de Montnar. Peralba es troba pel camí del Coll d'Orenga, a una altitud de 752 metres. Les cases es troben en un petit turó, en el cim del qual hi havia el castell de Peralba, del que no queda ja res. Els carrers estan envaïts per matolls, esbarzers i arbres i costen de trobar. Només la plaça de l'església manté una certa estructura de poble i ens recorda que hi havia carrers.
El lloc de Peralba es documenta des de l'any 1040. El castell pertanyia a la família Meià, que el va infeudar a Galceran Erimany, vicari senyorial del Castell d'Àger. El 1186, Ermessenda de Cervera el va donar al Monestir de Santa Maria de Meià. L'any 1311 Dolça de Cervera el va donar al seu fill, Pere d'Ayerbe. Aquest, el 1312 va permutar els seus béns a Catalunya amb el rei Jaume II, malgrat que el castell va continuar sota el domini del priorat. El Segle XVII el prior Roig i Jalpí documenta el castell com inhabitable, malgrat que conservava les parets.
El 1378 Peralba comptava amb 4 focs. Posteriorment fou abandonat. No he esbrinat la causa, però els pobles del seu voltant, com Rúbies, també es van abandonar. A poc a poc es va repoblar, amb gent, sobretot, del Solsonès. L'any 1567 tornen a constar 4 focs, que pugen a 6 l'any 1587, tot vassalls del Priorat. L'any 1640 hi havia 9 focs, 6 vassalls, la qual cosa suposava uns 40 habitants. Va arribar a tenir 60 habitants el 1900, època en qué ja no es comtabilitzaven els habitants per focs. El 1970 tenia 43 habitants. El poble es va abandonar definitivament al voltant dels anys 80.
Peralba hi ha pertany a diferents municipis al llarg de la seva història. L'església, dedicada a Santa Magdalena, depenia de la de Rúbies, que formava part del Priorat de Meià des del Segle XI fins a 1842. Aquest any Peralba entra a formar part del municipi de Santa Maria de Meià. A la primera Guerra Carlina va fugir molta població d'aquesta zona, però a partir de la segona meitat del Segle XIX la població de la Conca de Meià creix molt, arribant el poble de Peralba al màxim de població l'any 1900.
A partir d'aquesta data els homes joves comencen a emigrar, sobretot a l'Argentina, i les dones joves a Barcelona, a fer de criades. També va emigrar gent a Figuerola, que encara té descendents de Peralba. A la Guerra Civil Peralba fou bombardejada i la població es va evacuar. L'Estat Major Republicà del front del Segre estava a prop, al Monestir de Santa Maria de Meià. Abans de la Guerra civil hi havia una escola, a la que també anaven els nens i nenes de Rúbies. Mai va tenir aigua corrent ni electricitat.
Van fer la visita al poble la primavera del 2024. Veníem de visitar la Baronia de Sant Oïsme, un llogaret absolutament encantador. Primer van visitar el poble de Fontllonga, amb una església i un castell notables. La pista continua fins a Figuerola de Meià, amb una curiosa i ben conservada torre de la Inquisició. La pista va pujant en direcció al Coll d'Orenga, de fet, al poble el vam passar de llarg. Mitja volta i de tornada a l'entrada del poble, que té un bon lloc per aparcar a l'entrada mateixa del poble, a l'ombra de roures i alzines.
Des de Figuerola de Meià continua la pista que puja al Coll d'Orenga. De pujada costa de veure el poble, ja que està cobert per la vegetació. Van passar de llarg. Es pot aparcar en un camp a l'entrada del poble. Un petit corriol porta a la plaça a on està l'església, amb algunes cases enrunades a dreta i esquerra. Endavant veiem el turó a on estava el castell, del que només podem endevinar els murs per sota del penya-segat. Suposo que els seus carreus s'utilitzarien a partir del Segle XVI per construir les cases.
